Thread by @FundacioSegui

Entre 1917 i 1923, els anys durs del pistolerisme, centenars d’anarcosindicalistes van perdre la vida en mans dels pistolers del sindicat lliure i les autoritats, que actuaven en connivència amb la patronal.

La Fundació Salvador Seguí vol homenatjar a tots els que van lluitar pels drets de les treballadores i treballadors perquè no caiguin en l’oblit. #centenariSegui

La nit del 17 de febrer de 1921, el membre del sindicat únic Lorenzo Planas Casabona va ser executat pels pistolers del Sindicat Lliure al Carrer Sant Pere Màrtir. #centenariSegui

Planas, que tenia 26 anys, havia estat detingut i torturat el dia abans per les autoritats. Després de ser alliberat va ser víctima d’un parany mentre jugava a les cartes al Cafè Junqueras, on algú el va convèncer per sortir de l’establiment.

Un cop al carrer el van assaltar tres pistolers del Sindicat Lliure, molt probablement informats per les autoritats, i el van executar a trets. #centenariSegui

El dia 23 de febrer de 1921, el manobre Francisco Villacreces López va morir a l’Hospital Clínic a causa de les ferides que uns dies abans li havien causat ens pistolers del Sindicat Lliure. #centenarisegui

El dia 17 de febrer, Villacreces (Francesc Vilagrassa segons La Veu de Catalunya) havia estat agredit a trets al carrer Provença, entre Balmes i Rambla Catalunya, quan tornava de la feina amb el també sindicalista Josep Riera Alsina.

Els dos van ser transportats a l’Hospital Clínic amb nombroses ferides de bala. Francisco Villacreces, manobre de professió, no va superar les ferides i va acabar morint el dia 23 de febrer. #centenariSegui

El 26 de febrer de 1921 va ser un dia negre pel Sindicat Únic. En plena espiral de violència, els pistolers del Sindicat Lliure, van organitzar diversos atacs en diferents zones de la ciutat.#centenariSegui

El dia abans, el carreter Ramón Ródenas havia estat ferit per dos pistolers mentre jugava al Bar Saboya.

El 26 de febrer a les 15:30 dos desconeguts van entrar al Bar Versalles i van executar a trets a Andreu Valls Ventura, membre del Sindicat Únic, de 31 anys, casat i habitant del barri de Sant Andreu del Palomar. #centenariSegui

Andreu Valls havia estat detingut en diverses ocasions per la seva participació sindical i acusat de repartir “fulles sedicioses” o per organitzar grups de treballadors. #centenariSegui

Unes hores després es produiria un altre atac del Lliure que sorprèn especialment per la seva virulència.

El 26 de febrer de 1921, poc després de les sis de la tarda, un grup de 5 o 6 pistolers es van presentar als tallers metal·lúrgics Alexander, al carrer Ginebra de la Barceloneta, on tots els empleats estaven afiliats a la CNT. Van obrir foc indiscriminadament. #centenariSegui

Ramón Lloveras (o Llaverías segons la font) va morir a l’instant. Francisco Vizcaíno, Emilio Fuentes i Emilio Cervantes, tots membres del Sindicat Únic del ram de la metal·lúrgia, van resultar greument ferits.

Però també dos nens que passaven per carrer Ginebra en el moment de l’atac, Elías Vidal de 9 anys i Francisco Marcos de 10 anys, van ser ferits pels trets dels pistolers. Van haver de ser atesos al dispensari de la Barceloneta. #centenariSegui

El diumenge 27 de febrer de 1921 va morir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’obrer Josep Crusat Cabré, sindicalista de 32 anys originari de la ciutat de Tarragona que uns dies abans havia resultat ferit per uns desconeguts a prop de la Plaça Reial. #centenariSegui

El dia 25 de febrer, Crusat i el manyà Sebastià Canals Bofill, de 28 anys, havien estat atacats per tres individus sense identificar al carrer Tres Llits. Crusat es va negar a identificar-se a l’hospital, ja que la policia el buscava per les seves activitats sindicals.

