Pau SubirĂłs Profile picture
De Figueres. Quan tinc temps, investigo la història del barri del Garrigal.

Dec 5, 2017, 27 tweets

Algun expert en cabarets i similars a la sala? 💃 Segons wikipedia, els primers cabarets de l’estat van ser Els Quatre Gats (1897) i El Molino (1899) de Barcelona. Obro fil per parlar de la curiosa història de l’Entrebanch de #figueres : ⬇️⬇️⬇️

L’Entrebanch va obrir les seves portes l’any 1885 al carrer Muralla, cantonada amb Barceloneta. L’edifici havia estat seu del Casino Menestral. Probablement va ser el primer cabaret que es va obrir a tota Espanya.

Era un local distribuït en dues sales, una destinada a cafè i l'altre a teatre, on tambÊ actuaven artistes de varietats i s'hi oferien concerts. Fins i tot tenia un teatre d'autòmats instal¡lat de manera permanent.

Va obrir amb la intenció de marcar època: a la seva inauguració hi va actuar una companyia singalesa -de Ceilan, sí, Sri Lanka-, tot un espectacle exòtic per l’època.

A diferència del que es ballava a les societats recreatives i cafès de l’època, a l’Entrebanch també s’hi podia gaudir del cancan, que venia de França i que, segons Pere Coromines, “feia anar en renou a la jovenalla i als calaveres vells”.

El seu promotor era l’Arturo Pujol, conegut per l’Arturo de l’Entrebanch. Un personatge molt curiós del que en parlaré després. La proximitat amb França devia fer que importés a Figueres les noves corrents d’entreteniment de la Belle Epoque.

Evidentment, els sectors conservadors no veien amb bons ulls un local que consideraven "escandalós", "pornogràfic", un “lupanar”. Més tard en dirien un “focus d’immundícia”.

Un dilluns de 1893, mentre l'Arturo dinava amb els seus treballadors al camp com tenia per costum, es va declarar un incendi a l'edifici. No se’n va poder salvar res. Aquí acaba la història del vell Entrebanch.

Però l’empresari no va defallir. Tot i la pressió conservadora, muntaria algunes seus provisionals durant les fires de Santa Creu. Finalment, l’any 1898, va obrir Las Tres Estrellas, un local al carrer Nou que ja reunia totes les característiques dels locals parisencs.

També comptava amb dos espais. La primera era una sala rectangular destinada a cafè-espectacle, amb platea i llotges per a la concurrència distingida. L’únic preu d’entrada era la beguda, segons relata en Pere Teixidor.

Seguint amb el relat de Teixidor (que li tenia una mica de mania al local) quan no s’hi feia quelcom especial, l’entreteniment venia donat per un pianista vell i un acordionista cec que es deia Bernat. A les dotze de la nit finava l’espectacle i s’obria el segon espai...

...que era el foier. AllĂ  hi havia taules de joc amb els seus corresponents crupiers. Unes cambreres feien la funciĂł de "papallones", incitant als clients a beure i a participar de les apostes al burro, al baccarĂ  o al set i mig.

Al foier, tot el que s’hi feia era il·legal. Tant la presència de cambreres com els jocs d’aposta, que llavors només es podien jugar sota permís del Govern Civil. L’Entrebanch -tothom l’anomenava amb el nom del primer local- acumulava denúncia rere denúncia.

Davant les adversitats, l'Arturo de l'Entrebanch feia relluir el seu caràcter. Va llogar una orquestra perquè el seguís, tocant, des del seu local fins a l'ajuntament (com a aquella peli de Kusturica!). Preguntat per la premsa, no volia explicar el motiu de la protesta...

...i s’especulava que havia hagut d’acomiadar les cambreres, que havia tancat els jocs d’aposta.... o que protestava per la presència d’aquells soldats que feien guàrdia davant la porta del seu local per evitar que els militars del Castell hi entressin.

Més enllà del relat depriment que en fa Teixidor, l’Entrebanch havia de ser un espectacle total. Per Santa Creu, hi havia arribat a actuar alguna cupletista famosa del Paral·lel de Barcelona... Fins i tot tenia la seva pròpia cobla de sardana, anomenada L’Art Empordanès.

Fins i tot es va projectar una segona entrada per la part de darrere, que donava al carrer Blanch, obra de l'arquitecte modernista Josep CordomĂ­. Crec que no es va arribar a construir.

L’any 1905 s’havia obert un altre cabaret a Figueres, l’Odeón, que va suposar una gran competència per l’Entrebanch. A més, durant aquells anys, a Figueres coexistien múltiples societats recreatives, cafès... hi havia concerts a l’aire lliure... Vaja, que ens agradava la festa.

L’Arturo va decidir tancar les portes de l’Entrebanch l’any 1909. A partir d’aquí en perdo el rastre, però segurament no es va quedar quiet. Va muntar algun establiment a Barcelona? A França? Qui sap...

Va, més... i ja com a epíleg. L’any 1911, un empresari va adquirir l’Entrebanch i va intentar rellançar-lo. Li va posar el nom d’Alcàzar Parisien. Una mica pretensiós, no? De fet, el nom va rebre innumerables crítiques a l’època...

L’Alcàzar Parisien va estar obert tan sols tres mesos. Baralles amb ferits, prostitució clandestina... Vaja, que les mans de l’autoritat no van tremolar per ordenar la clausura immediata del cabaret. Va tenir temps, però, d’aparèixer en dues postals de l'època:

“Curiosament”, poques setmanes després de la clausura, va aparèixer de nou el foc que purifica tot pecat. Un violent incendi destruïa completament l’edifici. La premsa conservadora ho celebrava.

Per altra banda, m’agradaria recuperar la nota “Davant les runes de l’Entrebanch”, totalment modernista, que va publicar l’Empordà Federal. Demanava fer justícia a l’Arturo per a què el recordessin les generacions futures:

Va ser l'Entrebanch de #Figueres el primer cabaret de l'estat? El primer local va estar obert entre 1885 i 1893 i, el segon, entre 1898 i 1909. Malauradament, el foc que va destruir els edificis sembla que també en va esborrar tot record... 🔥

Espero que aquest fil hagi servit per reivindicar-ne la memòria. En tinc alguna anècdota més, però ja allargaria massa... així que acabo aquí. Si trobo el moment, un altre dia explicaré quatre coses de l'Odeòn i la Camèlia, dos locals similars que van precedir l'Entrebanch... 💃

Sóc un novato dels fils. Si has arribat fins aquí, torna al twit dos... 😓

Ah! Fa mesos vaig anar a @arxiunacional per veure el fons Pous i Pagès. Entre els seus papers, parlava d'un recull de novel¡letes titulat Ciutadanes, de 1905, no conservat. Una nota mencionava un possible capítol titulat "La gesta d'en (aquell del cafè-concert)". Seria l'Arturo?

Share this Scrolly Tale with your friends.

A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.

Keep scrolling