Fil de 365 pel.lícules essencials pel 2020.
1. Tess (Roman Polanski, 1979)
Esplèndida adaptació de la monumental obra de Thomas Hardy sobre la implacable força del destí, amb una interpretació inoblidable de Nastassja Kinski.
1. Tess (Roman Polanski, 1979)
Esplèndida adaptació de la monumental obra de Thomas Hardy sobre la implacable força del destí, amb una interpretació inoblidable de Nastassja Kinski.
2. Amour (Michael Haneke, 2012)
Una lúcida reflexió sobre la vellesa, el final de la vida i la compassió en forma de pel.lícula sòbria, íntima i sense concessions. El cim de l'obra de Haneke amb un duel interpretatiu antològic entre Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva.
Una lúcida reflexió sobre la vellesa, el final de la vida i la compassió en forma de pel.lícula sòbria, íntima i sense concessions. El cim de l'obra de Haneke amb un duel interpretatiu antològic entre Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva.
3. Laura (Otto Preminger, 1944)
Una fascinant mostra del millor cinema negre amb un guió excepcional on res és el que aparenta ser. El "noir" clàssic al seu màxim nivell i amb Gene Tierney en el paper de la seva vida. Una mostra d'un tipus de cinema irrepetible. #365Films
Una fascinant mostra del millor cinema negre amb un guió excepcional on res és el que aparenta ser. El "noir" clàssic al seu màxim nivell i amb Gene Tierney en el paper de la seva vida. Una mostra d'un tipus de cinema irrepetible. #365Films
4. El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973)
Una de les millors pel.lícules sobre la infància i potser la millor pel.lícula espanyola de la història. Rodada amb una maduresa i sensibilitat extraordinàries. I quantes coses diuen els ulls d'Ana Torrent! #365Films
Una de les millors pel.lícules sobre la infància i potser la millor pel.lícula espanyola de la història. Rodada amb una maduresa i sensibilitat extraordinàries. I quantes coses diuen els ulls d'Ana Torrent! #365Films
5. Delitos y faltas (Crimes and misdemeanors)(Woody Allen, 1989)
La gran obra de maduresa d'Allen i un tractat complet sobre la condició humana i la moral en forma de tragicomèdia. Un film que no perd mai la seva actualitat ni el seu rigor. Amb un gran Martin Landau. #365Films
La gran obra de maduresa d'Allen i un tractat complet sobre la condició humana i la moral en forma de tragicomèdia. Un film que no perd mai la seva actualitat ni el seu rigor. Amb un gran Martin Landau. #365Films
6. El viaje de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)
L'obra definitiva del gran director japonès, un prodigi d'inventiva, imaginació i creativitat desbordant. Única pel.lícula d'animació de la Ha guanyadora d'un gran festival (Berlín 2001) a més de l'Oscar. Inoblidable. #365Films
L'obra definitiva del gran director japonès, un prodigi d'inventiva, imaginació i creativitat desbordant. Única pel.lícula d'animació de la Ha guanyadora d'un gran festival (Berlín 2001) a més de l'Oscar. Inoblidable. #365Films
7. Ser o no ser (To be or not to be)(Ernst Lubitsch, 1942)
Una de les millors comèdies mai realitzades, farcida de seqüències antològiques. Lubitsch en estat de gràcia. I una demostració de com la sàtira pot ser la millor eina per fer una crítica política demolidora. #365Films
Una de les millors comèdies mai realitzades, farcida de seqüències antològiques. Lubitsch en estat de gràcia. I una demostració de com la sàtira pot ser la millor eina per fer una crítica política demolidora. #365Films
8. Encadenados (Notorious)(Alfred Hitchcock, 1946)
El 1er film on el mestre del suspens assoleix la perfecció en una intriga absorbent. El joc amb els objectes i els enquadraments és fascinant. I amb potser el petó més famós de la Ha entre Cary Grant i Ingrid Bergman. #365Films
El 1er film on el mestre del suspens assoleix la perfecció en una intriga absorbent. El joc amb els objectes i els enquadraments és fascinant. I amb potser el petó més famós de la Ha entre Cary Grant i Ingrid Bergman. #365Films
9. In the mood for love (Wong Kar-Wai, 2000)
Poques vegades el cinema ha assolit el nivell de sofisticació, estilització i perfecció per capturar una història d'amor. Fascinant embolcall amb un tractament de l'espai i el temps narratiu prodigiós. #365Films
Poques vegades el cinema ha assolit el nivell de sofisticació, estilització i perfecció per capturar una història d'amor. Fascinant embolcall amb un tractament de l'espai i el temps narratiu prodigiós. #365Films
10. Mulholland drive (David Lynch, 2001)
Una de les obres més apassionants del seu realitzador o com passar del somni americà al malson fent servir com a escenari la mateixa meca del cinema. Realitat, somni i imaginació barrejant-se en una intriga ficcional hipnòtica. #365Films
Una de les obres més apassionants del seu realitzador o com passar del somni americà al malson fent servir com a escenari la mateixa meca del cinema. Realitat, somni i imaginació barrejant-se en una intriga ficcional hipnòtica. #365Films
11. Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)
El descens als inferns de la guerra del Vietnam en la que potser és la millor pel.lícula bèl.lica de la Ha. Una visió entre descarnada i al.lucinògena adaptant "El cor de les tenebres" de Joseph Conrad. Insuperable. #365Films
El descens als inferns de la guerra del Vietnam en la que potser és la millor pel.lícula bèl.lica de la Ha. Una visió entre descarnada i al.lucinògena adaptant "El cor de les tenebres" de Joseph Conrad. Insuperable. #365Films
12. La doble vida de Verónica (La double vie de Véronique)(Krzysztof Kieslowski, 1991)
El gran film del director polonès abans de la famosa trilogia dels colors. A partir del tema del doble, Kieslowski construeix un film misteriós, ple de simbolisme i transcendència. #365Films
El gran film del director polonès abans de la famosa trilogia dels colors. A partir del tema del doble, Kieslowski construeix un film misteriós, ple de simbolisme i transcendència. #365Films
13. Doce hombres sin piedad (12 angry men)(Sidney Lumet, 1957)
Una extraordinària reflexió sobre el sistema judicial i la pena de mort convertida en un drama claustrofòbic asfixiant. Magistral ús de l'espai i un dels grans papers de Henry Fonda. Un clàssic intemporal. #365Films
Una extraordinària reflexió sobre el sistema judicial i la pena de mort convertida en un drama claustrofòbic asfixiant. Magistral ús de l'espai i un dels grans papers de Henry Fonda. Un clàssic intemporal. #365Films
14. Fanny & Alexander (Fanny och Alexander)(Ingmar Bergman, 1982)
Dir que és la millor pel.lícula de Bergman són paraules majors. Però segur que és el seu testament cinematogràfic, un compendi de la seva filmografia i una obra d'una perfecció i profunditat absolutes. #365Films
Dir que és la millor pel.lícula de Bergman són paraules majors. Però segur que és el seu testament cinematogràfic, un compendi de la seva filmografia i una obra d'una perfecció i profunditat absolutes. #365Films
15. La evasión (Le trou)(Jacques Becker, 1960)
Potser la millor pel.lícula de fugues de presons de la història. Un guió perfecte que funciona com un rellotge amb un ritme implacable. Un gran clàssic a redescobrir i reivindicar. #365Films
Potser la millor pel.lícula de fugues de presons de la història. Un guió perfecte que funciona com un rellotge amb un ritme implacable. Un gran clàssic a redescobrir i reivindicar. #365Films
16. El hombre que pudo reinar (The man who would be king)(John Huston, 1975)
Adaptant Kipling, Huston va construir un dels millors films sobre l'amistat, el poder i la llibertat. Una història amb aroma d'aventura en estat pur i una parella Connery-Caine extraordinària. #365Films
Adaptant Kipling, Huston va construir un dels millors films sobre l'amistat, el poder i la llibertat. Una història amb aroma d'aventura en estat pur i una parella Connery-Caine extraordinària. #365Films
17. Eva al desnudo (All about Eve)(Joseph L. Mankiewicz, 1950)
Una de les millors cròniques sobre l'arribisme i l'ambició, narrant de forma implacable l'ascens i caiguda d'una estrella. I un dels grans guions del Hollywood clàssic, amb uns diàlegs extraordinaris. #365Films
Una de les millors cròniques sobre l'arribisme i l'ambició, narrant de forma implacable l'ascens i caiguda d'una estrella. I un dels grans guions del Hollywood clàssic, amb uns diàlegs extraordinaris. #365Films
18. El piano (The piano)(Jane Campion, 1993)
Un drama passional rodat amb vigorós pols narratiu per Jane Campion, encara avui l'única cineasta guanyadora de la Palma d'Or de Cannes. Inoblidable música de Michael Nyman. #365Films
Un drama passional rodat amb vigorós pols narratiu per Jane Campion, encara avui l'única cineasta guanyadora de la Palma d'Or de Cannes. Inoblidable música de Michael Nyman. #365Films
19. Carta de una desconocida (Letter from an unknown woman)(Max Ophüls, 1948)
Ophüls va adaptar de forma extraordinària l'obra de Stefan Zweig, una declaració d'amor incondicional que va filmar amb absoluta elegància, sensibilitat i apassionament. Absolutament sublim. #365Films
Ophüls va adaptar de forma extraordinària l'obra de Stefan Zweig, una declaració d'amor incondicional que va filmar amb absoluta elegància, sensibilitat i apassionament. Absolutament sublim. #365Films
20. La edad de la inocencia (The age of innocence)(Martin Scorsese, 1993)
Adaptant l'obra d'Edith Wharton, Scorsese va demostrar el seu mestratge lluny dels seus temes habituals. Pocs cops s'ha tractat millor com la pressió de l'entorn social reprimeix els sentiments. #365Films
Adaptant l'obra d'Edith Wharton, Scorsese va demostrar el seu mestratge lluny dels seus temes habituals. Pocs cops s'ha tractat millor com la pressió de l'entorn social reprimeix els sentiments. #365Films
21. Memento (Christopher Nolan, 2000)
Una obra virtuosa i original que va cimentar el prestigi d'un dels grans creadors del cinema contemporani amb la seva magistral construcció narrativa. Un puzzle apassionant convertit en un film de culte instantani. #365Films
Una obra virtuosa i original que va cimentar el prestigi d'un dels grans creadors del cinema contemporani amb la seva magistral construcció narrativa. Un puzzle apassionant convertit en un film de culte instantani. #365Films