Les autoritats van efectuar registres als domicilis d’ambdós ferits, on van trobar material de propaganda del Sindicat Únic. Tots els diaris coincideixen en afirmar que en caure ferit, Josep Crusat va clamar:
“Companys, m’han ferit ¡VISCA LA REVOLUCIÓ SOCIAL!”
#centenariSegui

El 3 de març, a La veu de Catalunya R. Rucabado escrivia:

“això vol dir moltes coses, i entre elles prova una volta més ço que sempre afirmem: que no és pas interés professional, sinó quelcom més profund, el motor del sindicalisme”

#centenariSegui

El 10 de març de 1923, Salvador Seguí va ser assassinat a trets al carrer de la Cadena, actual Rambla del Raval, a mans dels pistolers del Sindicat Lluire. Avui es commemora el centenari de la seva mort. #centenariSegui

Poc després de les 19 hores, el Noi del sucre i el seu amic i company sindicalista Francesc Comas “Paronas” van ser atacats per un grup de 6 o 7 pistolers del Sindicat Lliure. Seguí va morir a l’acte. Paronas va morir dos dies després. Les dones dels dos estaven embarassades.

Seguí era plenament conscient que la seva vida corria perill. Com molt bé explica @XavierDomenechs en el documental que estrenem avui, el Noi del sucre s’havia convertit en “El dirigent de masses més popular de la Catalunya del moment” #centenariSegui

L’assassinat de Seguí va tenir un gran impacte social. El dia següent, tota la premsa va recollir l’incident.

El governador civil va gestionar un ràpid enterrament a un nínxol de Montjuïc argumentant que ningú havia reclamat el cadàver. La realitat és que les autoritats temien la resposta dels obrers i van prohibir expressament els actes relacionats amb la mort del Noi del sucre.

Fins i tot després de mort, les autoritats i la patronal seguien tement la capacitat de mobilització de Seguí. Mentrestant, “Paronas” seguia en estat greu i lluitant per sobreviure.

La matinada del 13 de març de 1923, el vidrier i anarcosindicalista Francesc Comas i Pagès “Paronas”, no va poder superar les ferides que havia patit al mateix atemptat que Salvador Seguí i va morir als 27 anys. #centenariSegui

La CNT havia convocat una vaga de 24 hores i l’ambient era de molta crispació. Tot i la prohibició de celebrar qualsevol acte per la mort de Seguí, la CNT va demostrar la seva capacitat de mobilització amb un gran seguiment de la vaga i una manifestació multitudinària.

Paronas va ser enterrat el diumenge següent. Hi van assistir unes 200.000 persones a un acte que d’alguna manera també simbolitzava l’enterrament de Seguí.

El 22 de març de 1921, cap a les 19 hores, dos pistolers del Lliure van atacar al fuster Emili Cervera Vermell al barri del Poble Sec. Va morir hores després a causa de les múltiples ferides de bala. #centenariSegui

Emili Cervera tenia 32 anys i era originari de València. Vivia al carrer del Conde del Asalto, actual carrer Nou de la Rambla, al Poble Sec. Pertanyia al Sindicat Únic i havia estat expulsat d’un taller per ser delegat i “promoure agitació”.

Als registres realitzats per les autoritats van trobar retalls de diari referits a l’afusellament de Ferrer i Guàrdia i dos carnets del Sindicat Únic, un al seu nom i un altre a nom del seu germà. #centenariSegui

El 26 de març de 1921, dos joves de 18 i 19 anys van ser executats pels pistolers de la patronal. Agustí Subirats i Emili Desplans van ser víctimes del pistolerisme.

El 26 de març de 1921 va ser assassinat Emili Desplans Mariner, guixer adornista de només 19 anys com a represàlia per l’atemptat executat uns dies abans contra el regidor Anglada. #centenariSegui

El jove sindicalista s’havia instal·lat al carrer Vilamarí provinent de València. La policia va confirmar que no portava cap arma, únicament duia a sobre l’esborrany d’una carta i alguns papers anotats. Pertanyia al Sindicat Únic i estava afiliat a la secció del barri de Sants.

El mateix 26 de març de 1921, el jove Agustí Subirats Hornells, metal·lúrgic originari de Benicarló, va ser assassinat d’un tret mentre caminava pel carrer Mariano Aguiló, al barri del Poblenou. #centenariSegui

El jove sindicalista, de només 18 anys, havia estat acomiadat de la Foneria del senyor Girona per significar-se excessivament a les darreres vagues.

