Estimats presos polítics, tota la simpatia pel vostre tràngol però no esteu presos pel que vau fer sinó pel que no vau fer
El vostre pitjor malson havia de ser arribar al tercer grau i que fóssim exactament al mateix punt que quan hi vau entrar. On som
Heu d’estar ben alerta amb aquest catalaníssim vici de prendre’s la presó com el peregrinatge pel que ha de passar tot bon català. És un vici de perdedors
Vigileu molt com feu servir les paraules “dignitat”, “resiliència” i demés similars. L’única paraula que us farà escriure una bella pàgina en la nostra història nacional és INDEPENDÈNCIA
Entre presó i exili vau triar presó. Bé. Hi havia plans per treure-us-hi, per impedir el vostre trasllat. A tot vau dir que no. D’acord. Però heu perdut l’oportunitat de ser els líders que necessitàveu, de ser pioners en el camí cap a la independència
Vist des del 2020, fa la sensació que simplement us vau rendir. I de retruc ens vau rendir a nosaltres
Que no ens vau rendir? Totes les coses que s’han intentat des de llavors sempre han trobat el mateix fre: és que els presos...
Us desitjo el millor a tots, però ara nosaltres haurem de trobar un altre camí per fer la independència. El trobarem, i tant que sí. No ens torneu a aturar
O i tant que són paraules dures. Però és que algú us les ha de dir. Recordeu quin havia de ser el vostre pitjor malson: que el tràngol no servís per res