22. Retorno al pasado (Out of the past)(Jacques Tourneur, 1947)
El cim absolut del cinema negre clàssic. Un estudi hipnòtic sobre la impossibilitat de fugir del passat i de l'implacable pes del destí servit amb imatges fascinants. Irrepetibles Mitchum, Douglas i Greer. #365Films
El cim absolut del cinema negre clàssic. Un estudi hipnòtic sobre la impossibilitat de fugir del passat i de l'implacable pes del destí servit amb imatges fascinants. Irrepetibles Mitchum, Douglas i Greer. #365Films
23. El hijo de Saúl (Saul sia)(Laszlo Némes, 2015)
Una visió immersiva i radical en la terrible quotidianitat dels "sonder kommandos" dels camps de concentració nazis. Un dels films més virtuosos, impressionants i escruixidors del segle actual. #365Films
Una visió immersiva i radical en la terrible quotidianitat dels "sonder kommandos" dels camps de concentració nazis. Un dels films més virtuosos, impressionants i escruixidors del segle actual. #365Films
24. El crepúsculo de los dioses (Sunset Boulevard)(Billy Wilder, 1951)
Una de les grans cròniques de la indústria del cinema feta des de dins del mateix Hollywood. Una mirada esmolada, inquietant i demolidora sobre el costat més pervers de la fàbrica de somnis. #365Films
Una de les grans cròniques de la indústria del cinema feta des de dins del mateix Hollywood. Una mirada esmolada, inquietant i demolidora sobre el costat més pervers de la fàbrica de somnis. #365Films
25. Matar a un ruiseñor (To kill a mockingbird)(Robert Mulligan, 1962)
Adaptant el premi Pulitzer de Harper Lee, Mulligan va rodar un film clau sobre el racisme als EUA i un al.legat sobre la dignitat personal i professional. Inoblidable l'Atticus Finch de Gregory Peck. #365Films
Adaptant el premi Pulitzer de Harper Lee, Mulligan va rodar un film clau sobre el racisme als EUA i un al.legat sobre la dignitat personal i professional. Inoblidable l'Atticus Finch de Gregory Peck. #365Films
26. Magnolia (Paul Thomas Anderson, 1999)
A través d'un calidoscopi d'històries creuades, Anderson parla de la compassió, el perdó i la redempció. Una de les grans pel.lícules del cinema americà contemporani: complexa, profunda, incòmode i virtuosa. Un film inacabable. #365Films
A través d'un calidoscopi d'històries creuades, Anderson parla de la compassió, el perdó i la redempció. Una de les grans pel.lícules del cinema americà contemporani: complexa, profunda, incòmode i virtuosa. Un film inacabable. #365Films
27. Paterson (Jim Jarmusch, 2016)
Una meravella minimalista de Jarmusch, feta totalment a contracorrent i on explora la poesia de la quotidianitat i les petites coses. Un film extraordinari que amaga una mirada humanista i sensible darrera la seva aparent simplicitat. #365Films
Una meravella minimalista de Jarmusch, feta totalment a contracorrent i on explora la poesia de la quotidianitat i les petites coses. Un film extraordinari que amaga una mirada humanista i sensible darrera la seva aparent simplicitat. #365Films
28. La passion de Jeanne d'Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)
90 anys després de rodar-se, el film de Dreyer manté tota la seva força expressiva intacta. Un autèntic tour de force amb l'impressionant rostre en 1er pla de Maria Falconetti que se't queda clavat a la retina. #365Films
90 anys després de rodar-se, el film de Dreyer manté tota la seva força expressiva intacta. Un autèntic tour de force amb l'impressionant rostre en 1er pla de Maria Falconetti que se't queda clavat a la retina. #365Films
29. Furia (Fury)(Fritz Lang, 1936)
Una anàlisi impecable de la irracionalitat de les masses, l'instint primari versus la raó i la venjança com a forma de redempció. El primer film americà de Lang, més actual que mai i amb un marcat estil expressionista. Imprescindible. #365Films
Una anàlisi impecable de la irracionalitat de les masses, l'instint primari versus la raó i la venjança com a forma de redempció. El primer film americà de Lang, més actual que mai i amb un marcat estil expressionista. Imprescindible. #365Films
30. Parásitos (Gisaengchung)(Bong joon-ho, 2019)
Pocs films de l'última dècada han assolit tanta unanimitat. Combinació de gèneres magistral que ho té tot: tensió, intriga, girs inesperats, esmolada crítica social i un humor negre irresistible. Rodona. La peli de l'any. #365Films
Pocs films de l'última dècada han assolit tanta unanimitat. Combinació de gèneres magistral que ho té tot: tensió, intriga, girs inesperats, esmolada crítica social i un humor negre irresistible. Rodona. La peli de l'any. #365Films
31. El Gatopardo (Il Gattopardo)(Luchino Visconti, 1963)
Fresc històric rodat per Visconti a partir de l'obra de Lampedusa amb una sumptuositat, estil i grandiositat absolutes. No hi ha millor forma de posar en imatges la màxima "que tot canvïi perquè res no canvïi". #365Films
Fresc històric rodat per Visconti a partir de l'obra de Lampedusa amb una sumptuositat, estil i grandiositat absolutes. No hi ha millor forma de posar en imatges la màxima "que tot canvïi perquè res no canvïi". #365Films
32. Paris, Texas (Wim Wenders, 1984)
Un dels títols clau dels anys 80 i el millor film de Wim Wenders. Un estudi sobre la incomunicació i la fragilitat de l'amor en els escenaris mítics de l'oest americà. Inoblidables fotografia de Robby Müller i música de Ry Cooder. #365Films
Un dels títols clau dels anys 80 i el millor film de Wim Wenders. Un estudi sobre la incomunicació i la fragilitat de l'amor en els escenaris mítics de l'oest americà. Inoblidables fotografia de Robby Müller i música de Ry Cooder. #365Films
33. Alien (Ridley Scott, 1979)
Mil vegades imitada, mai superada. L'obra que va canviar x sempre el cinema fantàstic i de ciència-ficció, però que excel.leix sobretot com a film de suspens claustrofòbic i en les seves riquíssimes referències mitològiques i pictòriques. #365Films
Mil vegades imitada, mai superada. L'obra que va canviar x sempre el cinema fantàstic i de ciència-ficció, però que excel.leix sobretot com a film de suspens claustrofòbic i en les seves riquíssimes referències mitològiques i pictòriques. #365Films
34. La noche del cazador (The night of the hunter)(Charles Laughton, 1955)
L'únic film dirigit pel gran actor britànic és un pervers conte de fades amb clara influència expressionista. Una meravella d'enquadraments majestuosos i imatges icòniques. Inoblidable R.Mitchum. #365Films
L'únic film dirigit pel gran actor britànic és un pervers conte de fades amb clara influència expressionista. Una meravella d'enquadraments majestuosos i imatges icòniques. Inoblidable R.Mitchum. #365Films
35. El verdugo (Luís García Berlanga, 1963)
Un demolidor al.legat contra la pena de mort que és també un retrat vitriòlic del règim franquista. El guió més brillant i perfecte del duet Berlanga/Azcona i un film imprescindible per entendre tota una època. #365Films
Un demolidor al.legat contra la pena de mort que és també un retrat vitriòlic del règim franquista. El guió més brillant i perfecte del duet Berlanga/Azcona i un film imprescindible per entendre tota una època. #365Films
36. Breve encuentro (Brief encounter)(David Lean, 1945)
Un dels grans melodrames romàntics de la Ha sobre les renúncies i els amors impossibles. Poques vegades s'ha retratat millor el dilema de la passió enfrontada a les aparences i la pressió social. Una joia. #365Films
Un dels grans melodrames romàntics de la Ha sobre les renúncies i els amors impossibles. Poques vegades s'ha retratat millor el dilema de la passió enfrontada a les aparences i la pressió social. Una joia. #365Films
38. La delgada línea roja (The thin red line)(Terrence Malick, 1998)
Potser el millor film bèl.lic de la Ha. Malick fa possible allò impossible: combinar una mirada trencadora sobre la brutalitat de la guerra amb la seva visió transcendent de la vida. Pura poesia. #365Films
Potser el millor film bèl.lic de la Ha. Malick fa possible allò impossible: combinar una mirada trencadora sobre la brutalitat de la guerra amb la seva visió transcendent de la vida. Pura poesia. #365Films
39. Ladrón de bicicletas (Ladri di biciclette)(Vittorio De Sica, 1948)
Un dels grans films sobre la postguerra i els seus efectes. Obra fonamental del neorrealisme italià. Les seves imatges desprenen una puresa que 70 anys després encara et desarma com a espectador. #365Films
Un dels grans films sobre la postguerra i els seus efectes. Obra fonamental del neorrealisme italià. Les seves imatges desprenen una puresa que 70 anys després encara et desarma com a espectador. #365Films
40. Cold war (Pawel Pawlikowsi, 2018)
Una apassionada història d'amor a través del temps rodada amb un enlluernador blanc i negre i una intensitat dramàtica inusual. Un d'aquells films tocats per la màgia que es converteixen en un clàssic modern instantani. #365Films
Una apassionada història d'amor a través del temps rodada amb un enlluernador blanc i negre i una intensitat dramàtica inusual. Un d'aquells films tocats per la màgia que es converteixen en un clàssic modern instantani. #365Films
41. Yi yi (Edward Yang, 2000)
Una obra impecable i delicada en forma de crònica familiar sobre la vida familiar, les segones oportunitats i les emocions quotidianes. Sensible, intel.ligent i profund. Un títol fonamental del cinema contemporani a revisar i reivindicar. #365Films
Una obra impecable i delicada en forma de crònica familiar sobre la vida familiar, les segones oportunitats i les emocions quotidianes. Sensible, intel.ligent i profund. Un títol fonamental del cinema contemporani a revisar i reivindicar. #365Films
42. Ciudad de Dios (Cidade de deus)(Fernando Meirelles & Kátia Lund, 2002)
Una peli extraordinària de la vida a les faveles brasileres, rodada amb vigor i energia descarnats. Com si Scorsese hagués filmat una de les seves cròniques mafioses en aquest escenari singular. #365Films
Una peli extraordinària de la vida a les faveles brasileres, rodada amb vigor i energia descarnats. Com si Scorsese hagués filmat una de les seves cròniques mafioses en aquest escenari singular. #365Films
43. Luna nueva (His girl friday)(Howard Hawks, 1940)
Sensacional comèdia dotada d'un ritme frenètic i endimoniat. Hawks va fer un retrat esmolat del periodisme sensacionalista i de la guerra de sexes. Insuperable la parella Cary Grant/Rosalind Russell. Química pura. #365Films
