Crisi: Ara no toca parlar d’independència.
Recuperació: Ara no toca parlar d’independència.
Recessió: Ara no toca parlar d’independència.
Coronavirus: Ara no toca parlar d’independència.
I nosaltres, que tenim bon caràcter, anem callant.
Recuperació: Ara no toca parlar d’independència.
Recessió: Ara no toca parlar d’independència.
Coronavirus: Ara no toca parlar d’independència.
I nosaltres, que tenim bon caràcter, anem callant.
Avui el Salvador Illa, quina vergonya fa passar aquest home, ha dit que la unitat geogràfica per anar desconfinant serà la província, una cosa que ens van incrustar a Catalunya sense cap sentit geogràfic ni sociològic. Què te a veure el Berguedà amb el Barcelonès?
Així que avui no puc pensar més que en la independència per desempallegar-nos d’aquesta gentussa. Per províncies, diu el molt imbècil. I aquests són els federalistes, com seran els altres. Tot abans de deixar fer. Al segle XIX continuen. A veure si som la seva Cuba
Independència. Primer de tot, deixem de flagel•lar-nos immediatament, que de debò que sembla que ens hi encantem. Prou
Vam fer un referèndum en contra de tot un estat a plena màquina i rumb de col•lisió i ni les porres ens van aturar
Vam proclamar la independència devant de la seva impotència absoluta. I després? El després, justament, està per escriure!
Quan Irlanda va proclamar la seva independència va trigar anys en poder avançar! I sí, en aquest temps van aparèixer faccions, divisió, baralles... És molt normal, quan t’enfrontes a la repressió
O sigui queja tenim dues coses: prou flagell, i prou retrets als polítics que hi ha ara. Simplement posem-ne de nous, a aquests gràcies pel servei prestat, ens han dut més lluny que mai, i ara que deixin pas. Tots
Som on som. On seguim? Vam fer un referèndum, el vam guanyar, vam proclamar la independència, vam revalidar la majoria absoluta al Parlament, vam superar en vots independentistes a la suma de tores les altres forces a les europees, vam guanyar Barcelona...
No sembla que necessitem més revalidacions democràtiques, oi? Ep, benvingudes totes i molt important no perdre el Parlament perquè desfaran la declaració d’independència, això seria la fi. Però quan trobem el camí, no esperem més per avançar
Aquesta és la clau. Després del 27O (sembla increïble com molts en renuncien, quina poca vista) no hi havia més camí. La gràcia de @krls és que va intentar-ne un, però no el van seguir. “Què hagués passat si...?” Aquest és un joc tan perillós com erm
El camí per avançar i nous líders capaços de fer-nos-hi avançar. Persones d’acció, de projecte, executores. Ara cal preparar el país a tots els nivells per un escenari de desconnexió en el que tocarem tots els instruments alhora: Urquinaona, la clau de la caixa, l’exterior... TOT
Ara toca un lideratge polític que ens digui: de la mateixa manera que ens vam preparar per un referèndum, ara ens prepararem per una desconnexió
Aquests són els nous líders que hem de votar. Els que tinguin un projecte de desconnexió sòlid i ben estudiat i tinguin capacitat d’execució d’aquest projecte. Tant de bo els líders capaços se sentin interpel•lats
Afegeixo una pregunta. En el supòsit que tot passa per crear un escenari de desconnexió unilateral i tenir les forces per executar-la, quins ingredients té aquest escenari de desconnexió unilateral? Què hem de fer per arribar-hi? 👂👀
