Kintsukuroi.
Segurament, aquesta paraula no et diu res.
Però al Japó és quasi una religió.
Però deixam que t'ho expliqui bé...
La ceràmica al Japó és molt més que fang i argila amb formes.
No.
La ceràmica japonesa és un art. Cèlebre a tot el món per la seva delicadesa, per la gran varietat d'estils, però sobretot, per l'expertesa dels seus artesans.
Els ceramistes estudien l'ofici durant anys, i no es consideren plenament formats fins que han assolit un nivell de perfecció excepcional.
Com us deia, hi ha una gran varietat estil·lística, des de les formes i motius més clàssics, fins als d'inspiració més personal.
Però de vegades la ceràmica es trenca.
Peces esplèndides cauen a terra i s'esmicolen. Es fan bocins.
Tornem ara al Kintsukuroi.
Aquest estil de ceràmica es basa en una idea molt bonica:
De vegades la bellesa emana de les ferides.
Les cicatrius com a expresió de perfecció.
Els ceramistes d'aquest estil cusen peces trencades amb or, per realçar aquest concepte.
La suma de les parts esdevé llavors molt més que la ceràmica inicial.
L'or, el trencall, passa a ser la part més important de la peça.
No sé si em seguiu, però el Kintsukuroi no és només ceràmica.
Es una filosofia de vida.
Acceptar el dolor, la pèrdua, el fracàs, com a part integral de nosaltres mateixos.
Em permeto enllaçar amb una història que vaig escriure fa temps.
Parlava de dos alumnes d'una escola de ceràmica japonesa.
La Naoko i l'Akira.
Ella, de família noble; ell, de família pobra.
Profundament enamorats.
Enamorats en silenci.
L'història de la Naoko i l'Akira...
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.