Subirats havia estat detingut el gener a la cooperativa “La Flor de maig”, on es reunien els sindicalistes, trobant-li segells que el relacionaven amb el Sindicat Únic. Va estar pres fins al 5 de març, setmanes abans de ser executat a casa seva per dos sicaris. #centenariSegui

El 27 de març de 1923 va ser assassinat Joan Pey, una figura important de l'anarcosindicalisme català. Poc abans de la mitjanit va ser executat a trets per membres del sometent. #centenariSegui

Joan Pey havia passat etapes a la presó a partir de la Setmana Tràgica. Va ser tresorer de la CNT entre 1916 i 19, i va ser un dels participants del congrés de Sants de 1918, on es va gestar la creació del Sindicat Únic i on va ser escollit membre del comitè regional.

El 28 de març de 1921 un grup de 6 membres del Sindicat Metal·lúrgic del Lliure van irrompre a la Fonda Comtal de Mataró on un grup d'uns 30 sindicalistes de la CNT estava dinant. Van entrar disparant indiscriminadament, assassinant a Buenaventura Roca i Joan Francesc Sans.

Els sicaris s’havien desplaçat a Mataró a iniciativa de l'alcalde i la patronal, on es van unir amb membres del sometent. Un document de la Federació local de la CNT assegurava que: "A las 11 de la mañana llegaron los criminales, paseándose por la ciudad, sembrando cierto pánico"

Poc després de l'atemptat, van ser detinguts Pedro Ferrer, José Cerezuela, Genaro Claverías i més membres de la banda,que van ser reclamats per Martinez Anido a Barcelona. Dies després van ser alliberats, després que Anido declarés que el tiroteig era per part de les dues bandes.

Buenaventura Roca tenia 25 anys i era membre de la secció del metal·lúrgic. Joan Sans tenia 24 anys i treballava a una fàbrica de bombetes elèctriques. També van resultar ferits Joan Renté, Miquel Jubany, Miquel Forent i Albert Clavería. #centenariSeguí

Poc després de les 16h del 30 de març de 1923 van ser assassinats a trets Moisès Bustamante Arquer i Rafael Guirach. Ambdós, carreters de professió, van rebre diversos trets per l’esquena de 5 o 6 desconeguts quan passaven pel carrer Constitució de Sants. #centenariSegui

Les autoritats justificaven la seva inoperància per la llei del silenci (ningú havia vist res) mentre blanquejaven la violència patronal: Bustamante va ser descrit per l’inspector de seguretat Garcia Otermín com a “un busca-raons que s’emborratxava amb gran freqüència”.

Moisès Bustamante, de 45 anys, va ser identificat pel carnet del Sindicat Únic. Rafael Guirach va morir al dispensari d’Hostafrancs. Van passar hores abans que algú l’identifiqués. Vestia de vellut i només duia a la butxaca un fullet titulat: “Concepto ideológico de la anarquia”.

El 31 de març de 1919, en plena segona vaga de la Canadenca, la Guàrdia Civil va assaltar el domicili de Miguel Burgos Soriano, al barri d'Horta. El secretari del Sindicat d'Obrers Assaonadors va mirar de fugir i va ser tirotejat. Va morir tres dies després a l'Hospital Clínic.

Nascut a València i afiliat a la CNT, es considera la primera víctima de la Llei de fugues. Tot i que no seria fins al gener de 1921 quan el govern d'Eduardo Dato aprovaria la llei, que seria aplicada amb crueltat a Barcelona pel governador Severiano Martínez Anido.

Les autoritats, dirigides per Anido i pel cap de la policia Manuel Bravo Portillo, aplicaven la llei com un mètode d'execució extrajudicial, alliberant els presos sindicalistes i executant-los immediatament argumentant un intent de fuga.

El 7 d'abril de 1921 es va produir un enfrontament a la fàbrica tèxtil Bertrand i Serra entre una comissió membres del Sindicat Únic i un grup del Lliure que va acabar amb un tiroteig on Josep Rivero Delbó va resultar mort per l'esquena quan intentava saltar una séquia.

Un petit comitè del Sindicat Únic s'havia desplaçat a la fàbrica tèxtil, situada a la carretera del Prat. En arribar, i després d'un intercanvi de retrets, havien estat atacats per un grup del Lliure que no va dubtar en assassinar al jove Josep Rivero de dos trets per l’esquena.