Sensacional comèdia dotada d'un ritme frenètic i endimoniat. Hawks va fer un retrat esmolat del periodisme sensacionalista i de la guerra de sexes. Insuperable la parella Cary Grant/Rosalind Russell. Química pura. #365Films
44. Alguien voló sobre el nido del cuco (One flew over the cucko's nest)(Milos Forman, 1975)
Una lúcida reflexió sobre la tènue frontera entre bogeria i normalitat i un gran cant a l'amistat. El millor film americà del txec Milos Forman amb un Nicholson superlatiu. #365Films
Una lúcida reflexió sobre la tènue frontera entre bogeria i normalitat i un gran cant a l'amistat. El millor film americà del txec Milos Forman amb un Nicholson superlatiu. #365Films
45. El maquinista de la General (The General)(Buster Keaton, 1926)
El cim màxim de l'obra de Keaton. Una obra avançada al seu temps per la seva modernitat i agilitat narrativa. Gairebé cent anys després de rodar-se manté intacta tota la seva comicitat. Magistral. #365Films
El cim màxim de l'obra de Keaton. Una obra avançada al seu temps per la seva modernitat i agilitat narrativa. Gairebé cent anys després de rodar-se manté intacta tota la seva comicitat. Magistral. #365Films
46. Érase una vez en América (Once upon a time in America)(Sergio Leone, 1984)
El testament de Leone i la seva obra més ambiciosa és un film inacabable, majestuós, on parla de l'amistat, el destí i el pas del temps. Inoblidable partitura d'Ennio Morricone. Magistral. #365Films
El testament de Leone i la seva obra més ambiciosa és un film inacabable, majestuós, on parla de l'amistat, el destí i el pas del temps. Inoblidable partitura d'Ennio Morricone. Magistral. #365Films
47. Les 400 coups (François Truffaut, 1959)
Pocs debuts han estat tan influents i decisius en la Ha del cinema. Tota una declaració d'intencions i porta oberta a la Nouvelle Vague i al cinema modern. La mirada final d'Antoine Doinel ens interpela i ens transforma. #365Films
Pocs debuts han estat tan influents i decisius en la Ha del cinema. Tota una declaració d'intencions i porta oberta a la Nouvelle Vague i al cinema modern. La mirada final d'Antoine Doinel ens interpela i ens transforma. #365Films
48. Centauros del desierto (The searchers)(John Ford, 1956)
Un western d'una bellesa impressionant i un compendi del classicisme de Ford en la seva etapa de maduresa. Film riquíssim, emotiu, amb moltes capes. La història d'una obsessió amb forts ecos mitològics. #365Films
Un western d'una bellesa impressionant i un compendi del classicisme de Ford en la seva etapa de maduresa. Film riquíssim, emotiu, amb moltes capes. La història d'una obsessió amb forts ecos mitològics. #365Films
49. El cazador (The deer hunter)(Michael Cimino, 1978)
Un dels films més lúcids sobre les ferides físiques i emocionals de la guerra del Vietnam (o de qualsevol guerra). Plantejada en tres actes, manté tot el vigor però també dosis de denúncia, emotivitat i nostàlgia. #365Films
Un dels films més lúcids sobre les ferides físiques i emocionals de la guerra del Vietnam (o de qualsevol guerra). Plantejada en tres actes, manté tot el vigor però també dosis de denúncia, emotivitat i nostàlgia. #365Films
50. La llegada (Arrival)(Denis Villeneuve, 2016)
Un dels grans films de ciència-ficció de les últimes dècades. Absorbent, innovadora, imaginativa, suggerent. Trascendeix el propi gènere construint una gran paràbola sobre el poder del llenguatge i la comunicació. #365Films
Un dels grans films de ciència-ficció de les últimes dècades. Absorbent, innovadora, imaginativa, suggerent. Trascendeix el propi gènere construint una gran paràbola sobre el poder del llenguatge i la comunicació. #365Films
51. Historias de Filadelfia (The Philadelphia story)(George Cukor, 1940)
La comèdia romàntica sofisticada al seu màxim nivell de la mà d'un dels millors directors d'actors del Hollywood clàssic. Diàlegs brillants i un càsting inigualable: K.Hepburn-C.Grant-J.Stewart. #365Films
La comèdia romàntica sofisticada al seu màxim nivell de la mà d'un dels millors directors d'actors del Hollywood clàssic. Diàlegs brillants i un càsting inigualable: K.Hepburn-C.Grant-J.Stewart. #365Films
52. La belle noiseuse (Jacques Rivette,1991)
La millor obra de Rivette i un apassionant estudi sobre l'obsessió d'un artista per capturar la realitat en la recerca de la perfecció creativa. Un títol essencial del cine europeu. Sublims Michel Piccoli i Emmanuelle Béart. #365Films
La millor obra de Rivette i un apassionant estudi sobre l'obsessió d'un artista per capturar la realitat en la recerca de la perfecció creativa. Un títol essencial del cine europeu. Sublims Michel Piccoli i Emmanuelle Béart. #365Films
53. Fargo (Joel & Ethan Coen, 1996)
La pel.lícula que millor sintetitza l'estil personalíssim i genuí dels genials germans Coen. Extraordinari ús del paisatge, humor negre, construcció de personatges singulars i visió esmolada de la condició humana. Inimitables. #365Films
La pel.lícula que millor sintetitza l'estil personalíssim i genuí dels genials germans Coen. Extraordinari ús del paisatge, humor negre, construcció de personatges singulars i visió esmolada de la condició humana. Inimitables. #365Films
54. Un lugar en el sol (A place in the sun)(George Stevens, 1951)
Una crònica demolidora sobre l'arribisme social i un dels melodrames més perfectes del Hollywood clàssic. Els ulls d'Elizabeth Taylor mai han brillat amb tanta intensitat com en aquesta pel.lícula. #365Films
Una crònica demolidora sobre l'arribisme social i un dels melodrames més perfectes del Hollywood clàssic. Els ulls d'Elizabeth Taylor mai han brillat amb tanta intensitat com en aquesta pel.lícula. #365Films
55. Lost in translation (Sofia Coppola, 2003)
Una de les millors cròniques recents sobre la incomunicació, la recerca de la identitat i la soledat en l'hipertecnificat món contemporani. Extraordinari guió, deliciós to intimista i magnífica construcció de personatges. #365Films
Una de les millors cròniques recents sobre la incomunicació, la recerca de la identitat i la soledat en l'hipertecnificat món contemporani. Extraordinari guió, deliciós to intimista i magnífica construcció de personatges. #365Films
56. Citizen Kane (Orson Welles, 1941)
Només un geni com Orson Welles podia rodar un film així amb només 25 anys. La pel.lícula amb la que el llenguatge cinematogràfic arriba a la maduresa. Avançada al seu temps, manté tota la seva fascinació i misteri 80 anys després. #365Films
Només un geni com Orson Welles podia rodar un film així amb només 25 anys. La pel.lícula amb la que el llenguatge cinematogràfic arriba a la maduresa. Avançada al seu temps, manté tota la seva fascinació i misteri 80 anys després. #365Films
57. Drive (Nicolas Winding Refn, 2011)
Un dels thrillers més estilitzats i influents de les últimes dècades. Posta en escena i banda sonora fascinants per crear un ambient irrespirable d'una violència i un pessimisme vital soterrats i asfixiants. #365Films
Un dels thrillers més estilitzats i influents de les últimes dècades. Posta en escena i banda sonora fascinants per crear un ambient irrespirable d'una violència i un pessimisme vital soterrats i asfixiants. #365Films
58. La linterna roja (A hong deng hong gao gao gua)(Zhang Yimou, 1991)
El millor film del director xinès és d'una milimètrica perfecció formal, amb enquadraments i il.luminació excelsos. I una crítica radical a les reminiscències feudals a la Xina. I una Gong Li de 10. #365Films
El millor film del director xinès és d'una milimètrica perfecció formal, amb enquadraments i il.luminació excelsos. I una crítica radical a les reminiscències feudals a la Xina. I una Gong Li de 10. #365Films
59. Rebelde sin causa (Rebel without a cause)(Nicholas Ray, 1955)
Un títol mític pel tràgic final prematur d'alguns dels seus protagonistes però també per escenes inoblidables com les de l'Observatori Griffith o la carrera de cotxes a l'abisme. Ray al seu màxim nivell. #365Films
Un títol mític pel tràgic final prematur d'alguns dels seus protagonistes però també per escenes inoblidables com les de l'Observatori Griffith o la carrera de cotxes a l'abisme. Ray al seu màxim nivell. #365Films
60. El tercer hombre (The third man)(Carol Reed, 1949)
Adaptant l'obra de Graham Greene, Reed va signar una de les cròniques més lúcides de la posguerra europea. I amb un dels millors finals de la Ha del cinema. Com el bon vi, guanya amb el temps i amb cada visionat. #365Films
Adaptant l'obra de Graham Greene, Reed va signar una de les cròniques més lúcides de la posguerra europea. I amb un dels millors finals de la Ha del cinema. Com el bon vi, guanya amb el temps i amb cada visionat. #365Films
62. Sin perdón (Unforgiven)(Clint Eastwood, 1992)
L'obra definitiva de maduresa d'Eastwood. Un western crepuscular que trascendeix el gènere per convertir-se en un autèntic tractat sobre la condició humana. #365Films
L'obra definitiva de maduresa d'Eastwood. Un western crepuscular que trascendeix el gènere per convertir-se en un autèntic tractat sobre la condició humana. #365Films
63. Las amistades peligrosas (Dangerous liaisons)(Stephen Frears, 1988)
Extraordinària adaptació de l'obra de Choderlos de Laclos amb un guió esplèndid on els girs, les rèpliques i el joc de manipulacions i enganys frega la perfecció. Magnífica. I quin càsting!! #365Films
Extraordinària adaptació de l'obra de Choderlos de Laclos amb un guió esplèndid on els girs, les rèpliques i el joc de manipulacions i enganys frega la perfecció. Magnífica. I quin càsting!! #365Films
64. Rashomon (Akira Kurosawa, 1950)
El gran mestre japonès va demostrar que la realitat es distorsiona en funció de la perspectiva de qui l'explica. Una obra magistral sobre l'ús del punt de vista i la subjectivitat pròpia de la condició humana. #365Films
El gran mestre japonès va demostrar que la realitat es distorsiona en funció de la perspectiva de qui l'explica. Una obra magistral sobre l'ús del punt de vista i la subjectivitat pròpia de la condició humana. #365Films
65. Her (Spike Jonze, 2013)
Una faula inquietant sobre la solitud de l'esser humà contemporani en una societat dominada per la tecnologia. Sensible, lírica, extraordinàriament suggerent. Un film d'una gran lucidesa que convida a una profunda reflexió. #365Films
