Algun expert en cabarets i similars a la sala? đ Segons wikipedia, els primers cabarets de lâestat van ser Els Quatre Gats (1897) i El Molino (1899) de Barcelona. Obro fil per parlar de la curiosa història de lâEntrebanch de #figueres : âŹď¸âŹď¸âŹď¸
LâEntrebanch va obrir les seves portes lâany 1885 al carrer Muralla, cantonada amb Barceloneta. Lâedifici havia estat seu del Casino Menestral. Probablement va ser el primer cabaret que es va obrir a tota Espanya.
Era un local distribuït en dues sales, una destinada a cafè i l'altre a teatre, on tambÊ actuaven artistes de varietats i s'hi oferien concerts. Fins i tot tenia un teatre d'autòmats instal¡lat de manera permanent.
Va obrir amb la intenciĂł de marcar època: a la seva inauguraciĂł hi va actuar una companyia singalesa -de Ceilan, sĂ, Sri Lanka-, tot un espectacle exòtic per lâèpoca.
A diferència del que es ballava a les societats recreatives i cafès de lâèpoca, a lâEntrebanch tambĂŠ sâhi podia gaudir del cancan, que venia de França i que, segons Pere Coromines, âfeia anar en renou a la jovenalla i als calaveres vellsâ.
El seu promotor era lâArturo Pujol, conegut per lâArturo de lâEntrebanch. Un personatge molt curiĂłs del que en parlarĂŠ desprĂŠs. La proximitat amb França devia fer que importĂŠs a Figueres les noves corrents dâentreteniment de la Belle Epoque.
Evidentment, els sectors conservadors no veien amb bons ulls un local que consideraven "escandalĂłs", "pornogrĂ fic", un âlupanarâ. MĂŠs tard en dirien un âfocus dâimmundĂciaâ.
Un dilluns de 1893, mentre l'Arturo dinava amb els seus treballadors al camp com tenia per costum, es va declarar un incendi a l'edifici. No seân va poder salvar res. AquĂ acaba la història del vell Entrebanch.
Però lâempresari no va defallir. Tot i la pressiĂł conservadora, muntaria algunes seus provisionals durant les fires de Santa Creu. Finalment, lâany 1898, va obrir Las Tres Estrellas, un local al carrer Nou que ja reunia totes les caracterĂstiques dels locals parisencs.
TambĂŠ comptava amb dos espais. La primera era una sala rectangular destinada a cafè-espectacle, amb platea i llotges per a la concurrència distingida. LâĂşnic preu dâentrada era la beguda, segons relata en Pere Teixidor.
Seguint amb el relat de Teixidor (que li tenia una mica de mania al local) quan no sâhi feia quelcom especial, lâentreteniment venia donat per un pianista vell i un acordionista cec que es deia Bernat. A les dotze de la nit finava lâespectacle i sâobria el segon espai...
...que era el foier. AllĂ hi havia taules de joc amb els seus corresponents crupiers. Unes cambreres feien la funciĂł de "papallones", incitant als clients a beure i a participar de les apostes al burro, al baccarĂ o al set i mig.
Al foier, tot el que sâhi feia era il¡legal. Tant la presència de cambreres com els jocs dâaposta, que llavors nomĂŠs es podien jugar sota permĂs del Govern Civil. LâEntrebanch -tothom lâanomenava amb el nom del primer local- acumulava denĂşncia rere denĂşncia.
Davant les adversitats, l'Arturo de l'Entrebanch feia relluir el seu carĂ cter. Va llogar una orquestra perquè el seguĂs, tocant, des del seu local fins a l'ajuntament (com a aquella peli de Kusturica!). Preguntat per la premsa, no volia explicar el motiu de la protesta...
...i sâespeculava que havia hagut dâacomiadar les cambreres, que havia tancat els jocs dâaposta.... o que protestava per la presència dâaquells soldats que feien guĂ rdia davant la porta del seu local per evitar que els militars del Castell hi entressin.
MĂŠs enllĂ del relat depriment que en fa Teixidor, lâEntrebanch havia de ser un espectacle total. Per Santa Creu, hi havia arribat a actuar alguna cupletista famosa del Paral¡lel de Barcelona... Fins i tot tenia la seva pròpia cobla de sardana, anomenada LâArt Empordanès.
Fins i tot es va projectar una segona entrada per la part de darrere, que donava al carrer Blanch, obra de l'arquitecte modernista Josep CordomĂ. Crec que no es va arribar a construir.
Lâany 1905 sâhavia obert un altre cabaret a Figueres, lâOdeĂłn, que va suposar una gran competència per lâEntrebanch. A mĂŠs, durant aquells anys, a Figueres coexistien mĂşltiples societats recreatives, cafès... hi havia concerts a lâaire lliure... Vaja, que ens agradava la festa.
LâArturo va decidir tancar les portes de lâEntrebanch lâany 1909. A partir dâaquĂ en perdo el rastre, però segurament no es va quedar quiet. Va muntar algun establiment a Barcelona? A França? Qui sap...
Va, mĂŠs... i ja com a epĂleg. Lâany 1911, un empresari va adquirir lâEntrebanch i va intentar rellançar-lo. Li va posar el nom dâAlcĂ zar Parisien. Una mica pretensiĂłs, no? De fet, el nom va rebre innumerables crĂtiques a lâèpoca...
LâAlcĂ zar Parisien va estar obert tan sols tres mesos. Baralles amb ferits, prostituciĂł clandestina... Vaja, que les mans de lâautoritat no van tremolar per ordenar la clausura immediata del cabaret. Va tenir temps, però, dâaparèixer en dues postals de l'època:
âCuriosamentâ, poques setmanes desprĂŠs de la clausura, va aparèixer de nou el foc que purifica tot pecat. Un violent incendi destruĂŻa completament lâedifici. La premsa conservadora ho celebrava.
Per altra banda, mâagradaria recuperar la nota âDavant les runes de lâEntrebanchâ, totalment modernista, que va publicar lâEmpordĂ Federal. Demanava fer justĂcia a lâArturo per a què el recordessin les generacions futures:
Va ser l'Entrebanch de #Figueres el primer cabaret de l'estat? El primer local va estar obert entre 1885 i 1893 i, el segon, entre 1898 i 1909. Malauradament, el foc que va destruir els edificis sembla que tambĂŠ en va esborrar tot record... đĽ
Espero que aquest fil hagi servit per reivindicar-ne la memòria. En tinc alguna anècdota mĂŠs, però ja allargaria massa... aixĂ que acabo aquĂ. Si trobo el moment, un altre dia explicarĂŠ quatre coses de l'Odeòn i la Camèlia, dos locals similars que van precedir l'Entrebanch... đ
SĂłc un novato dels fils. Si has arribat fins aquĂ, torna al twit dos... đ
Ah! Fa mesos vaig anar a @arxiunacional per veure el fons Pous i Pagès. Entre els seus papers, parlava d'un recull de novel¡letes titulat Ciutadanes, de 1905, no conservat. Una nota mencionava un possible capĂtol titulat "La gesta d'en (aquell del cafè-concert)". Seria l'Arturo?
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.
