Arrel dels 100 anys del naixement de #RamonMargalef he tingut curiositat per sentir-lo parlar en persona, i he ensopegat amb aquesta entrevista que li fa fer Espinàs el 1987.
Des del primer moment m'ha captivat la claredat, proximitat i humilitat de les seves explicacions i opinions. Tant, que m'han motivat per fer-ne un fil amb els destacats 👇
Al principi Espinàs busca la grandiloqüència del personatge, i Margalef li respon amb una humilitat que el descol·loca: "M'he convertit en una patum perquè un conjunt de nois i noies m'han fet propaganda".
Parlant de pedagogia diu: "Potser només cal proporcionar els ingredients que són capaços d'assimilar els nens a cada edat, i no guiar-los tant"
Segueix amb una brillant simplicitat per raonar perquè la natura és prioritària a la cultura: "Els poetes han de menjar" "La natura també fa poemes, però no els sabem llegir"
Torna a descol·locar Espinàs quan intenta fer-lo reflexionar sobre les reivindicacions ecologistes. "No crec en l'equilibri ecològic. Això és una cosa d'advocats, no de científics. Aquest equilibri només existeix quan nosaltres ens inventem lleis o objectius".
"L'ecologia és una ciència i, per tant, està constantment insatisfeta. En canvi, l'ecologisme, a vegades, parla d'equilibris ficticis per sentir-se còmode en els seus plantejaments".
No obstant, diu: "Sempre cal gent que cridi"
Espinàs ja somriu. Ha aconseguit ampliar el camp de les seves opinions. "No hem d'arreglar la natura, hem de frenar l'intervencionisme d'altres" diu Margalef.
I segueix amb reflexions provocadores: "La contaminació no és al número 1 del rànquing dels problemes dels ecosistemes per mi, abans hi ha la destrucció del sòl vegetal, la desertització"
I amplia la seva reflexió sobre els problemes del planeta més enllà de l'ecologia: "El principal problema és la diferència entre Nord i Sud, la resta són coses per dissimular"
Torna a la seva brillant simplicitat per explicar coses complexes: "A la natura existeixen molt poques lleis, són uns rètolets que diuen - per aquí no passis -".
#TanMenFutisme com a problema més greu que la repressió. Margalef On fire.
I la cirereta final: "Sóc moderadament optimista. Si l'home fa masses tonteries serà eliminat, però la vida seguirà"
Un altre que es suma a fer-li propaganda a #RamonMargalef
A la universitat, quan sentíem el seu nom, deiem: Tothom dret!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
El carril bus-VAO de la C-31 col·lapsa l'entrada de Barcelona? "Caos" circulatori? Contaminació on abans no n'hi havia?
Obro fil 👇
Spoiler: Porta més flux de persones que els carrils convencionals. #badalona#busVAOC31
Tant de titular tendencios m'ha provocat i no he pogut resistir de parar 15 min. al pont del Carrer General Weyler per fer la meva pròpia foto. Sense Zoom aixafant la perspectiva, sense esperar trobar un moment en que el bus-VAO anés buit.
Però això no és tot, he comptat els vehicles que passaven per cada carril: 1139 vehicles pels 2 carrils convencionals i pel carril bus-VAO 283 cotxes i 13 autobusos o autocars.
Després de sumar 28 noves espècies a l'abril, acabo el maig sense sumar-ne cap de nova 🤦.
El marcador del meu #Bigyeardesdecasa segueix amb 86 espècies 👇
A 300m de casa he pogut escoltar i veure pardal xarrec, raspinell, gaig, mallerenga emplomallada o gralla. Totes elles serien noves espècies pel #bigyeardesdecasa. Però no hi ha manera de detectar-les quan sóc a casa.
Tot i no poder sumar espècies, sí que segueixo albirant comportaments que mai havia pogut observar de casa estant. Com aquest Xoriguer fent l'aleta per caçar a les vies del tren.
Acabo l'abril amb 86 espècies al marcador del #bigyeardesdecasa. 28 espècies noves, algunes d'elles no hagués dit mai que les veuria des de casa 👇 #Badalona
Una increïble borrasca mediterrània conduïa molts migrants a aturar-se a la costa. Còlits, oriol, tallareta, mosquiter de passa, bitxac rogenc, cuereta groga, mastegatatxes, cotxes cua-rogenques. Un festival
Sobre el mar grups de becplaners, xatracs grossos, gavines menudes o com aquesta cinquantena de capons reials seguien el seu viatge cap al nord després de la tempesta.
Seguint l'obstinació contraproduent d'intentar que els fills segueixin les teves aficions, fa temps, vaig donar la Collins a la meva filla i li vaig dir que triés l'ocell que més li agradés, que l'aniriem a veure. Va triar el còlit gris. 👇
Ja ens veus a tota la família, en ple mes de juny, pujant al Pla d'Anyella, a 2.000 m d'altitud, a cercar-lo en un territori de l'espècie que coneixia bé. I encara donant gràcies que no hagués triat el gavinot hiperbori.
Després d'uns 30 minuts de cerca, amb els nens demanant de marxar ja
- Mira! Còlits grisos!
- Allò tan petit que hi ha en aquella pedra tan lluny?
Ja no em va tornar a demanar la guia...
Acabo el març amb 58 espècies del #bigyeardesdecasa. 19 espècies noves en un març de confinament humà i d'explosió de la migració prenupcial. #Badalona
El mar com a protagonista, amb un parell de llevantades que han permès veure baldrigues i paràsits de bastant a prop