Una faula inquietant sobre la solitud de l'esser humà contemporani en una societat dominada per la tecnologia. Sensible, lírica, extraordinàriament suggerent. Un film d'una gran lucidesa que convida a una profunda reflexió. #365Films
66. Alemania, año cero (Germania, anno zero)(Roberto Rossellini, 1948)
Un dels grans films del neorrealisme italià, mostrant la duresa de la posguerra sense filtres i sense concessions. El cinema com a testimoni viu i pur de la Història. I quin final. Demolidor. #365Films
Un dels grans films del neorrealisme italià, mostrant la duresa de la posguerra sense filtres i sense concessions. El cinema com a testimoni viu i pur de la Història. I quin final. Demolidor. #365Films
68. Que el cielo la juzgue (Leave her to heaven)(John M. Stahl, 1945)
Melodrama implacable i pervers sobre les dramàtiques conseqüències de l'amor possessiu. Un guió perfecte rodat amb un Technicolor enlluernador. Antològica l'escena del llac i inoblidable Gene Tierney. #365Films
Melodrama implacable i pervers sobre les dramàtiques conseqüències de l'amor possessiu. Un guió perfecte rodat amb un Technicolor enlluernador. Antològica l'escena del llac i inoblidable Gene Tierney. #365Films
69. Requiem for a dream (Darren Aronofsky, 2000)
Una visió de les addiccions contemporànies rodada amb un estil immersiu asfixiant que la converteixen en una experiència fascinant però esgotadora. Un clàssic modern, pel.lícula de culte instantània. #365Films
Una visió de les addiccions contemporànies rodada amb un estil immersiu asfixiant que la converteixen en una experiència fascinant però esgotadora. Un clàssic modern, pel.lícula de culte instantània. #365Films
70. La condesa descalza (The barefoot comtessa)(Joseph L. Mankiewicz, 1954)
La deconstrucció d'un personatge a través de la mirada de diversos testimonis. Un esplèndid treball de Mankiewicz sobre el punt de vista narratiu amb una Ava Gardner inoblidable. #365Films
La deconstrucció d'un personatge a través de la mirada de diversos testimonis. Un esplèndid treball de Mankiewicz sobre el punt de vista narratiu amb una Ava Gardner inoblidable. #365Films
71. La habitación del hijo (La stanza del figlio)(Nanni Moretti, 2001)
L'obra més madura i intimista de Moretti que tracta amb extrema sensibilitat un tema tan dramàtic com la mort d'un fill. Un film amb interpretacions, to i sinceritat emocional a flor de pell. #365Films
L'obra més madura i intimista de Moretti que tracta amb extrema sensibilitat un tema tan dramàtic com la mort d'un fill. Un film amb interpretacions, to i sinceritat emocional a flor de pell. #365Films
72. Secretos y mentiras (Secrets & Lies)(Mike Leigh, 1996)
Extraordinari drama sobre la identitat personal i les relacions familiars en el convuls context del Regne Unit dels 90. Meravelloses interpretacions per l'obra més rodona de Leigh. Respira veritat en cada pla. #365Films
Extraordinari drama sobre la identitat personal i les relacions familiars en el convuls context del Regne Unit dels 90. Meravelloses interpretacions per l'obra més rodona de Leigh. Respira veritat en cada pla. #365Films
73. El sirviente (The servant)(Joseph Losey, 1963)
Un drama intimista sobre la lluita de classes rodat amb una posada en escena de precisió milimètrica. Un joc de miralls asfixiant, pervers i vitriòlic. Una de les grans obres, mai prou reivindicada, de Losey. #365Films
Un drama intimista sobre la lluita de classes rodat amb una posada en escena de precisió milimètrica. Un joc de miralls asfixiant, pervers i vitriòlic. Una de les grans obres, mai prou reivindicada, de Losey. #365Films
74. Los viajes de Sullivan (Sullivan's travels)(Preston Sturges, 1941)
Una meravellosa comèdia de Sturges amb rerefons social. Diàlegs brillants, agilitat, rèpliques i situacions intel.ligents. I un gran duet: Veronica Lake i Joel McCrea. Un clàssic a redescobrir. #365Films
Una meravellosa comèdia de Sturges amb rerefons social. Diàlegs brillants, agilitat, rèpliques i situacions intel.ligents. I un gran duet: Veronica Lake i Joel McCrea. Un clàssic a redescobrir. #365Films
75. Si no amaneciera (Hold back the dawn)(Mitchell Leisen, 1941)
Un magnífic melodrama de Leisen de rigorosa actualitat perquè tracta amb gran habilitat el tema de la immigració. Guió mil.limètric i inoblidablement maquiavèlic Charles Boyer. #365Films
Un magnífic melodrama de Leisen de rigorosa actualitat perquè tracta amb gran habilitat el tema de la immigració. Guió mil.limètric i inoblidablement maquiavèlic Charles Boyer. #365Films
76. El ángel exterminador (Luís Buñuel, 1961)
Una de les millors obres de l'etapa mexicana de Buñuel. Metàfora social, confinament inexplicable, claustrofòbia i trencament de les convencions. Fantàstic ús de l'espai i esplèndida fotografia del gran Gabriel Figueroa. #365Films
Una de les millors obres de l'etapa mexicana de Buñuel. Metàfora social, confinament inexplicable, claustrofòbia i trencament de les convencions. Fantàstic ús de l'espai i esplèndida fotografia del gran Gabriel Figueroa. #365Films
77. 4 meses, 3 semanas y 2 días (4 luni, 3 saptamini si 2 zile)(Cristian Mungiu, 2007)
Un dels grans films europeus de les últimes dècades i la millor mostra del nou cinema romanès. Una obra dura, descarnada, compromesa però també un gran cant a l'amistat solidària. #365Films
Un dels grans films europeus de les últimes dècades i la millor mostra del nou cinema romanès. Una obra dura, descarnada, compromesa però també un gran cant a l'amistat solidària. #365Films
78. Cantando bajo la lluvia (Singin' in the rain)(Stanley Donen & Gene Kelly, 1952)
Molt probablement el millor musical de la Ha, un prodigi coreogràfic de ritme, precisió, elegància, perfecció tècnica i números antològics extraordinaris. Inoblidable i inigualable. #365Films
Molt probablement el millor musical de la Ha, un prodigi coreogràfic de ritme, precisió, elegància, perfecció tècnica i números antològics extraordinaris. Inoblidable i inigualable. #365Films
79. Carol (Todd Haynes, 2015)
Una de les millors pel.lícules del present mil.leni, amb la que Haynes va filmar amb una elegància i precisió absolutes una història passional commovedora. Fascinant estudi de la gestualitat i les mirades. Impressionants Blanchett i Mara. #365Films
Una de les millors pel.lícules del present mil.leni, amb la que Haynes va filmar amb una elegància i precisió absolutes una història passional commovedora. Fascinant estudi de la gestualitat i les mirades. Impressionants Blanchett i Mara. #365Films
80. Cuento de verano (Conte d'été)(Eric Rohmer, 1996)
Una mostra del millor Rohmer a la sèrie "Contes de les 4 estacions". La puresa de l'estil inconfusible del mestre francès en un film que captura magistralment l'ambient estiuenc. Naturalitat, improvisació..la vida. #365Films
Una mostra del millor Rohmer a la sèrie "Contes de les 4 estacions". La puresa de l'estil inconfusible del mestre francès en un film que captura magistralment l'ambient estiuenc. Naturalitat, improvisació..la vida. #365Films
81. Underground (Emir Kusturica, 1995)
L'obra més rodona i ambiciosa del director bosnià. Retrat d'un món idealitzat en extinció amb una posada en escena barroca, excessiva, apabullant, frenètica. Un film ple d'imatges d'una potència visual i simbòlica extraordinària. #365Films
L'obra més rodona i ambiciosa del director bosnià. Retrat d'un món idealitzat en extinció amb una posada en escena barroca, excessiva, apabullant, frenètica. Un film ple d'imatges d'una potència visual i simbòlica extraordinària. #365Films
82. 2001, una odisea del espacio (2001, a space odissey)(Stanley Kubrick, 1968)
La pel.lícula que va canviar per sempre la ciència-ficció i el fantàstic fent-lo entrar en l'era moderna. Només un visionari com Kubrick podia concebre un film únic i avançat al seu temps. #365Films
La pel.lícula que va canviar per sempre la ciència-ficció i el fantàstic fent-lo entrar en l'era moderna. Només un visionari com Kubrick podia concebre un film únic i avançat al seu temps. #365Films
83. Imitación a la vida (Imitation of life)(Douglas Sirk, 1959)
El cim màxim del gran mestre del melodrama clàssic. Intensitat emocional a flor de pell en un film que planteja 2 dels grans vectors de la societat americana: el racial i el social. I quina seqüència final! #365Films
El cim màxim del gran mestre del melodrama clàssic. Intensitat emocional a flor de pell en un film que planteja 2 dels grans vectors de la societat americana: el racial i el social. I quina seqüència final! #365Films
84. Master and Commander (Peter Weir, 2003)
Probablement l'última gran pel.lícula d'aventures amb aroma clàssic pur del cinema contemporani. Gran història, grans personatges i magistral direcció de Weir. Una joia absoluta mai prou reivindicada. #365Films
Probablement l'última gran pel.lícula d'aventures amb aroma clàssic pur del cinema contemporani. Gran història, grans personatges i magistral direcció de Weir. Una joia absoluta mai prou reivindicada. #365Films
85. El demonio de las armas (Gun crazy)(Joseph H. Lewis, 1950)
Un dels films que millor ha retratat mai la fascinació i obsessió per les armes de la societat EUA. Un noir magistral que és un clar precedent de "Bonnie & Clyde", tenyit de fatalisme i intensitat dramàtica. #365Films
Un dels films que millor ha retratat mai la fascinació i obsessió per les armes de la societat EUA. Un noir magistral que és un clar precedent de "Bonnie & Clyde", tenyit de fatalisme i intensitat dramàtica. #365Films
86. Dogville (Lars Von Trier, 2003)
Només una ment genial com la de Von Trier podia signar una proposta tan radical, el despullament absolut d'una història rodada íntegrament en un plató amb carrers pintats al terra. Magistral treball amb l'espai i N.Kidman superlativa. #365Films
Només una ment genial com la de Von Trier podia signar una proposta tan radical, el despullament absolut d'una història rodada íntegrament en un plató amb carrers pintats al terra. Magistral treball amb l'espai i N.Kidman superlativa. #365Films
87.Whiplash (Damian Chazelle, 2014)
Un dels millors debuts dels últims anys i la revelació de Chazelle com un dels grans talents actuals del cinema EUA. Intensitat dramàtica absoluta en un film sobre la recerca de la perfecció, el sofriment i l'obsessió pel virtuosisme. #365Films
