Thread by @EntomoDaily

Què amaguen les ANTENES dels INSECTES? Per a què serveixen? Quants tipus n'hi ha?

En aquest #FIL responc a aquestes i altres ❓ sobre uns dels òrgans + importants dels insectes. A més a més, us ensenyaré com fer-les servir com a eina per identificar-los al camp 😉

Som-hi! 👇

Abans de contestar cap d'aquestes ❓, posem-nos en context: què són les antenes?

Les antenes són, com ja sabreu, un parell d'APÈNDIXS SENSORIALS que tots els insectes adults tenen al cap. Si bé no són exclusius d'aquests, és en ells on estan més diversificats.

Quasi tots els artròpodes tenen antenes: des dels crustacis, passant per quasi tots els hexàpodes (diplurs, col·lèmbols i insectes) i els miriàpodes, tots tenen com a mínim un parell d'elles. Les úniques excepcions són els quelicerats 🕷️🦂 i els proturs (hexàpodes no insectes).

Si els noms de tots aquests grups que he mencionat us sonen una mica alienígenes 👽, us recomano que li feu una ullada a aquest fil que vaig escriure sobre la classificació dels artròpodes 👇

Els crustacis tenen 2 parells d'antenes en els dos primers segments del cap:

- Unes primàries (antènules)
- Unes secundàries (antenes)

En molts casos, antenes i antènules són birràmies (dividides en 2 branques), tot i que en alguns grups poden ser unirràmies (1 branca).

I per què us parlo de crustacis? Això no anava pas d'insectes? 🤔

El motiu: segons estudis moleculars, els insectes, que estan emparentats amb els crustacis (clade Pancrustacea), haurien conservat únicament 1 parell d'antenes (secundàries) amb una sola branca (unirràmies).

(En realitat, tots els artròpodes amb antenes excepte els crustacis tenen només un parell d'elles, les quals són sempre de tipus unirrami. Si us agraden les gambes, ara ja sabeu perquè quan us les mengeu trobeu sempre tants "pelets". Són tot antenes! 🤣).

Però deixem de banda els crustacis i el seu valor gastronòmic i centrem-nos de nou en les antenes dels insectes.

Abans he comentat que les antenes són òrgans SENSORIALS. És a dir, els insectes senten a través d'elles, però... Com s'ho fan? I què senten exactament?

Microscòpicament, les antenes estan cobertes de petits "pèls" anomenats sensiles. Tot i la seva semblança amb els pèls dels mamífers, no tenen cap relació evolutiva, doncs estan compostos de quitina (i no pas de queratina) de la mateixa manera que la resta del seu exoesquelet.

Hi ha 2 tipus de sensiles:

👉 Quimiorreceptores: tenen un canal intern per on viatgen diferents molècules (olors, sabors, feromones)

👉 Mecanorreceptores: són retràctils i s'enfonsen al conctacte (un obstacle, el vent), o en canviar de posició respecte el sòl (propioceptors)

Connectades a aquestes sensiles i situades a la seva base, trobem neurones que envien la informació captada directament al cervell. Concretament, la informació química es procesa en un lòbul especialitzat: el lòbul antenal (semblant al bulb olfactori dels vertebrats).

En resum, els insectes es recolzen en les antenes per quasi TOT: recollir informació en relació a fonts d'aliment, trobar parelles potencials (feromones), reconèixer enemics, detectar substàncies perilloses, cercar llocs on fer el niu o orientar-se en rutes migratòries.

Ara que ja sabem per a què serveixen, parlem de la seva morfologia i de com aquesta ens pot orientar a l'hora d'identificar diferents grups d'insectes.

Abans, però: quines PARTS formen una ANTENA? Distingim normalment 3 peces:

1) Escap: peça que articula amb el cap i l'única amb musculatura, la resta de l'antena es mou gràcies a ella

2) Pedicel: segon segment, conté l'òrgan de Johnston, un mecanorreceptor exclusiu dels insectes

3) Flagel: conjunt de petits segments (flagelòmers)

A partir d'aquesta estructura bàsica, l'evolució a donat lloc a multitut de formes amb les seves variacions i adaptacions particulars (també entre ♂️ i ♀️ = dimorfisme sexual).