Josep Rivero, de 20 anys, havia estat detingut el 1920 per resistència a l'autoritat i agressió a una parella de la Guàrdia Civil, raó per la qual va haver d'afrontar un consell de guerra del qual va ser absolt. #centenariSegui

El 10 d’abril de 1921 moria a l’Hospital Clínic l’obrer vaquer Pau Rodríguez, de 22 anys. El dia abans un desconeguts l’havien atacat al carrer de Sant Rafael, disparant 10 o 12 trets que l’havien ferit de mort. El jove pertanyia al ram de l’alimentació del Sindicat Únic.

El 13 d'abril de 1921, a quarts de 7 del vespre, el tintorer de 20 anys Jaume Espino Sabater va ser agredit per tres pistolers quan sortia de casa, al carrer dels Comtes de Bell-Lloc, de Sants. El jove va ser traslladat al dispensari on va morir poc temps després d'ingressar.

Espino treballava a la tintoreria de Josep Gabarró, a l'Hospitalet. Pertanyia al Sindicat Únic, i segons els antecedents de la policia, havia tingut alguns incidents per demanar les quotes sindicals a la resta d'obrers.

El 13 d’abril de 1921 es va presentar al despatx de l’advocat José Lastras González una persona vestida de forma elegant. Un cop a dins del despatx va felicitar l’advocat per la feina feta en la defensa del sindicalista Pedro Ruiz, afegint “será la última que harás”.

L’enigmàtic visitant va disparar diversos trets a l’advocat i va fugir pistola en mà amenaçant els que el volien detenir. El mateix dia també va resultar ferit l’advocat José Ulled. Ambdós pertanyien al mateix despatx que Francesc Layret, assassinat el novembre de 1920.

L’espiral d’amenaces i violència trencava la condició de classe i arribava també als lletrats que exercien la defensa dels sindicalistes. El Lliure, protegit per Anido, campava al seu aire, mentre Seguí i altres sindicalistes estaven retinguts a la fortalesa de la Mola, Maó.

El 16 d'abril de 1921, Hilario Felipe Lozano va ser abatut per uns membres del sometent quan visitava la fàbrica del senyor Blay per mirar de convèncer els seus obrers a adherir-se al Sindicat Únic. #centenariSeguí

Un grup del sometent va acudir a la fàbrica, situada al carrer de l'Hort de la Bomba, al Raval, per exigir als sindicalistes que abandonessin la seva escomesa. La discussió va acabar en un tiroteig.

Van resultar ferits Hilario Felipe, obrer de 34 anys i amic íntim d'Angel Pestaña; i la petita de 8 anys Maria Tarín Ramón, que va rebre un tret a la cama. Hilario Felipe va morir el 29 d'abril a l'Hospital de la Santa Creu a causa de la gravetat de les ferides.

El dia 20 d’abril de 1921, a les 19h, un grup de sindicalistes va ser atacat mentre visitava la fàbrica “Sociedad Anónima Manufacturas Reunidas de la Industrial Textil”, al carrer Espronceda. Luís García Linares, de 21 anys, va morir mentre l’atenien al dispensari de Sant Martí.

També van resultar greument ferits Luís Álvarez Visconte, de 19 anys i Basili Bardagí Román, de 26. Aquests dos van ser traslladats a l’Hospital Clínic una vegada van ser atesos al dispensari.

Els obrers van manifestar a les autoritats que havien estat agredits davant de la fàbrica d’estampats per un individu conegut pel nom de Marcelo que s’havia fugat immediatament.

La matinada del dissabte 23 al 24 d'abril de 1921 un misteriós individu vestit amb gavardina, gorra i botes negres, va irrompre al Cafè Chantecler del carrer Arc del Teatre. L'individu va assassinar a trets al sindicalista Josep Camacho Martínez. #centenariSegui

Josep Camacho Martínez tenia 27 anys i pertanyia al Sindicat Únic. Treballava com a jornaler a la càrrega i descàrrega del moll i se'l considerava un sindicalista d'acció.

El diumenge 24 d'abril de 1921, 3 persones (probablement policies) van entrar al ball públic del carrer Cotoners, conegut com a "La Palma del Norte". Una assistent va assenyalar Josep Piqueras Barrión, el qual va ser obligat a acompanyar-los a punta de pistola. #centenariSegui

En sortir del local, Josep Piqueras va ser assassinat a trets pels tres homes, que van fugir immediatament. Piqueras, natural de Valencia, tenia 25 anys i era lampista. Havia estat detingut el gener de 2020 i era considerat com un sindicalista amb influència entre els obrers.

