Thread by @PauSubirs

📕Heu llegit la novel·la Revolta, de Josep Pous i Pagès? M’agradaria
compartir algunes curiositats sobre els mistaires de #figueres en un fil:

Revolta és una de les primeres novel·les de l’escriptor modernista. Va ser escrita el 1905 i publicada l’any següent a Barcelona. Fins i tot va ser traduïda a l’alemany sota el títol “Gori der Rebell” el 1910. Fa poc, Adesaira la va reeditar.

Pels qui no l’hagin llegida, s’hi explica la història d’en Gori el Mistaire, un fabricant de mistos de Figueres que es nega a acceptar el monopoli de l’estat sobre el fòsfor i acaba perseguit per la llei.

El monopoli estatal sobre el fòsfor es va crear arran de la Llei de pressupostos de 1892. A partir de 1893, només les empreses autoritzades per l’estat podien fabricar o vendre mistos.

Això va suposar un enorme greuge pels mistaires artesans que fabricaven els seus propis mistos en petits tallers. Recorrien els pobles i els venien casa per casa i també als mercats.

D’un dia per l’altre, el seu ofici va convertir-se en il·legal i fabricar mistos va ser considerada una pràctica de contraban. Fins i tot es va prohibir la venda lliure de fòsfor.

El protagonista de la novel·la, en Gori, es nega a acceptar aquesta nova realitat i segueix fabricant mistos de manera clandestina. Primer, amb innocència davant una llei que no creu certa. Després, des de la rebel·lió.

En Gori és un heroi modernista, una espècie de quixot del rural empordanès que presenta, tot sol, batalla contra un estat que considera injust.

Peró… no sé si algú havia descobert abans que en Pous i Pagès es va inspirar en un personatge real per crear a en Gori.🔎 Potser, fins i tot, en més d’un.

Aquesta és la història verídica d’en Pau Mistaire, un fabricant de mistos “a la menuda” de la Figueres de finals del XIX. “De teia i de cartró! De pet i sense! Tres-cents per cinc cèntims!”, cridava els dies de mercat.

En Pau Mistaire, com en Gori, no volia creure’s el monopoli: “Privar-me de fer mistos? De guanyar-me la vida treballant? D’exercir l’honrosa professió que m’han ensenyat el meu pare i el meu avi, que al cel siguin?”

...i va seguir fabricant-ne: “Si de petit no he fet altra cosa; si no sé fer res més i ja tinc masses anys per aprendre un nou ofici. Quin govern ni quina llei poden condemnar-me a morir de fam?”

En Pau Mistaire va ser detingut, li van confiscar les eines i li van embargar la casa per sufragar les costes del judici. Viuria els seus darrers anys de l’almoina que demanava a les cases on abans hi venia mistos.

No és l’únic cas. Un altre mistaire figuerenc, conegut per El Manco, va suïcidar-se l’any 1900 llançant-se al pou de casa seva. L’havien detingut tantes vegades que havia embogit i patia de mania persecutòria.

És sorprenent la resistència dels mistaires de Figueres contra el monopoli. Tot i que segur que a altres llocs van passar successos similars. La demanda de mistos artesanals devia ser molt alta.

Un altre cas: l’any 1897, la Guàrdia Civil tornava a detenir a la figuerenca Maria Ricart, del carrer Llers, per fabricar fòsfors. Era la cinquena vegada, així que la van enviar a la presó.

La novel·la de Pous i Pagès està ambientada al barri del Garrigal de Figueres. De fet, abans del monopoli, hi havia almenys dos mistaires domiciliats al carrer de l’Om.

Un altre mistaire vivia al final del carrer de La Jonquera. Arran del monopoli, va obrir petita taverna a on hi havia hagut el taller. Se la coneixia amb el nom de Cal Mistaire.

Tot i que la fonda va tancar abans de la guerra, el nom de Cal Mistaire encara es va mantenir, almenys, fins als anys vuitanta. Potser els més grans encara ho recorden. Aquest és l’edifici:
(als anys trenta va renovar la façana)

Tot això ho he anat trobant una mica de casualitat, però potser algun dia em poso a investigar-ne més. Així que, de moment, fi del fil.

Ah, i si no heu llegit Revolta, feu-ho, que està molt bé! 📕📕📕🔥🔥🔥