Un dels millors debuts dels últims anys i la revelació de Chazelle com un dels grans talents actuals del cinema EUA. Intensitat dramàtica absoluta en un film sobre la recerca de la perfecció, el sofriment i l'obsessió pel virtuosisme. #365Films
88. Vidas cruzadas (Short cuts)(Robert Altman, 1993)
Un microcosmos d'històries creuades rodat de forma esplèndida per Altman i que és una lúcida radiografia de la societat nord-americana. Pel.lícula coral i paradigmàtica de l'estructura narrativa en forma de puzzle. #365Films
Un microcosmos d'històries creuades rodat de forma esplèndida per Altman i que és una lúcida radiografia de la societat nord-americana. Pel.lícula coral i paradigmàtica de l'estructura narrativa en forma de puzzle. #365Films
89. Al rojo vivo (White heat)(Raoul Walsh, 1949)
Un dels cims absoluts del cinema negre, amb James Cagney construint un dels grans papers de gàngster de la Ha. Ritme frenètic, direcció vigorosa i violència descarnada. I un final senzillament antològic. #365Films
Un dels cims absoluts del cinema negre, amb James Cagney construint un dels grans papers de gàngster de la Ha. Ritme frenètic, direcció vigorosa i violència descarnada. I un final senzillament antològic. #365Films
90. Adiós, muchachos (Au revoir, les enfants)(Louis Malle, 1987)
Una gran crònica sobre l'amistat i el creixement personal ambientada en la convulsa Europa dels 40. Sensible, sincera, fantàsticament interpretada. Un fragment de vida profund i extraordinàriament emotiu. #365Films
Una gran crònica sobre l'amistat i el creixement personal ambientada en la convulsa Europa dels 40. Sensible, sincera, fantàsticament interpretada. Un fragment de vida profund i extraordinàriament emotiu. #365Films
91. Tiempos modernos (Modern times)(Charles Chaplin, 1936)
Una de les grans obres de Chaplin, de plena actualitat tractant la deshumanització individual en una societat tecnificada. Missatge contundent combinat amb lirisme i sensibilitat com només Chaplin podia fer. #365Films
Una de les grans obres de Chaplin, de plena actualitat tractant la deshumanització individual en una societat tecnificada. Missatge contundent combinat amb lirisme i sensibilitat com només Chaplin podia fer. #365Films
92. American beauty (Sam Mendes, 1999)
Pocs films han retratat de manera tan descarnada les contradiccions, falses aparences i debilitats de la família tipus nord-americana. Una obra plena de moments icònics com el bany de pètals de rosa o el vol de la bossa de plàstic. #365Films
Pocs films han retratat de manera tan descarnada les contradiccions, falses aparences i debilitats de la família tipus nord-americana. Una obra plena de moments icònics com el bany de pètals de rosa o el vol de la bossa de plàstic. #365Films
93.Una noche en la ópera (A night at the opera)(Sam Wood,1935)
L'obra mestra dels Marx Bros. i el seu genial sentit de l'humor. Compendi magistral de situacions absurdes, diàlegs ocurrents i gags irresistibles. L'escena del camarot o "la parte contratante",antològiques. #365Films
L'obra mestra dels Marx Bros. i el seu genial sentit de l'humor. Compendi magistral de situacions absurdes, diàlegs ocurrents i gags irresistibles. L'escena del camarot o "la parte contratante",antològiques. #365Films
94. Casablanca (Michael Curtiz, 1942)
Un dels films més mítics de la Ha. tant per les particulars condicions de rodatge com pels sensacionals resultats artístics. Una obra tocada per una vareta màgica o una conjunció astral de talent, improvisació i atzar. Única. #365Films
Un dels films més mítics de la Ha. tant per les particulars condicions de rodatge com pels sensacionals resultats artístics. Una obra tocada per una vareta màgica o una conjunció astral de talent, improvisació i atzar. Única. #365Films
95. Agenda oculta (Hidden agenda)(Ken Loach, 1990)
Un dels millors films polítics de la Ha. que va consagrar definitivament Ken Loach com un dels grans del cinema europeu. Un film punyent i vigorós que posava el dit a la llaga del conflicte irlandès. Sensacional. #365Films
Un dels millors films polítics de la Ha. que va consagrar definitivament Ken Loach com un dels grans del cinema europeu. Un film punyent i vigorós que posava el dit a la llaga del conflicte irlandès. Sensacional. #365Films
96. Cabaret (Bob Fosse, 1972)
Un musical extraordinari ideat, dissenyat, coreografiat i dirigit per un gran geni com Bob Fosse en el moment àlgid de la seva carrera. Inspiració i números antològics per un clàssic instantani on brilla amb llum pròpia Liza Minnelli. #365Films
Un musical extraordinari ideat, dissenyat, coreografiat i dirigit per un gran geni com Bob Fosse en el moment àlgid de la seva carrera. Inspiració i números antològics per un clàssic instantani on brilla amb llum pròpia Liza Minnelli. #365Films
97. La mirada de Ulises (To Vlemma toa Odyssea)(Theo Angelopoulos, 1995)
Un dels grans films europeus contemporanis dirigit per Angelopoulos amb el seu inconfusible estil de milimètrics plans-seqüència. Un fresc sobre els orígens i essència de la vella Europa. Magistral #365Films
Un dels grans films europeus contemporanis dirigit per Angelopoulos amb el seu inconfusible estil de milimètrics plans-seqüència. Un fresc sobre els orígens i essència de la vella Europa. Magistral #365Films
98. El buscavidas (The hustler)(Robert Rossen, 1961)
Una mirada trencada sobre el somni americà, l'autoconfiança i l'autoexigència. Un film sobre la relativitat de l'èxit i el fracàs. Gran Newman que va recuperar el mateix paper 35 anys després a "El color del dinero". #365Films
Una mirada trencada sobre el somni americà, l'autoconfiança i l'autoexigència. Un film sobre la relativitat de l'èxit i el fracàs. Gran Newman que va recuperar el mateix paper 35 anys després a "El color del dinero". #365Films
99. Mi tío (Mon oncle)(Jacques Tati, 1958)
L'estil i humor personalíssim i intransferible de Tati va arribar a la seva màxima expressió en aquest film autèntic, intel.ligent, precís i subtil. És la depuració màxima d'aquest minimalisme hipnòtic del gran còmic francès. #365Films
L'estil i humor personalíssim i intransferible de Tati va arribar a la seva màxima expressió en aquest film autèntic, intel.ligent, precís i subtil. És la depuració màxima d'aquest minimalisme hipnòtic del gran còmic francès. #365Films
100.Un americano en Paris (An american in Paris)(Vincente Minnelli, 1951)
La peli núm.100 havia de ser especial. Una de les grans reunions de talent del musical clàssic: Gershwin, Minnelli i el duet Gene Kelly-Leslie Caron. Elegant, colorista, irresistible. Una delícia. #365Films
La peli núm.100 havia de ser especial. Una de les grans reunions de talent del musical clàssic: Gershwin, Minnelli i el duet Gene Kelly-Leslie Caron. Elegant, colorista, irresistible. Una delícia. #365Films
101. Bonnie & Clyde (Arthur Penn, 1967)
Un dels films més influents de la Ha, que va canviar per sempre el cinema de gàngsters i la frontera entre el cinema clàssic i la modernitat. El film clau d'una nova generació de directors i una nova forma d'entendre Hollywood. #365Films
Un dels films més influents de la Ha, que va canviar per sempre el cinema de gàngsters i la frontera entre el cinema clàssic i la modernitat. El film clau d'una nova generació de directors i una nova forma d'entendre Hollywood. #365Films
102. Brokeback mountain (Ang Lee, 2005)
El director taiwanès va tractar amb gran sensibilitat aquesta bellíssima però devastadora història d'amor entre 2 cowboys. Ús magistral de les elipsis temporals, dels detalls i els objectes. Un dels últims papers de Heath Ledger. #365Films
El director taiwanès va tractar amb gran sensibilitat aquesta bellíssima però devastadora història d'amor entre 2 cowboys. Ús magistral de les elipsis temporals, dels detalls i els objectes. Un dels últims papers de Heath Ledger. #365Films
103. Blade runner (Ridley Scott, 1982)
Un dels films + influents del cinema modern que amb "Alien" forma un díptic clau de Scott que revoluciona el fantàstic i la sci-fi. Reflexió sobre els perills de la deshumanització tecnològica amb un fascinant embolcall visual. #365Films
Un dels films + influents del cinema modern que amb "Alien" forma un díptic clau de Scott que revoluciona el fantàstic i la sci-fi. Reflexió sobre els perills de la deshumanització tecnològica amb un fascinant embolcall visual. #365Films
104. Una historia verdadera (The Straight story)(David Lynch, 1999)
El film més emotiu i de tall clàssic de Lynch. Una obra sobre la reconciliació i el perdó rodada amb un control del tempo i de les emocions excepcional. O com fer senzill el més difícil: filmar la vida. #365Films
El film més emotiu i de tall clàssic de Lynch. Una obra sobre la reconciliació i el perdó rodada amb un control del tempo i de les emocions excepcional. O com fer senzill el més difícil: filmar la vida. #365Films
105. Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)
Un dels grans westerns de la Ha, amb un ús dels espais, un control del ritme i l'acció i una construcció dramàtica gairebé claustrofòbica. Un equilibri perfecte només a l'abast d'un mestre com Hawks en la seva maduresa. Sensacional. #365Films
Un dels grans westerns de la Ha, amb un ús dels espais, un control del ritme i l'acció i una construcció dramàtica gairebé claustrofòbica. Un equilibri perfecte només a l'abast d'un mestre com Hawks en la seva maduresa. Sensacional. #365Films
106. Todo sobre mi madre (Pedro Almodóvar)
La sublimació màxima del melodrama almodovarià. I un gran estudi de la maternitat en tots els seus matisos. Amb els ingredients inconfusibles del seu cinema en el moment de màxima inspiració. Extraordinària direcció d'actrius. #365Films
La sublimació màxima del melodrama almodovarià. I un gran estudi de la maternitat en tots els seus matisos. Amb els ingredients inconfusibles del seu cinema en el moment de màxima inspiració. Extraordinària direcció d'actrius. #365Films
107. Seven (David Fincher, 1995)
El film clau que va revolucionar el thriller contemporani amb una equilibrada combinació de referents clàssics posats al dia amb una estètica moderna i innovadora. Cops d'efecte i girs de guió inesperats conduïts amb mà mestra x Fincher. #365Films