El 26 d’abril de 1923, Felipe Manero Francés va ser assassinat a trets a l’encreuament entre el carrer de Ponent (Joaquim Costa) i el carrer del Tigre. Manero tenia 32 anys i era president del Sindicat del vestir. A sobre duia dos carnets del Sindicat Únic i una pistola Yo-lo-ar.

Felipe Manero era original de Saragossa, on l’any 1914, a l’edat de 23 anys, s’havia enfrontat a un grup de reaccionaris al crit “Mueran los asesinos de Ferrer!!”, en al·lusió a l’afusellment de Ferrer i Guàrdia. No va sortir gaire ben parat.

heraldo.es/noticias/blog/…

Ja a Barcelona, havia estat detingut en diverses ocasions. Va estar pres a la Modelo durant el període de suspensió de garanties i posteriorment se’l va voler relacionar amb l’assassinat de Dato, extrem que no es va poder confirmar i va haver de ser alliberat.

Manero va ser assassinat per la banda de Pere M. Homs. Homs havia estat advocat d’alguns sindicalistes, situació que aprofitava per fer de confident policial. Va acabar liderant una banda del Lliure que va cometre nombrosos assassinats i atemptats contra sindicalistes obrers

La matinada del 27 al 28 d’abril de 1921 un grup de desconeguts va assassinar a trets a Joan Malendras a la plaça de la Llana. Estava afiliat al Sindicat Únic i exercia de cuiner a l’Apolo. #centenariSegui

Malendras havia estat detingut anteriorment per la col·locació d’uns pasquins durant una vaga de cuiners i per tinença d’arma de foc. Els següents dies s’obriria una ofensiva contra els sindicalistes de la restauració (cambrers i cuiners) que deixaria un bon grapat de víctimes.

El 28 d’abril de 1923, Josep Maria Foix Vilà va ser assassinat quan sortia de casa dels seus pares. Duia l’exemplar de Solidaridad Obrera del dia anterior (el de la fotografia). Tenia 23 anys i havia estat president del sindicat bancari i administrador de la publicació La Batalla

Minuts després va ser detingut Fulgencio Vera amb una pistola recentment descarregada. Vera havia participat de l’assassinat de Francesc Layret i havia fugit uns mesos abans de la presó de Reus amb la complicitat de Martínez Anido.

Anys després, el pistoler Inocencio Feced declararia que l’assassinat havia estat planejat per Homs, Ramon Sales i Jaume Fort, que havien assenyalat a Foix. Fulgencio Vera l’hauria executat acompanyat de José Cinca i Manuel Simón. A les fotografies, Sales i els líders del Lliure.

La matinada del 28 al 29 d’abril de 1921 un grup del Lliure es va presentar a casa de Josep Montserrat Prades simulant ser policies, al carrer Creu dels Molers, a prop del Paral·lel. El van fer sortir del llit, el van treure al carrer i el van assassinar a trets. #centenariSegui

Josep Montserrat tenia 30 anys, estava afiliat al Sindicat Únic i exercia de cambrer a un hotel de l’Avinguda del Tibidabo. Aquest crim era una represàlia per l’assassinat d’Enric Huguet, un membre de la banda del Lliure que feia de cuiner al Lyon d’Or.

La matinada del 29 al 30 d'abril de 1921 van seguir les represàlies. El cambrer Francesc Ràfols, de 25 anys, va ser assassinat a trets. Ràfols i Josep Montserrat havien estat detinguts l'agost a "La Alianza", la primera organització mutualista de cambrers de Barcelona.

Francesc Ràfols i Josep Montserrat estaven fitxats per la policia com a anarquistes. Ràfols havia estat a la presó des del desembre per ser un "sindicalista de acción". En només dues nits havien assassinat dos cambrers.

La mateixa nit del 29 al 30 d'abril de 1921, Felipe Lozano havia estat aturat per una parella de policies al carrer Pelai. Lozano va ser assassinat a trets per un guàrdia anomenat Francisco Magán Lázaro.

A l'atestat, Francisco Magán justificaria la seva acció en un comportament inadequat i violent de Lozano, que a més hauria fet el gest d'agafar una arma. Una arma de la qual mai es va trobar cap rastre. Felipe Lozano només duia a sobre uns documents amb alguns noms.

El 2 de maig de 1921 una forta explosió al carrer Toledo va posar fi a la vida de Roser Benavent, de només 19 anys. Benavent, costurera a domicili i membre del sindicat tèxtil, participava d'un grup d'acció que es reunia al seu taller de confecció.