A continuació us presento un resum de les més freqüents i en quins grups podem trobar-les 👇

1) ARISTADES

👉Antenes molt reduïdes amb forma de sac. Del seu segment terminal neix una aresta plomosa.

👉Típica de moltes mosques 🪰 (O. Diptera).

2) ASERRADES

👉Cada segment del flagel té un lateral angulós o punxegut, fet que dóna a l'antena un aspecte de serra.

👉Típica d'alguns escarabats 🪲 (O. Coleoptera), com alguns membres de les famílies Buprestidae, Elateridae i Chrysomelidae 📸👇

3) CAPITADES

👉Antenes que s'eixamplen al seu extrem, com un cap.

👉Pròpia de papallones (O. Lepidoptera) i d'algunes famílies d'escarabats (O. Coleoptera), com Histeridae 📸👇

4) CLAVIFORMES

👉Similars a les capitades, però a diferència d'aquestes es van fent progressivament més gruixudes.

👉Típica d'arnes (O. Lepidoptera) i escarabats (O. Coleoptera) de la família Silphidae 📸👇 (escarabats enterradors).

5) ESTILADES

👉Al contrari que les dues anteriors, els segments es fan abruptament més prims, sent els últims una mena de pèls molt fins.

👉Típica d'algunes mosques (O. Diptera), com les de la Fam. Asilidae (mosques caçadores).

6) FILIFORMES

👉És la forma més simple. Allargades, primes i amb segments de mida i forma similars.

👉Molts grups: paneroles 📸👇 (O. Blattodea), saltamartins i grills (O. Orthoptera), escarabats longicornis (Fam. Cerambycidae, O. Coleoptera), xinxes (O. Hemiptera).

7) FLABELADES

👉Cada segment del flagel té una projecció lateral prima i aplanada que dóna a l'antena un aspecte de vano de paper.

👉Escarabats (O. Coleoptera) de la Fam. Rhipiceridae, vespes (O. Hymenoptera) de la Fam. Ripiphoridae, algunes arnes (O. Lepidoptera).

8) GENICULADES

👉Tenen una articulació (aspecte de genoll). L'escap va abans de l'articulació, a la qual li segueixen la resta de segments.

👉Típic d'algunes abelles, vespes 📸👇 i formigues (O. Hymenoptera), i de curculiònids 🪲 (Fam. Curculionidae, O. Coleoptera).

9) LAMELADES

👉Similars a les flabelades, però només els segments terminals tenen projeccions laterals planes.

👉Típica d'escarabats de la Fam. Scarabaeidae 📸👇

10) MONILIFORMES

👉Similar a les filiformes, però amb els segments arrodonits i de mida semblant, fet que li dóna un aspecte de collaret de perles.

👉Típica dels tèrmits 📸👇 (O. Blattodea, SubO. Isoptera) i d'algunes famílies d'escarabats (O. Coleoptera), com Rhysodidae.

11) PECTINADES

👉Similars a flabelades i lamelades, però les projeccions laterals estan separades, fet que li dóna un aspecte de pinta.

👉Típica en diverses famílies d'escarabats (O. Coleoptera), p. ex. Lycidae 📸👇, alguns símfits i vespes parasitoides (O. Hymenoptera).

12) PLOMOSES

👉Els segments d'aquestes antenes tenen projeccions fines a banda i banda, donant-li un aspecte de ploma. La seva gran superfície ⬆️ la capacitat per captar partícules.

👉Freqüent en ♂️ de diferents dípters, com els mosquits, i en ♂️ d'arnes (O. Lepidoptera).

13) SETIFORMES

👉Aquestes antenes tenen forma de setes, allargades i més estretes cap al seu extrem. Semblants a les filiformes, però més primes.

👉Pròpia d'efímeres (O. Ephemeroptera), espiadimonis 📸👇 i cavallets del diable (O. Odonata).

I fins aquí el #fil de la setmana!

Aquesta publicació és un resum del post que vaig escriure per @AYNIBiology i el qual podeu llegir aquí: bit.ly/3xI39vW (inclou l'autoria de totes les 📸)

M'ajudeu amb un ❤️ o un RT al primer tweet?

Fins el proper fil! 🐜