Aquest estiu s’ha parlat força de l’@assemblea als mitjans. Hi ha hagut de tot, opinadors pels qui com a “reducte unilateralista” som una pedra a la sabata, alguns articles d’opinió de suport i altres descriptius (1) (FIL)
Molts articles han donat xifres desfasades de socis i algun ha mentit directament dient que tenim “baixes a centenars”. Com que segurament és culpa nostra per no informar prou sovint d’aquest tema, donaré algunes dades. (2)
El 31 de març de 2018 (quan aquest secretariat començà el seu mandat de 2 anys) @assemblea comptava amb 39.191 socis i 46.859 simpatitzants. Una massa social de 86.05 persones.
El 26 d’agost de 2019, 1 any i 5 mesos després comptem amb 47.839 socis i 49.834 simpatitzants. Una massa social de 97.673 persones. (4)
En el que portem de mandat hem augmentat en 8.648 socis (altes -baixes) i en 2.975 simpatitzants. Un increment doncs del 22% en socis i del 13,5% del conjunt de massa social, és a dir 11.623 socis + simpatitzants més (5)
Els socis paguen quota i amb aquestes quotes financem ells lloguers i manteniments de seu nacional i seus territorials, tècnics de les àrees de comptabilitat, atenció al soci, informàtica, comunicació, mobilització, internacional i incidència social. (6)
L’@assemblea no ha cobrat mai cap subvenció. Es finança amb les quotes dels socis i el marxandatge. Això ens dóna independència. El secretariat (77 persones) ens devem als socis que a més ens escullen per sufragi directe, uns a nivell nacional i altres territorialment (7)
Els simpatitzants reben informació i molts a més fan de voluntaris per l’@assemblea. Ara tenim a tocar arribar a la xifra de 100.000 com a massa social (en som 97.673) i de 50.00 socis i sòcies (en som 47.839) (8)
Ens hi ajudes? És molt senzill, la quota reduïda és de 3€ al mes i la completa 5€ al mes. Fes-te soci! assemblea.cat/index.php/fes-…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Una de les coses que molesten més dels argumentaris repetits com lloros per la militància dels partits és com insulten la intel•ligència dels electors i assumeixen que no tenim memòria. Aquest cap de setmana ho ha fet ERC presumint de la "restitució" de la consellera Serret. FIL
En les eleccions del 21 F 2017, els partits independentistes van prometre, amb major o menor mesura, la restitució del govern legítim. Quan el President Torra va ser elegit va oferir als consellers presos i exiliats la restitució. elpuntavui.cat/politica/artic…
No tots ho van acceptar. En concret d'ERC, el President Torra només va proposar Comín i de Junts, només Rull, Turull i Puig. elpuntavui.cat/politica/artic…
Els indults si arriben no seran cap èxit. De fet, serien una decisió política intel·ligent del govern espanyol contra l’independentisme. No només perquè en queden fora els exiliats i els 3.000 represaliats sinó perquè políticament ens desarmen i internacionalment són nefastos (1)
L’indult “pardon” en anglès, “grâce” en francès, mostra l’Estat com a benevolent, i pot tenir l’efecte pervers de retardar les causes a Estrasburg, un tribunal sobrepassat de recursos i que ha de prioritzar. Si ja són lliures, la causa no és tan urgent. (2)
La llei d’amnistia per sí sola tampoc resoldria res. Les amnisties acompanyen processos de grans reformes polítiques, el pas del franquisme a la transició el 1977, la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació després de la fi de l’apartheid a Sudàfrica,... (3)
Arran d'un titular de la Vanguardia, s'està generant confusió a xarxes sobre la proposta que va fer l'@assemblea respecte al Consell per la República. Mai hem proposat que el deixi de liderar el President Puigdemont.
Fa 15 dies es va saber que les negociacions d'investidura estaven encallades perquè ERC i la CUP defensàven una taula a 5 de partits i entitats com a direcció estratègica del moviment fora del Consell per la República, i Junts el Consell.
Arran d'aquesta divisió, des de l'Assemblea vam fer una proposta d'integració: l'espai de coordinació estratègica del moviment independentista hauria de ser el Consell, reformulant-lo perquè hi fossin tots. Ara la CUP no hi és i ERC no hi és amb els màxims dirigents.
Se'm fa estrany poder tornar a escriure lliurement a twitter, han estat vàries setmanes de restriccions imposades per les normes electorals de l'@assemblea. És per això que no he contestat preguntes, explicat propostes, ni contestat cap crítica (FIL)
Aquestes normes electorals des dels inicis de l'@assemblea només permeten fer campanya als espais electorals creats per la pròpia entitat. Aquest any eren el web d'eleccions, només per socis, on teníem una fitxa personal i rebíem preguntes i els debats electorals telemàtics.
A banda tenim prohibit intervenir en mitjans de comunicació (entrevistes, tertúlies, articles d'opinió). L'objectiu dels qui van establir aquestes normes era la igualtat d'oportunitats entre tots els candidats. Que els "mediàtics" no ho tinguessin més fàcil que els no coneguts.
Ja n'hi ha prou. En la batalla per denunciar internacionalment la vulneració de drets civils i polítics ens ho juguem tot. No només la llibertat dels presos sinó la causa de l'autodeterminació de Catalunya. Aquesta lluita no es mereix aquesta guerra partidista i sectària (1)
Hi ha juristes de prestigi internacional que han mirat d'ajudar a tots els partits i entitats conscients de la importància de la unitat en aquest front, que n'estan farts. S'han perdut oportunitats per aquesta manca de visió estratègica (2)
I això val també per les lliçons sobre si exili val més que presó o inversa. Es va fer una declaració d'independència sense ni intentar sostenir-la. La decisió exili o presó, presa improvisadament en ple desori, és el de menys (3)
El jutge Llarena ha demostrat avui que només busca la humiliació i la venjança en una causa política i que no li importa el descrèdit internacional de la justícia espanyola. Vol condemnes fortes pels presos polítics i mantenir en un exili per vida els exiliats (1)
L'objectiu és polític: acabar amb el moviment independentista per la via de la repressió política. Que només ens preocupem de la repressió i abandonem els objectius polítics (2)
Per tant en aquesta causa política la defensa ha de ser política, denunciant la vulneració de drets fonamentals arreu, a totes les instàncies, en una estratègia coordinada (3)