Amb Roser Benavent van perdre la vida també Miquel Tonijoan Amorós, Joan Abanti i Pich, Emili Altibau i Mella i Joan Sagués, tots ells molt joves. Shum, el dibuixant (a la foto), es va cremar les mans. Aquesta explosió va ser aprofitada per la premsa per atacar el moviment obrer.

El 6 de maig de 1921, poc després de les 18h, un desconegut va assassinar a trets al marbrista Josep Torrecassans Valentinés a prop de casa seva, al carrer d'en Bot. Torrescassans tenia 35 o 39 anys segons la font consultada i pertanyia al Sindicat Únic.

El seu botxí es va acarnissar. Fins a sis trets li van travessar el tòrax, la cara, el braç i fins i tot el penis. Un cop comés l'assassinat, va netejar l'arma amb un mocador i va desaparèixer. A les butxaques del mort només hi van trobar tabac, paper de fumar i 2,13 pessetes.

El 10 de maig de 1921, cap a les 8 del vespre, els veïns de la plaça de la Rovira van sentir uns trets que provenien del carrer de les Tres Senyores. Estès a terra van trobar el cos d’Antoni Fornells Piferrer amb una ferida de bala al pit i a la regió cervical.

Antoni Fornells Piferrer tenia 24 anys i treballava de flequer al barri de Gràcia, al forn de Francisco Camps del carrer Providència. La víctima pertanyia al Sindicat Únic i no tenia antecedents segons la policia.

Passades les onze de la nit de l’11 de maig de 1921, un grup d’onze o dotze pistolers van assassinar a trets a dos joves sindicalistes al carrer Sant Jeroni. El soroll va provocar que molts veïns s’acostessin a auxiliar a les víctimes: Oleguer Gabardós i Vicenç Machancoses.

Oleguer Gabardós va ser identificat per una carta i unes fotografies que duia a sobre on sortia retratat amb alguns companys de feina. Oleguer era boter, tenia 30 anys i va morir poc després d’arribar a la Casa de Socors del carrer Barberà.

Vicenç Machancoses va ser identificat dies després. Tenia 20 anys, solter, i era cuiner. Natural de València, havia estat detingut per fer propaganda i promoure les quotes del Sindicat Únic entre els obrers. Havia estat alliberat el 5 de març i va ser executat dos mesos després.

La matinada del 15 al 16 de maig de 1921, Josep Palau Requena i Miquel Beltran Molina van ser abatuts a trets per un sergent i una parella de guardes de seguretat al carrer de Palaudaries. #centenariSegui

El grup d'agents va demanar "l'alto" a un grup de 8 o 9 individus que els semblaven sospitosos. Sempre segons la versió policial (sostinguda per la premsa burgesa), aquests van disparar i es va iniciar un tiroteig que va posar fi a la vida dels dos joves mentre la resta fugien.

Al domicili de Miquel Beltran, de 20 anys, es van trobar escrits i postals de Lenin, Trotsky, Rosa Luxemburg, Ferrer i Guàrdia, Anselmo Lorenzo i butlletins del Sindicat Únic, a més d'un manuscrit escrit per ell i titulat "Las rosas libertadas".

Als registres del domicili de Josep Palau es van trobar uns manuscrits dedicats "A los compañeros cerrjaeros". Cap dels dos tenia antecedents, però la policia els va relacionar amb l'incident del Carrer Toledo.

El divendres 18 de maig de 1923, poc després de les 21h, el fonedor Josep Guitart Gruñó, de 21 anys, i Salvador Lesma de 31, van ser atacats per un grup de quatre pistolers del Sindicat Lliure que els esperaven a la cantonada de la plaça Nova i el carrer dels Boters.

Lesma va sortir il·lès. Josep Guitart va rebre quatre trets de bala al ventre que van acabar amb la seva vida. Vivia a Sants i era delegat del Sindicat Únic de metal·lúrgia. Havia exercit càrrecs importants a l'organització i actualment treballava a una fàbrica del carrer Aragó.

La matinada del 20 de maig de 1923, el mecànic de 25 anys Alfredo Gómez Franquet va rebre tres trets al carrer de l'Arc del Teatre que van posar fi a la seva vida. #centenariSeguí

Gómez Franquet era un assidu del Centre Obrer barcelonès de Serrallonga i participava dels moviments àcrates. Es reunia amb un petit grup anarquista al bar Petit Canalejas. Va ser detingut el febrer de 1922.