El film clau que va revolucionar el thriller contemporani amb una equilibrada combinació de referents clàssics posats al dia amb una estètica moderna i innovadora. Cops d'efecte i girs de guió inesperats conduïts amb mà mestra x Fincher. #365Films
108. Cadena perpetua (The Shawshank redemption)(Frank Darabont, 1995)
Recollint la tradició del millor cinema de presons americà, Darabont va construir un film sobre la redempció i l'amistat. Una obra amb aroma clàssic que genera una gran complicitat amb l'espectador. #365Films
Recollint la tradició del millor cinema de presons americà, Darabont va construir un film sobre la redempció i l'amistat. Una obra amb aroma clàssic que genera una gran complicitat amb l'espectador. #365Films
109. Lawrence of Arabia (David Lean, 1962)
Un autèntic monument a l'èpica filmat per Lean amb una grandiositat i majestuositat impressionants. Farcida d'imatges inoblidables. Fantàstica banda sonora de Maurice Jarre i Peter O'Toole en el paper de la seva vida. #365Films
Un autèntic monument a l'èpica filmat per Lean amb una grandiositat i majestuositat impressionants. Farcida d'imatges inoblidables. Fantàstica banda sonora de Maurice Jarre i Peter O'Toole en el paper de la seva vida. #365Films
110. La ley del silencio (On the waterfront)(Elia Kazan, 1954)
Una de les obres més controvertides de la Ha pel seu paral.lelisme amb la cacera de bruixes de Hollywood. Un drama potentíssim sobre els valors i la integritat. I amb un Brando en plena forma. #365Films
Una de les obres més controvertides de la Ha pel seu paral.lelisme amb la cacera de bruixes de Hollywood. Un drama potentíssim sobre els valors i la integritat. I amb un Brando en plena forma. #365Films
111. El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance)(John Ford, 1962)
Una extraordinària reflexió de Ford sobre com es construeixen els mites i els fets històrics. Una obra d'absoluta maduresa creativa del gran mestre del cinema nordamericà. #365Films
Una extraordinària reflexió de Ford sobre com es construeixen els mites i els fets històrics. Una obra d'absoluta maduresa creativa del gran mestre del cinema nordamericà. #365Films
113. Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands)(Tim Burton, 1990)
Una faula meravellosa cuinada amb l'inconfusible i personalíssim estil de Burton. O com la frontera entre la monstruositat i la bellesa pot arribar a ser imperceptible. Sensacional. #365Films
Una faula meravellosa cuinada amb l'inconfusible i personalíssim estil de Burton. O com la frontera entre la monstruositat i la bellesa pot arribar a ser imperceptible. Sensacional. #365Films
114. Nader y Simin, una separación (Nader & Simin)(Asghar Farhadi, 2011)
La gran obra del renovador del cinema iranià articulada amb un registre visual impecable en un relat d'una potència dramàtica abassegadora. Magistral. #365Films
La gran obra del renovador del cinema iranià articulada amb un registre visual impecable en un relat d'una potència dramàtica abassegadora. Magistral. #365Films
115. Persona (Ingmar Bergman, 1966)
El cim absolut de Bergman i el seu film més inquietant, trasbalsador, hipnòtic, inacabable. Una Ha amb una forta càrrega psicològica sobre la identitat humana. El recital interpretatiu de Bibi Andersson i Liv Ullmann és extraordinari. #365Films
El cim absolut de Bergman i el seu film més inquietant, trasbalsador, hipnòtic, inacabable. Una Ha amb una forta càrrega psicològica sobre la identitat humana. El recital interpretatiu de Bibi Andersson i Liv Ullmann és extraordinari. #365Films
116. Under the skin (Jonathan Glazer, 2013)
Un dels films fantàstics més trencadors, hipnòtics i originals del cinema recent. Un embolcall fascinant guiat per la presència magnètica de Scarlett Johansson. Un clàssic de culte instantani. #365Films
Un dels films fantàstics més trencadors, hipnòtics i originals del cinema recent. Un embolcall fascinant guiat per la presència magnètica de Scarlett Johansson. Un clàssic de culte instantani. #365Films
117. Vértigo (Alfred Hitchcock, 1958)
L'obra mestra definitiva del mestre Hitchcock és una obra complexa, inacabable i plena de capes. Un exercici hipnòtic fascinant de miralls, obsessions i desitjos. Sens dubte, una de les pel.lícules clau de la Ha del cinema. #365Films
L'obra mestra definitiva del mestre Hitchcock és una obra complexa, inacabable i plena de capes. Un exercici hipnòtic fascinant de miralls, obsessions i desitjos. Sens dubte, una de les pel.lícules clau de la Ha del cinema. #365Films
118. Olvídate de mí (Eternal sunshine of the spotless mind)(Michel Gondry, 2004)
Una de les històries d'amor (i desamor) més meravelloses del cinema contemporani construïda amb un guió extraordinari. Una genialitat només a l'abast d'un talent pur com Gondry. Única. #365Films
Una de les històries d'amor (i desamor) més meravelloses del cinema contemporani construïda amb un guió extraordinari. Una genialitat només a l'abast d'un talent pur com Gondry. Única. #365Films
119. Shoah (Claude Lanzmann, 1985)
El monumental film de Lanzmann és el millor document mai rodat sobre l'Holocaust, peça clau per fer perdurable la memòria històrica. El cinema com a testimoni dels records i experiències dels supervivents. Un dels grans docus de la Ha. #365Films
El monumental film de Lanzmann és el millor document mai rodat sobre l'Holocaust, peça clau per fer perdurable la memòria històrica. El cinema com a testimoni dels records i experiències dels supervivents. Un dels grans docus de la Ha. #365Films
120. Canino (Kynodontas)(Yorgos Lanthimos, 2009)
Un dels debuts més perturbadors, estranys i originals de les últimes dècades. Un film arriscat, incòmode i provocador com tots els de Lanthimos, capaç de provocar controvèrsia però també debat. Un autèntic cop de puny. #365Films
Un dels debuts més perturbadors, estranys i originals de les últimes dècades. Un film arriscat, incòmode i provocador com tots els de Lanthimos, capaç de provocar controvèrsia però també debat. Un autèntic cop de puny. #365Films
121. Tiburón (Jaws)(Steven Spielberg, 1975)
La pel.lícula que va canviar el Hollywood dels 70 i que és amb diferència el millor film de Spielberg. Un tractat magistral de ritme, suspens, muntatge, solucions creatives, inventiva i talent a dojo. #365Films
La pel.lícula que va canviar el Hollywood dels 70 i que és amb diferència el millor film de Spielberg. Un tractat magistral de ritme, suspens, muntatge, solucions creatives, inventiva i talent a dojo. #365Films
122. El valle de Abraham (Vale abrãao)(Manoel de Oliveira, 1993)
L'obra definitiva del mestre portuguès, basada en una obra d'Agustina Beça-Luis, és un film d'una bellesa extraordinària sobre la felicitat utòpica i una gran reflexió sobre el pas del temps. Memorable. #365Films
L'obra definitiva del mestre portuguès, basada en una obra d'Agustina Beça-Luis, és un film d'una bellesa extraordinària sobre la felicitat utòpica i una gran reflexió sobre el pas del temps. Memorable. #365Films
123. ¡Que bello es vivir! (It's a wonderful life)(Frank Capra, 1946)
La culminació de la trajectòria de Capra és el film nadalenc per excel.lència, però és molt + que això: un guió magistral, un dibuix de personatges milimètric i sentiments a flor de pell. Una delícia. #365Films
La culminació de la trajectòria de Capra és el film nadalenc per excel.lència, però és molt + que això: un guió magistral, un dibuix de personatges milimètric i sentiments a flor de pell. Una delícia. #365Films
124. La senda tenebrosa (Dark passage)(Delmer Daves, 1947)
Una excel.lent mostra de vigorós cinema negre clàssic amb Bogart intentant demostrar la seva innocència. Trencadora proposta de Daves amb un ús de càmera subjectiva en pràcticament la meitat del film. Brillant. #365Films
Una excel.lent mostra de vigorós cinema negre clàssic amb Bogart intentant demostrar la seva innocència. Trencadora proposta de Daves amb un ús de càmera subjectiva en pràcticament la meitat del film. Brillant. #365Films
125. El sabor de las cerezas (Tam' e guilas)(Abbas Kiarostami, 1997)
El film que va consagrar Kiarostami amb la Palma d'Or de Cannes i va reafirmar la gran generació de cineastes iranians que liderava. Una obra íntima, introspectiva, sincera, oberta a l'espectador. #365Films
El film que va consagrar Kiarostami amb la Palma d'Or de Cannes i va reafirmar la gran generació de cineastes iranians que liderava. Una obra íntima, introspectiva, sincera, oberta a l'espectador. #365Films
126. Boyhood (Richard Linklater, 2014)
Un projecte únic rodat durant 12 anys amb els mateixos actors que és un dels films més autèntics, emotius i singulars del cinema contemporani. Filmar la vida des de la ficció amb la màxima puresa. Extraordinària. #365Films
Un projecte únic rodat durant 12 anys amb els mateixos actors que és un dels films més autèntics, emotius i singulars del cinema contemporani. Filmar la vida des de la ficció amb la màxima puresa. Extraordinària. #365Films
127. Cisne negro (Black swan)(Darren Aronofsky, 2010)
L'obsessiva recerca de la perfecció artística convertida en malson físic i emocional. L'estil vehement, enèrgic i radical d'Aronofsky més depurat que mai. Tour de force absolut de Natalie Portman directa a l'Oscar. #365Films
L'obsessiva recerca de la perfecció artística convertida en malson físic i emocional. L'estil vehement, enèrgic i radical d'Aronofsky més depurat que mai. Tour de force absolut de Natalie Portman directa a l'Oscar. #365Films
128. El río (Le fleuve)(Jean Renoir, 1951)
Pocs directors han filmat el paisatge geogràfic i humà de l'Índia com ho va fer el mestre Renoir. Inspirant-se en Kipling va fer una de les millors obres que tracten el desengany del primer amor. Colorista i lluminosa. #365Films
Pocs directors han filmat el paisatge geogràfic i humà de l'Índia com ho va fer el mestre Renoir. Inspirant-se en Kipling va fer una de les millors obres que tracten el desengany del primer amor. Colorista i lluminosa. #365Films
129. Gomorra (Matteo Garrone, 2008)
L'obra que marca un abans i un després en la visió de la màfia italiana contemporània. Adaptant l'obra de Roberto Saviano, Garrone va construir un film dur, absolutament descarnat i implacable. Incòmode però necessari. #365Films
