Thread by @republicviatger

Una lectura de diumenge.

Al Birres Confinades del passat divendres vàren haver molt comentaris sobre el lideratge i qui o quin tipus de líders han de liderar la Catalunya que ha d’esdevenir una República. (FIL)

Vull fer una petita repassada per la historia del Barça fruit d’una conversa que vaig tenir fa dies amb un amic.
I es que els patrons dels grans col.lectius, organitzacions, empreses etc etc tendeixen a repetir-se.

Els que ja tenim certa edat vàrem crèixer amb un Barça perdedor i sotmès a la tirania esportiva (i mediàtica) del Madrid. Teniem temporada rera temporada bons jugadors, ho fitxavem tot de fora de casa, l’estil no era definit, menyspreavem la “pedrera”,

el soci/seguidor estàvem més pendents del que feia el rival que de la nostre pròpia trajectòria, quan perdíem la culpa era de tercers, cada temporada començàvem amb un “aquest any sí!” que s’esvaïa al poc de començar

i una directiva paternalista que feia i desfeia el que li venia de gust i que es va acomodar anys i anys a la llotja de l’estadi, amb acceptació i passivitat d’un soci acomodat en la derrota, … el resultat tots el sabem.

Esgarrapàvem de tant en tant alguna copa, esporàdicament alguna lliga i a nivell internacional l’escurrialla d’alguna recopa. Vist en perspectiva, un desastre.

Vet aquí que va haver un dia que va arribar un senyor holandès que venia d’entrenador i va capgirar la historia del club.

Va entrar a la historia del club per la porta dels entrenadors (una porta secundària si entenem la directiva com a porta principal -potser enteneu el comentari al final del fil-).

Resultat de la seva trajectòria: els títols? No pas. Els títols van ser conseqüència d’una sacsejada general i conversió del club a TOTS els nivells.

Va marcar a l’equip d’un estil propi que mai no va renunciar, si bé tenia des de bon principi un alt percentatge de socis en contra els seus mètodes van convertir a molts d’ells a la nova mentalitat, va potenciar i valorar la “pedrera” (prou bona i que esdevingué imprescindible)

fins a deixar un llegat que hem viscut dècades, va desaparèixer el victimisme i vàrem deixar de fixar-nos en el màxim rival, l’”aquest any sí” es va convertir un un “aquest any també”, on l’important era el jugador i fer gaudir al soci,

vàrem triomfar a Europa i un tema molt important es que va qüestionar es va enfrontar i va deixar llest per caure un estil de directiva “acomodada”. Malgrat fer errades (qui no en té) el balanç no va poder ser més conversor.

Vàrem pasar de perdedors a guanyadors. Va canviar la mentalitat del club a tots nivells: jugadors, socis i directiva.

I com la historia es repeteix hem d’aprendre errades perque es va demostrar que tornar enrera a la mínima derrota, amb períodes transitòris regresius (Gaspart = vella polítca) té un cost molt alt i t’obliga a refer el camí de l’èxit

tornant a recuperar aquell estil guanyador que t’havia fet triomfar (Laporta-Elefant Blau amb l’estil del senyor holandés).

Veieu el paral.lelisme? la nova política enfront de la vella política. Passar d’un estil i personantges perdedors, sotmesos i acomodats a personantges guanyadors i ambiciosos. De pensar en petit a pensar en gran.

I això que veiem en un club ,n’hi ha un munt d’exemples d’aquesta transformació a empreses i organitzacions(passades i actuals).I sempre hi ha el mateix patró:hi ha un líder, no exempt de recances per part de la gent que sempre té una predisposició resistent a nous canvis

Així dons, depèn de nosaltres buscar, detectar, deixar fer i confiar i recolçar un líder (o líders) que deixi enrera la vella política, que sigui guanyador, que posi la gent en el centre de la seva gestió i tingui en compte la seva opinió (no només cada 4 anys)

i que ens porti a la independència i a ser gestors del nostre futur. Quan el tinguem, fàcil no serà, però quan el tinguem i replicant un altre claim de la nostra història culé ho tindrem “tot guanyat, tot per guanyar”.

La història sempre es repeteix. Amb líders diferents.
Per cert, per qui no l’hagi identificat, el senyor holandès tenia un nom i cognom.

D’inicials JC.

“Qui oblida lo passat oblida a si mateix” (Tirant…lo Blanc) - Fil dedicat al meu amic que va tirant

Bon diumenge!