Es poden trobar escrits de Gómez Franquet a la publicació Acràcia, a Tarragona (1919) i a
El Productor de Sevilla (1919-1920). Isidro Gran Llorca i Agustín Frode Gabin van ser detinguts com a responsables del seu assassinat.

El 23 de maig de 1923, poc després del migdia, van sonar entre 15 i 20 trets al carrer de Ponent. El sindicalista Jaume Albaricies Descàrrega va morir a l'acte, mentre que Manuel Salvador Serrano va caure greument ferit. #centenariSeguí

Les dues víctimes formaven part del sindicat de la fusta i treballaven a la fusteria Pallarols, al Consell de Cent. També formaven part del comitè pro-presos. En el moment de l'assassinat duien a sobre la recaptació destinada a les despeses dels presos socials.

Albaricies havia estat falsament acusat d'assassinat l'any 1919. Ambdós havien estat detinguts el 1920 i enviats a la fortalesa de la Mola, a Maó, juntament amb altres sindicalistes com Salvador Seguí. Albaricies, de 40 anys, deixava 8 orfes.

Migdia del 26 de maig de 1923. Tres homes entren a una botiga de metxes i encenedors del carrer Creu Coberta de Sants, regentada per Vicenç Bertran, de 48 anys, i el seu fill Gilbert, de 18. Mentre un d’ells demana deu cèntims de metxa, els altres vigilen la porta.

Quan estaven despistats amb el suposat comprador, un dels dos homes que esperaven a la porta s’acosta, treu una pistola i obre foc. Vicenç Bertran va veure com el seu fill moria de diversos trets al cap i al pit, mentre ell quedava greument ferit.

Gilbert Bertran Mariner, de 18 anys, estava afiliat al Sindicat Únic. Havia treballat a les pedreres de Montjuïc, tot i que ara es trobava sense feina i ajudava al seu pare a la botiga.

Poc després de les 11 del dimarts 29 de maig de 1923, Manel Estatuet Parés i José Fernández Companys van ser assassinats a trets per un grup de pistolers del Sindicat Lliure quan sortien del local del Sindicat Únic del ram de la pell.

Estautet, solter de 25 anys, i Fernández, casat de 29, eren sabaters i van morir a causa de les ferides. En entrar al dispensari, Estautet va esquinçar un sobre que contenia el nomenament de delegat sindical del ram de la pell.

La matinada del 30 de maig de 1923, un grup de 8 joves caminaven per la baixada de Sant Miquel. Un cop al carrer de Tres Llits, entraren al Círcol Liberal Popular, a la Plaça Reial. Quatre van entrar i disparar una vintena de trets contra uns sindicalistes que jugaven a cartes.

La paret va quedar plena de senyals de bales i moltes cadires i taules van caure a terra, on es va formar un bany de sang. El grup de pistolers va aprofitar la confusió per fugir.

El sindicalista Just Peña, “el Maño”, va morir a l’acte. Tenia 35 anys i acabava d’arribar de treballar de cambrer del Bar Parada, al Camp de l’Arpa.

Els també sindicalistes Emilio del Val Prat, de 56 anys, Doroteo Brecha de 42, Sebastià Pascual de 42 i Francesc Botella García de 35, van resultar greument ferits. Segons Francisco Taibo, dos d’ells moririen dies després.

El primer de juny de 1921, un grup de pistolers irromp al bar l'Elèctric, al carrer de Sants 76. Sense mediar paraula, disparen fins a 30 trets contra un grup que seu a taula. El resultat serà la mort de Maria Segura, de 60 anys i cinc ferits greus (dos d'ells moriran després).

Maria Segura Bas, de 60 anys, sortia del cinema amb el seu marit i s'havia aturat al bar l'Elèctric, lloc de reunió de sindicalistes. Sembla que els trets anaven dirigits a Pere Planellas Segarra, de 36 anys i afiliat al Sindicat Únic que va morir l'endemà a causa de les ferides.

Bernat Beltran Sanjuan, cobrador dels tramvies de 38 anys, va morir dies després també a causa de les ferides. Els ferits: Francesc Arnau Matas, de 38 anys; Jacint Clos Sardà, jornaler de 73 anys; i Vicenç Ràfols Bel, tots tres del Sindicat Únic.