Thread by @ricard_bru

El cartell “Sífilis” (1900) de Ramon Casas és una de les peces icòniques del cartellisme modernista a Catalunya, un dels cartells més representatius de l’artista i del seu temps. Fil👇

La sífilis, malaltia infecciosa congènita i de transmissió sexual, es va estendre per Europa a partir del segle XV. A vegades confosa amb la lepra, està extensament documentada i en tenim nombrosos testimonis escrits i gràfics, com els que va recollir Raphaël Blanchard (1903).

El cert és que, entre totes les malalties, durant el segle XIX la sífilis va esdevenir un autèntic problema de salut pública, tant per la seva ràpida transmissió com per la manca de cures efectives. Molt s’havia debatut, però seguia sent un perill social.

La sífilis era un problema greu àmpliament conegut i que generava un gran interès. Només cal veure la seva presència continua a les pàgines de diaris i revistes buscant de remeis i solucions (també homeopàtiques...) en un temps en què la malaltia no tenia més cura q la prevenció.

Des d’un punt de vista artístic, l’associació de la sífilis a la transmissió sexual i amb els elevats índexs de prostitució de l’època (emfasitzat per un gran nombre de llibres i estudis), va fer que a finals de segle la malaltia s’associés també al mite de la femme-fatale.

De la mateixa manera que la femme-fatale va esdevenir un tema central de l’art de finals del s. XIX, del simbolisme i del decadentisme en especial, tenim nombroses imatges terribles de la sífilis, retratada per artistes com Rops, Munch o Delâtre.

De sífilis en va morir moltíssima gent, també escriptors, músics i artistes com Schubert, Donizetti, Baudelaire i Manet. Toulouse-Lautrec, que va morir de manera prematura per l’alcoholisme i la sífilis el 1901, va captar amb el pinzell els ambients i l’essència d’aquestes pors.

Picasso també tenia pànic a la sífilis, viscuda per amics propers com Nonell i per prostitutes de Barcelona i de París, com moltes de les dones de la presó de Saint-Lazare. L’any 1901, la malaltia i la misèria humana li van obrir de bat a bat les portes de l’època blava.

En aquest context, a inicis de 1900, va començar a aparèixer anunciat als diaris catalans un tal Dr. Abreu que, des del seu laboratori per a sifilítics obert a Sant Gervasi prometia en breu temps la curació absoluta i radical de la malaltia. Una de tantes promeses?

En paral·lel, seguint una pràctica cada cop més estesa pels empresaris, el Sanatori del Dr Abreu va recórrer a la publicitat gràfica encarregant a Casas, el gran cartellista català del moment, un cartell per acompanyar el seu anunci; una imatge efectista per inserir en el text.

Entre 1 de feb. i 20 de nov. de 1900 l’anunci va aparèixer publicat a diaris de tot Catalunya (Girona, Granollers, Palafrugell, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, Vilanova i la Geltrú...).La campanya va ser intensa, però no sabem si el cartell va arribar a tenir la mateixa difusió.

Es conserven diversos exemplars del cartell i Casas tenia gran renom, així que és possible que el tiratge hagués estat generós. Per posar-nos en context i saber més sobre els cartells de Casas, tenim, entre d’altres, el catàleg de l’exposició “Ramon Casas i el cartell” (2005).

Fos com fos, en aquesta ocasió Ramon Casas va plantejar un cartell dominat per la figura de la dona coberta amb un xal, i amb una espatlla descoberta, eròtica, en referència a la prostitució. L’estudi (carbonet i pastel sobre paper) es conserva al @MuseuNac_Cat

Casas va partir de l'exitós cartell d’Anís del Mono, que el va consagrar com a cartellista: una dona amb mantó de Manila, amb flor recollint els cabells, amb copa d’anís a la mà dreta i un mico a mà esquerra. Va canviar copa i mico per una flor i una serp, i va canviar-ne el to.

A l’estudi preparatori, el xal apareix de color groc i rosat, el fons és verd. Tanmateix, al cartell definitiu, imprès per J. Thomas, el fons va passar a ser groc, mentre que la pell pàl·lida va ser envoltada d’un mantó de Manila de color violeta. Per què?

El color violeta s’associava a la sífilis. Potser d’aquesta manera, el mantó que cobria la prostituta va poder passar a evocar una pell de sífilis i, ella, una sifilítica. Un cos eròtic, però simbòlicament devorat per la sífilis.

Evito les fotografies acolorides de F. Méheux, però l’exposició de @CaixaForum podreu veure una mostra de sífilis en cera una feta el 1927 pel Dr. Noguer Moré procedent del Museu Dermatològic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Potser ajudarà a transmetre el q volem explicar...

A més, al cartell, la dona, despentinada, anèmica i malaltissa, és presentada com a origen del mal i de la sífilis en particular. Du un narcís blanc, símbol de la puresa perduda (o l’esperança?), mentre una serp negra (símbol de la temptació, pecat i mal) s’enfila per l’esquena.

Aquesta serp també reapareix a la tipografia del títol (especialment les esses), i encara queda evocada també als fils del mantó de Manila que s’eleven com si tinguessin vida pròpia, com un mar de serps. Una manera d’assenyalar culpables en un temps de pors i prejudicis.

Cal matisar, però, que aquestes “s” que sovint s’interpreten en forma de serp, no van ser exclusives d’aquest cartell: mesos més tard va reutilitzar-les pel cartell presentat al concurs de “Cigarrillos Paris” de 1901. Ho podreu veure a l’exposició que ara organitza @vilacasas

També és interessant comprovar les diferències entre la prostituta dibuixada per Casas i la maternitat vora del mar, humana i introspectiva, pintada poc després per Picasso, amb una flor vermella i dedicada al Dr. Josep Fontbona en agraïment per un servei mèdic (que no coneixem).

En tot cas, Ramon Casas, i el Sanatori del Dr. Abreu, van recórrer hàbilment una imatge eròtica i potent (Casas n’era un mestre) per atraure clients en uns anys en què es calcula que el 10-15% de la població europea estava infectada de sífilis.

No va ser fins pocs anys més tard que els doctors Ehrlich i Hata van presentar l’arsfenamina, el primer fàrmac eficaç per a curar malalties infeccioses com la sífilis, comercialitzat a partir de 1910 amb el nom de Salvarsan, “la fórmula 606”.

En aquells anys devia haver-hi una forta competència entre farmacèutiques i laboratoris, perquè, en paral·lel a la descoberta dels Drs. Ehrlich i Hata, hi va haver un constant bombardeig publicitari que devia confondre a la població.

En tot cas, la gran notícia va arribar a Catalunya l’estiu de 1910. A finals d’any, la fórmula 606 ja va començar a ser comercialitzada i administrada a Barcelona. La premsa va respondre de manera entusiasta.

El fil, però, podria ser encara més llarg... La descoberta de la fórmula 606 va marcar un abans i un després en una malaltia que va passar a tenir remei (anys més tard es va substituir per la penicil·lina): les campanyes publicitaries locals no van parar de créixer.

De fet, la gran quantitat de cartells i anuncis sobre la sífilis apareguts durant la primera meitat del segle XX, donaria per tot un altre fil sobre les pors, els prejudicis i els avenços relacionats amb la malaltia.

A l’exposició de cartells organitzada pel @CaixaForum i el @MuseuNac_Cat (2021-23) aquests no els veureu, però sí q hi trobareu el cartell i l’esbós de Casas com a símbol de tot això: de la vida moderna, dls desitjos, les pors i les inquietuds de la societat del tombant de segle.