Sabeu per què sempre, sempre, sempre us heu d'endur la càmera encara que pesi molt? Perquè la natura us pot sorprendre en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Voleu conèixer un nou amic que m'he firat? Som-hi! 
Vet-ho aquí dos eixelebrats q s'han cascat tres dies de travessa de muntanya carregats com si fossin joves.🤦♂️ Sac de dormir, menjar, fogonet, roba d'abric... Bé, això ja us ho sabeu. Sumeu-hi 3 kg extra de la càmera i l'objectiu. Santa beneiteria! 😅 Però, eh, quines vistes, oi?
Només començar, un parell d'aufranys (Neophron percnopterus)! Enguany encara no n'havia vist cap. 💪 Em va saber greu q en una zona relativament concorreguda pràcticament ningú s'hi va fixar tot i que primer volaven a ben poca alçada. 🤔 És un bitxo espectacular! Obrim els ulls!
Per cert, parèntesi cultural. Llegiu aquest sanguifetgívol fil de l'@AlexMascarell sobre l'origen dels noms científics de l'aufrany i el voltor negre. És un autèntic fulletó mitològic! 🦅🦅🦅
Va, som-hi, muntanya amunt. Ens quedem sols. Bé, sols, sols, mai. La natura, còmplice, ens va fent regals. Una flor de neu (Leontopodium alpinum)!!!!!!! La famosa edelweiss (=blanc pur en alemany). Que en feia de temps que no n'havia vist cap...
Els còlits grisos (Oenanthe oenanthe) nascuts aquest any ja campen amb total autonomia. Ells i les cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) seran els companys inseparables que ens alegraran la travessa sencera.
Els darrers estius m'he fet un fart de veure lliris blaus (Iris germanica) pansits o directament cremats pel sol abans de florir. Primaveres seques van deixar els prats de muntanya sense la mínima aigua necessària perquè tiressin endavant. Aquest any, però...
Normalment creixen d'un en un, encara que formin petites praderies com a la foto anterior. Però aquest cop també n'he trobat formant poms naturals preciosos... 💐💐
Esperàvem que un moment o altre ens apareixeria la Galàdriel però no va ser el cas... De fet, no gaire lluny d'aquí ens va rebre el millor dels ambaixadors possibles. Sou a punt de conèixe'l... 🥁 🥁 🥁
Sí, d'acord, el terra era dur i no hi havia wifi, però a veure si trobeu unes vistes millors i un silenci més colpidor...
Bon dia! El sentinella ens diu que tot és en ordre i que podem iniciar el camí. Els cims ens esperen. 🏔️ 🏔️ 🏔️
De sobte, però, qualsevol pla preestablert perd tota importància, el temps s'atura, l'aire es glaça...
De sobte, però, qualsevol pla preestablert perd tota importància, el temps s'atura, l'aire es glaça...
Un PELA-ROQUES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Allà mateix, a tocar, empolainant-se tranquil·lament amb la primera llum del dia... IN-CRE-Ï-BLE!
Biiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimbo!!!!
Ho veieu per què cal carregar la càmera fins a la fi del món?
Allà mateix, a tocar, empolainant-se tranquil·lament amb la primera llum del dia... IN-CRE-Ï-BLE!
Biiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimbo!!!!
Ho veieu per què cal carregar la càmera fins a la fi del món?
El pela-roques (Tichodroma muraria) rep aquest nom perquè es passa la vida resseguint parets de muntanya i capturant-ne els insectes. Fixeu-vos en l'ungla posterior, llarga per arrapar-se a la roca, i en el bec llarg i corbat, estil raspinell, per ficar-lo a qualsevol escletxa.
Mireu quin posat... No us cau la bava?
A partir d'aquell moment el cel es podia haver esberlat i el món podria haver desaparegut per una esquerda de l'univers... però vam seguir caminant. 😅
Segur q molts coneixeu aquestes parets impressionants que hi ha en primer terme i fins i tot sabreu des d'on està feta la foto.
Segur q molts coneixeu aquestes parets impressionants que hi ha en primer terme i fins i tot sabreu des d'on està feta la foto.
Enfilant-nos a colls i cims ens trobem postals d'aquelles de pel·lícula... del far west. Deuen estar esperant que fem figa, potser? 😅
Va, que us els ensenyo de més a la vora. Són inofensius. Ens tenen més por ells a nosaltres que no pas a l'inrevés. Sobretot, no us cregueu aquelles històries de voltors (Gyps fulvus) atacant ramats i llegendes per l'estil.
Potser estaven esperant veure un isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) fotre's daltabaix. Però és tan difícil...
Quin excursionista no ha desitjat alguna vegada ser capaç de córrer muntanya amunt com si la gravetat no existís? Fins i tot aquest menut ens deixava amb un pam de nas... 😅
Cau un sol de justícia 🌞 que no ens abandona en cap moment. Per això, arribats al següent refugi morts de calor, una petita bassa que no arriba ni a gorg se'ns fa molt desitjable. Però la felicitat mai no es completa... o sí? 😜
Sabeu què hi havia a la bassa? Una colla de tritons pirinencs (Calotriton asper)! Una espècie molt amenaçada. O sigui, que els vam deixar tranquils i vam anar a buscar un altre raconet menys habitat per remullar-nos.
Un repte personal, a mida que he anat coneixent una mica més el món dels ocells, és "endevinar" on puc trobar alguna espècie determinada. Hi havia llocs que feien flaire d'escorxador (Lanius collurio). I quan ja plegàvem... premi final! Una mica lluny, però inconfusible.
Ja acabo. Us deixo una altra imatge, més a prop, del Castillo d'Acher (les raons del nom són òbvies), una muntanya ben especial al cor de la Val d'Echo. Segur que molts l'heu reconeguda. La combinació de verds i vermells fa d'aquest paisatge un indret singular dins del Pirineu.
Ara ja sabeu per què la càmera no es pot quedar mai a casa encara que pesi com una mala cosa i per molt que per davant tingueu una ruta reptadora, oi? A reveure, pela-roques!