L'obra que marca un abans i un després en la visió de la màfia italiana contemporània. Adaptant l'obra de Roberto Saviano, Garrone va construir un film dur, absolutament descarnat i implacable. Incòmode però necessari. #365Films
130. Una mujer para dos (Design for living)(Ernst Lubitsch, 1933)
Una comèdia romàntica absolutament deliciosa i emblemàtica del famós "toc Lubitsch". La subtilesa, l'estil, l'elegància i l'aparent lleugeresa per tractar el dilema d'una dona enamorada de dos homes. #365Films
Una comèdia romàntica absolutament deliciosa i emblemàtica del famós "toc Lubitsch". La subtilesa, l'estil, l'elegància i l'aparent lleugeresa per tractar el dilema d'una dona enamorada de dos homes. #365Films
131. Henry V (Kenneth Branagh, 1989)
Potser la millor adaptació contemporània d'una obra de Shakespeare al cinema feta pel precoç talent emergent de Branagh. Un recital interpretatiu amb un planter sensacional d'actors formats en el millor de l'escena britànica. #365Films
Potser la millor adaptació contemporània d'una obra de Shakespeare al cinema feta pel precoç talent emergent de Branagh. Un recital interpretatiu amb un planter sensacional d'actors formats en el millor de l'escena britànica. #365Films
132. Bleu, blanc, rouge (Krzysztof Kieslowski, 1993-94)
La trilogia més important del cinema europeu contemporani i el cim absolut del mestre polonès. Un autèntic tractat magistral sobre la condició humana. Imprescindible. Insuperable. #365Films
La trilogia més important del cinema europeu contemporani i el cim absolut del mestre polonès. Un autèntic tractat magistral sobre la condició humana. Imprescindible. Insuperable. #365Films
133. Ran (Akira Kurosawa, 1985)
Adaptant "King Lear" de Shakespeare, Kurosawa va rodar la seva gran obra èpica i el film més majestuós i plàstic de la seva carrera. Colorista, tenyida d'un alè tràgic, amb un desplegament visual i de sabiduria només a l'abast del mestre. #365Films
Adaptant "King Lear" de Shakespeare, Kurosawa va rodar la seva gran obra èpica i el film més majestuós i plàstic de la seva carrera. Colorista, tenyida d'un alè tràgic, amb un desplegament visual i de sabiduria només a l'abast del mestre. #365Films
134. Funny games (Michael Haneke, 1997)
Una de les pel.lícules més perturbadores del cinema contemporani. Haneke condueix amb mà mestra una història que passa en un sospir de la quotidianitat al malson. I que interpela l'espectador. Fa mal, molt mal. I por, por real. #365Films
Una de les pel.lícules més perturbadores del cinema contemporani. Haneke condueix amb mà mestra una història que passa en un sospir de la quotidianitat al malson. I que interpela l'espectador. Fa mal, molt mal. I por, por real. #365Films
135. El padrino II (The godfather, part II)(Francis Ford Coppola, 1974) La segona part, i la millor, de la trilogia imprescindible de Coppola sobre la saga dels Corleone. El referent literari de Puzo, la música de Rota i la direcció de Coppola en el seu zènit creatiu. #365Films
136. Vacaciones en Roma (Roman holiday)(William Wyler, 1953)
Potser l'obra emblemàtica per explicar el concepte de "química" entre dos intèrprets: Audrey Hepburn i Gregory Peck. Amb el gran William Wyler filmant Roma com després només ho han fet Fellini i Moretti. #365Films
Potser l'obra emblemàtica per explicar el concepte de "química" entre dos intèrprets: Audrey Hepburn i Gregory Peck. Amb el gran William Wyler filmant Roma com després només ho han fet Fellini i Moretti. #365Films
137. Johnny Guitar (Nicholas Ray, 1954)
"Diga'm que m'estimis encara que sigui mentida", li diu Vienna a Johnny en aquest únic,
colorista i inconfusible western operístic en el que Ray va capgirar els codis del gènere de forma magistral. Una joia. #365Films
"Diga'm que m'estimis encara que sigui mentida", li diu Vienna a Johnny en aquest únic,
colorista i inconfusible western operístic en el que Ray va capgirar els codis del gènere de forma magistral. Una joia. #365Films
138. Senderos de gloria (Paths of glory)(Stanley Kubrick, 1957)
El paradigma de film antibel.licista i la consagració definitiva de Kubrick, per les solucions visuals, per la implacable gravetat dramàtica. Impuls decisiu de Kirk Douglas en la producció i interpretació. #365Films
El paradigma de film antibel.licista i la consagració definitiva de Kubrick, per les solucions visuals, per la implacable gravetat dramàtica. Impuls decisiu de Kirk Douglas en la producció i interpretació. #365Films
139. Johnny cogió su fusil (Johnny got his gun)(Dalton Trumbo, 1973)
Mai prou reconeguda ni prou reivindicada. Una crònica absolutament demolidora de la destrucció física i psicològica de la guerra. Un film capaç de conscienciar i generar debat com pocs. Imprescindible. #365Films
Mai prou reconeguda ni prou reivindicada. Una crònica absolutament demolidora de la destrucció física i psicològica de la guerra. Un film capaç de conscienciar i generar debat com pocs. Imprescindible. #365Films
140. Más allá de las montañas (Shan he gu ren)(Jia Zhang Ke, 2015)
El film que millor representa la transformació social del gegant xinès les últimes dècades. L'obra més madura i suggerent del gran director xinès actual. Exquisida combinació de 3 moments temporals. #365Films
El film que millor representa la transformació social del gegant xinès les últimes dècades. L'obra més madura i suggerent del gran director xinès actual. Exquisida combinació de 3 moments temporals. #365Films
141. La La land (Damien Chazelle, 2017)
L'apoteosi del musical contemporani és alhora una peça extraordinàriament respectuosa amb els referents clàssics. Destila amor pel cinema i coneixement precís dels mecanismes del gènere amb una música i coreografies sensacionals. #365Films
L'apoteosi del musical contemporani és alhora una peça extraordinàriament respectuosa amb els referents clàssics. Destila amor pel cinema i coneixement precís dels mecanismes del gènere amb una música i coreografies sensacionals. #365Films
142. Incidente en Ox-Bow (Ox-Bow incident)(William A. Wellman, 1943)
Un dels westerns clàssics més injustament oblidats. Una joia que trascendeix el propi gènere per esdevenir un gran tractat sobre la justícia, la moral, la conducta col.lectiva. Amb un gran Henry Fonda. #365Films
Un dels westerns clàssics més injustament oblidats. Una joia que trascendeix el propi gènere per esdevenir un gran tractat sobre la justícia, la moral, la conducta col.lectiva. Amb un gran Henry Fonda. #365Films
143. El funeral (The funeral)(Abel Ferrara, 1996)
Un dels films que millor ha descrit els codis interns de la màfia. L'obra més madura de Ferrara que retrata de manera implacable tot un sistema de poder. Excepcional repartiment amb un Christopher Walken magistral. #365Films
Un dels films que millor ha descrit els codis interns de la màfia. L'obra més madura de Ferrara que retrata de manera implacable tot un sistema de poder. Excepcional repartiment amb un Christopher Walken magistral. #365Films
144. Fantasia (Walt Disney, 1940)
Un film avançat a la seva època i que encara resulta fascinant i avantguardista 80 anys després. Un prodigi tècnic molt arriscat de la col.laboració entre Disney i Leopold Stokowski. Animació i música clàssica fusionades a la perfecció. #365Films
Un film avançat a la seva època i que encara resulta fascinant i avantguardista 80 anys després. Un prodigi tècnic molt arriscat de la col.laboració entre Disney i Leopold Stokowski. Animació i música clàssica fusionades a la perfecció. #365Films
145.The Florida project (Sean Ellis, 2017)
Un dels films recents que millor ha retratat la infància. Una obra sincera, directa, naturalista, capaç de passar de la dura realitat social de l'Amèrica dels desvalguts a una espurna sobtada de felicitat espontània. Meravella. #365Films
Un dels films recents que millor ha retratat la infància. Una obra sincera, directa, naturalista, capaç de passar de la dura realitat social de l'Amèrica dels desvalguts a una espurna sobtada de felicitat espontània. Meravella. #365Films
146. Forajidos (The killers)(Robert Siodmak, 1946)
Una de les obres clau del cinema negre clàssic. Siodmak va adaptar Hemingway impregnant la posada en escena amb evidents elements expressionistes. I va ser el primer gran film de dos grans: Ava Gardner i Burt Lancaster. #365Films
Una de les obres clau del cinema negre clàssic. Siodmak va adaptar Hemingway impregnant la posada en escena amb evidents elements expressionistes. I va ser el primer gran film de dos grans: Ava Gardner i Burt Lancaster. #365Films
147. El hombre de Alcatraz (Bird man of Alcatraz)(John Frankenheimer, 1962)
Un film sensible, ple d'humanitat i una de les millors obres ambientades en una presó. Mai prou reivindicada i obra capital d'un director fonamental i massa infravalorat com John Frankenheimer. #365Films
Un film sensible, ple d'humanitat i una de les millors obres ambientades en una presó. Mai prou reivindicada i obra capital d'un director fonamental i massa infravalorat com John Frankenheimer. #365Films
148. El show de Truman (The Truman show)(Peter Weir, 1998)
Una fàbula visionària sobre el poder controlador dels mitjans i la societat robotitzada. Un relat implacable, avançat al seu temps, emotiu i dirigit amb esplèndid pols narratiu per un Weir en plena forma. #365Films
Una fàbula visionària sobre el poder controlador dels mitjans i la societat robotitzada. Un relat implacable, avançat al seu temps, emotiu i dirigit amb esplèndid pols narratiu per un Weir en plena forma. #365Films
149. La vida de los otros (Das Leben der Anderen)(Florian Henckel, 2006)
Una obra bàsica del cinema europeu recent que funciona en paral.lel com a retrat d'un món que es desmorona -el teló d'acer- i com a apassionant thriller d'intriga que et captura com a espectador. #365Films
Una obra bàsica del cinema europeu recent que funciona en paral.lel com a retrat d'un món que es desmorona -el teló d'acer- i com a apassionant thriller d'intriga que et captura com a espectador. #365Films
150.Rocco y sus hermanos (Rocco e i siu fratelli)(Luchino Visconti, 1960)
L'última gran obra realista de Visconti abans de la seva etapa + sofisticada. Un film ambiciós, contundent, violent, plantejat de forma operística i amb una intensitat dramàtica absoluta. Brutal. #365Films
