Els tres darrers dies he anat publicant sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Aquí va el quart i darrer enfilall
IV-1/13 Quan apareix un conflicte referent a l’aprofitament d’un be comú natural, com el Sol o el vent, en un espai determinat, tot i que el conflicte es presenta en la forma d’impacte ambiental o afectació paisatgística, gairebé sempre amaga una realitat més profunda: . . .
IV-2/13 . . . el dret d’accés al be comú natural. Qui té dret a aprofitar el Sol i el vent en un espai donat? La persona que ostenta la propietat de l’espai? La comunitat que hi viu? Les persones que fan ús de l’espai? Qui té accés fàcil a capital per invertir?
IV-3/13 . . Des de l’adveniment de l’industrialisme i de l’estat modern que el justifica i el defensa, els béns comuns naturals amb qualitats energètiques, sobretot els materials energètics que hi ha a la crosta de la Terra, han acabat essent de titularitat pública (de l’Estat) .
IV-4/13 . .i quan es localitza un jaciment energètic (fòssil o radioactiu) la persona o la comunitat propietàries n’acaben perdent la propietat, expropiats pel l’Estat, qui n’exerceix directament els drets d’explotació o concedeix la seva explotació a grans consorcis energètics.
IV-5/13 Però que passa amb el Sol i el vent? Qui n’és el propietari? Qui hi té accés? El Sol i el vent són béns comuns naturals amb qualitats energètiques que des de sempre han estat a la lliure disposició dels humans, per fer-ne aprofitaments amb total llibertat.
IV-6/13 La radiació solar, que rep un territori, ha estat emprada per la humanitat, des de fa mil·lennis, i en especial per la pagesia per al conreu de plantes, que són captadors solars per a la creació d’una altre forma d’energia renovable emmagatzemada en forma de biomassa.
IV-7/13 La força del vent que es manifesta per un territori, a les capes baixes de l’atmosfera, ha estat tradicionalment emprada per la humanitat, des de fa mil·lennis, per la pagesia i per la naixent burgesia, per a moldre grà, bombejar aigua, triturar, navegar, . . .
IV-8/13 . . . i, a partir de finals del segle XIX, per a la generació d’electricitat. Molts municipis rurals de Dinamarca varen veure per primera vegada la llum elèctrica a partir de la generació eòlica a començaments del segle XX, i on la iniciativa ciutadana va assentar . . .
IV-9/13 . . . les bases del que avui són les modernes indústries de la fabricació d’aerogeneradors. A Dinamarca, la ciutadania va exercir el dret al vent, sense intermediaris, directament. Avui, el petit país nòrdic és el líder indiscutible de la tecnologia eòlica.
IV-10/13 A Dinamarca funcionen més de 6.000 aeros. L’eòlica subministra de l’ordre del 50% de l’electricitat del país, 30% amb aeros a terra i gairebé un 20 % al mar. En períodes de fort vent, ha arribat a cobrir més del 100% de l’electricitat amb el vent.
en.winddenmark.dk
IV-11/13 Qui ho havia de dir que aquell moviment popular que va començar als anys 70, de resistència contra l’energia nuclear arribaria a fer possible una de les industries mes potents del món al segle 21, que serà la base de la #TransicióEnergÈTICA
windsofchange.dk
IV-12/13 Avui, anys més tard, encara funciona el mític aero de les escoles Tvind, que es va començar a gestar l’any 1975 per fer front a l’augment del preu del gasoli que feien servir per a calefacció. Va començar a funcionar el 26 de març de 1978.
tvindkraft.dk/en/history/the…
IV-13/13 Avui, aquest petit país nòrdic, és un exemple de com una societat es capaç de capgirar el sistema d’energia, treballant conjuntament la política i la ciutadania
windsofchange.dk/WOC-grassroots…
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.