L'última gran obra realista de Visconti abans de la seva etapa + sofisticada. Un film ambiciós, contundent, violent, plantejat de forma operística i amb una intensitat dramàtica absoluta. Brutal. #365Films
151. Elephant (Gus Van Sant, 2003)
La terrible matança de Columbine vista a través de la particular mirada de Van Sant. Un film que combina magistralment el joc amb l'espai i el temps. Un exercici d'estil brillant que no amaga una profunda reflexió sobre la violència. #365Films
La terrible matança de Columbine vista a través de la particular mirada de Van Sant. Un film que combina magistralment el joc amb l'espai i el temps. Un exercici d'estil brillant que no amaga una profunda reflexió sobre la violència. #365Films
152. El sol del membrillo (Victor Erice, 1992)
L'artista intentant capturar com un altre artista captura la realitat. Sota aquesta premisa apassionant, i amb la complicitat d'Antonio López, Erice va rodar un film que és una recerca del misteri de la creació artística. #365Films
L'artista intentant capturar com un altre artista captura la realitat. Sota aquesta premisa apassionant, i amb la complicitat d'Antonio López, Erice va rodar un film que és una recerca del misteri de la creació artística. #365Films
153. Al final de la escapada (À bout de souffle)(Jean-Luc Godard, 1960)
Seberg. Belmondo. Godard. Poques pel.lícules tan icòniques d'un canvi radical en la manera de fer i entendre el cinema. Una instantània immortal i mitificada de l'adveniment del cinema modern. #365Films
Seberg. Belmondo. Godard. Poques pel.lícules tan icòniques d'un canvi radical en la manera de fer i entendre el cinema. Una instantània immortal i mitificada de l'adveniment del cinema modern. #365Films
154. La fiera de mi niña (Bringing up baby)(Howard Hawks, 1938)
Cap director tan versàtil com Hawks, capaç de dominar magistralment qualsevol gènere. I sobretot la comèdia en tots els seus registres. Humor intel.ligent i sensacional química de la parella Hepburn-Grant. #365Films
Cap director tan versàtil com Hawks, capaç de dominar magistralment qualsevol gènere. I sobretot la comèdia en tots els seus registres. Humor intel.ligent i sensacional química de la parella Hepburn-Grant. #365Films
155. Frantz (François Ozon, 2016)
Una de les millors però més infravalorades pel.lícules europees dels darrers anys. Una exquisida i sensible història d'amor amb rerefons tràgic filmada per Ozon amb una factura impecable i una fonda emoció. Magnífica. #365Films
Una de les millors però més infravalorades pel.lícules europees dels darrers anys. Una exquisida i sensible història d'amor amb rerefons tràgic filmada per Ozon amb una factura impecable i una fonda emoció. Magnífica. #365Films
156.Ordet (Carl Theodor Dreyer, 1955)
Poques pel.lícules a la història desprenen el misteri i la transcendència de l'obra definitiva del gran mestre danès. Darrera les seves imatges s'amaga alguna cosa imperceptible que traspassa el que veiem. Un film únic, inabastable. #365Films
Poques pel.lícules a la història desprenen el misteri i la transcendència de l'obra definitiva del gran mestre danès. Darrera les seves imatges s'amaga alguna cosa imperceptible que traspassa el que veiem. Un film únic, inabastable. #365Films
157. El club de la lucha (Fight club)(David Fincher, 1999)
Un dels films més importants del final de s.XX. I una obra polèmica i provocadora per la filosofia de fons d'una pel.lícula que demostra la capacitat subversiva del cinema. Visualment potentíssima. #365Films
Un dels films més importants del final de s.XX. I una obra polèmica i provocadora per la filosofia de fons d'una pel.lícula que demostra la capacitat subversiva del cinema. Visualment potentíssima. #365Films
158.El regreso (Vozvraschnie)(Andrey Zvyagintsev, 2003)
Un dels debuts + brillants del cinema europeu recent. Un film simbòlic, hermètic, trascendent. Extraordinàriament filmat. Ecos de Bergman, Tarkovski, Dreyer. Una obra clau d'un dels grans directors europeus actuals #365Films
Un dels debuts + brillants del cinema europeu recent. Un film simbòlic, hermètic, trascendent. Extraordinàriament filmat. Ecos de Bergman, Tarkovski, Dreyer. Una obra clau d'un dels grans directors europeus actuals #365Films
159. La parada de los monstruos (Freaks)(Tod Browning, 1932)
Una de les faules més estranyes i pertorbadores del cinema americà, feta just abans de l'adveniment del Codi Hays de censura. Una història de venjança atípica que incomoda i commou a la vegada. #365Films
Una de les faules més estranyes i pertorbadores del cinema americà, feta just abans de l'adveniment del Codi Hays de censura. Una història de venjança atípica que incomoda i commou a la vegada. #365Films
160. Toro salvaje (Raging bull)(Martin Scorsese)
L'ascens a la fama i la caiguda als inferns del boxejador Jake LaMotta va servir a Scorsese per rodar un dels seus films més perfectes, un autèntic tour de force amb un Robert De Niro senzillament descomunal. #365Films
L'ascens a la fama i la caiguda als inferns del boxejador Jake LaMotta va servir a Scorsese per rodar un dels seus films més perfectes, un autèntic tour de force amb un Robert De Niro senzillament descomunal. #365Films
161. Julius Caesar (Joseph L. Mankiewicz, 1953)
Una de les grans adaptacions de Shakespeare de la Ha, amb un Marlon Brando descomunal i un repartiment sensacional amb Mason i Gielgud. L'escena post assassinat de Cèsar, antològica: un tractat magistral de retòrica pura. #365Films
Una de les grans adaptacions de Shakespeare de la Ha, amb un Marlon Brando descomunal i un repartiment sensacional amb Mason i Gielgud. L'escena post assassinat de Cèsar, antològica: un tractat magistral de retòrica pura. #365Films
162. Adaptation (Spike Jonze, 2002) Un guió extraordinari i una història metatextual on la ficció i la realitat entre personatges i autor s'acaben fonent en una gran reflexió sobre la narració i la creació artística. Material explosiu en mans del duet Jonze/Kaufmann. #365Films
163. Metropolis (Fritz Lang, 1927)
Obra fonamental de l'expressionisme alemany, multireferenciada i avançada al seu temps. Parabòlica, fantasiosa, amb un dramatisme abassagador. Sens dubte, un dels títols més importants i infuents de la Ha. #365Films
Obra fonamental de l'expressionisme alemany, multireferenciada i avançada al seu temps. Parabòlica, fantasiosa, amb un dramatisme abassagador. Sens dubte, un dels títols més importants i infuents de la Ha. #365Films
164. Un condenado a muerte se ha escapado (Un condamné à mort s'est échappé)(Robert Bresson, 1956)
Modulant magistralment la depuració del tempo narratiu i el treball amb el fora de camp, Bresson va rodar un film milimètric, despullat, minimalista. Una lliçó de control. #365Films
Modulant magistralment la depuració del tempo narratiu i el treball amb el fora de camp, Bresson va rodar un film milimètric, despullat, minimalista. Una lliçó de control. #365Films
165. Déjame entrar (Lat den ratte komma in)(Tomas Alfredson, 2008)
Un dels films fantàstics més sorprenents, originals i innovadors dels últims anys. Tenyida d'un ambient estrany, hipnòtic, però amb un alè romàntic que desarma. Un triple salt mortal sense xarxa clavat. #365Films
Un dels films fantàstics més sorprenents, originals i innovadors dels últims anys. Tenyida d'un ambient estrany, hipnòtic, però amb un alè romàntic que desarma. Un triple salt mortal sense xarxa clavat. #365Films
166. Detour (Edgar G. Ulmer, 1945)
Una joia amagada del cinema negre nord-americà o la prova definitiva de com una pel.lícula de sèrie B pot acabar esdevenint un títol extraordinari i fonamental del gènere. Lliure, tenyida de fatalisme, inspiradíssima. Imprescindible. #365Films
Una joia amagada del cinema negre nord-americà o la prova definitiva de com una pel.lícula de sèrie B pot acabar esdevenint un títol extraordinari i fonamental del gènere. Lliure, tenyida de fatalisme, inspiradíssima. Imprescindible. #365Films
167. El silencio de un hombre (Le samouraï)(Jean-Pierre Melville, 1967)
La pel.lícula clau del "polar" francès i la màxima expressió del personalíssim estil de Melville: fred, precís, mil.limètricament planificat, depurat. I sensacional Alain Delon. #365Films
La pel.lícula clau del "polar" francès i la màxima expressió del personalíssim estil de Melville: fred, precís, mil.limètricament planificat, depurat. I sensacional Alain Delon. #365Films
168. La infancia de Iván (Ivanovo detstvo)(Andrei Tarkovski, 1962)
Pocs debuts han assolit la profunditat i bellesa del 1er film de Tarkovski. Una extraordinària visió de la infància farcida d'imatges poderoses. L'enlluernador 1er pas d'un dels grans directors de la Ha. #365Films
Pocs debuts han assolit la profunditat i bellesa del 1er film de Tarkovski. Una extraordinària visió de la infància farcida d'imatges poderoses. L'enlluernador 1er pas d'un dels grans directors de la Ha. #365Films
169. Psicosis (Psycho)(Alfred Hitchcock, 1960)
Avui fa 60 anys i el seu mite no fa més que engrandir-se. Trencant les convencions, descol.locant l'espectador, explorant nous camins expressius, generant imatges poderoses i inoblidables. Extraordinària. #365Films
Avui fa 60 anys i el seu mite no fa més que engrandir-se. Trencant les convencions, descol.locant l'espectador, explorant nous camins expressius, generant imatges poderoses i inoblidables. Extraordinària. #365Films
170. Zelig (Woody Allen, 1983)
Una perla amagada de la millor etapa creativa del director. A través del format del fals documental va retratar la figura de Leonard Zelig, el camaleó humà. Un estudi sobre el mimetisme i la tènue frontera entre genialitat i bogeria. #365Films
Una perla amagada de la millor etapa creativa del director. A través del format del fals documental va retratar la figura de Leonard Zelig, el camaleó humà. Un estudi sobre el mimetisme i la tènue frontera entre genialitat i bogeria. #365Films
171. Roma, ciudad abierta (Roma città aperta)(Roberto Rossellini, 1945)
El film clau del neorrealisme italià quan la situació de posguerra és més dramàtica que qualsevol ficció imaginada. La càmera testimoni de la realitat pura i dura. Punyent, directa, sense filtres. #365Films
El film clau del neorrealisme italià quan la situació de posguerra és més dramàtica que qualsevol ficció imaginada. La càmera testimoni de la realitat pura i dura. Punyent, directa, sense filtres. #365Films
