Thread by @adic_PARL

1/ Entre els treballadors del #Parlament hi ha de tot, com a tot arreu, amb punts de coincidència i divergència en el camp de la política i en tots els altres camps, però tots compartim la convicció que, en tant que servidors públics del @parlamentcat, primera institució del >

> país, seu i veu de la sobirania popular, tenim una responsabilitat especial.
2/ És just que la nostra actuació estigui sotmesa als principis d’objectivitat, integritat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat, que són els que recollia la nota d'alguns membres >

> del consell de personal difosa per la premsa. La nota també expressava el rebuig a “qualsevol pressió que es pugui fer sobre els funcionaris del Parlament de Catalunya”: efectivament, els treballadors del Parlament fem la nostra feina sota pressió constant, sotmesos a un 155 >

> encara operatiu, i sotmesos a amenaces reiterades de processaments penals.
3/ El secretari general del Parlament, que és un càrrec de confiança nomenat per la mesa, actua com a tal a les ordres del president i de la mesa, tot i que, quan emet el seu assessorament >

> jurídic, l'ha de basar (com la resta de lletrats) en la imparcialitat, l’objectivitat i la llibertat de consciència; ara bé, lògicament, en un país democràtic, un secretari general no ha de poder impedir que es publiqui cap acord aprovat vàlidament pel ple.
4/ Convé saber >

> que el secretari general (així com altres treballadors de l’administració parlamentària) ha rebut advertiments específics del TC espanyol, que l'amenaça d'inculpació si no exerceix un control preventiu de la constitucionalitat dels acords. Així doncs, el TC >

> el força a imposar el seu criteri jurídic personal (òbviament controvertible) per damunt de les decisions sobiranes del Parlament. Així de greu.
5/ Davant d’aquesta imposició, radicalment antidemocràtica, el secretari general hauria tingut l'opció, entre altres, de plegar >

> (deixar aquest càrrec, però conservant la seva plaça de funcionari com a lletrat). I els altres lletrats haurien tingut l'opció, personal i solidària, de no acceptar d'assumir un càrrec que des del 155 duu associat l’ofici de censor. Perquè els treballadors del Parlament >

> no hauríem d'acceptar en cap cas, com a servidors públics, d'exercir un poder superior al del ple, fer una funció d'àrbitre que no ens correspon, alterar la sobirania del Parlament i la voluntat popular.
6/ La laminació de la sobirania nacional, sigui com sigui, >

> ve de lluny: s'ha acceptat, d'una manera o altra, que quedés sotmesa al poder inquisitorial del sistema judicial espanyol, i s'ha acabat consentint la conculcació del dret de representació i participació política, la suspensió de diputats, la prohibició d'investir fins a >

> tres presidents, la despossessió de l'escó del president Torra, la censura de textos aprovats.
7/ Enmig d'aquesta degradació de la democràcia, hem de denunciar especialment, com a treballadors del Parlament, un cop més, l'aberració i la injustícia de l’empresonament >

> de la presidenta @ForcadellCarme, jutjada per un tribunal incompetent; processada sense les garanties exigibles; condemnada per decisions col·legiades de la mesa però jutjada separadament dels altres membres de la mesa; sentenciada per no haver exercit un control previ de >

> constitucionalitat dels textos tramitats, que com a presidenta no podia exercir; castigada no per la seva actuació parlamentària sinó pel seu lideratge cívic.
9/ Cal no oblidar, en fi, que tot plegat respon a una estratègia de repressió ferotge que no podem normalitzar. Vivim >

> en un país sotmès, amb els drets fonamentals no només amenaçats sinó directament vulnerats i desprotegits, i res del que passa, al Parlament i al carrer, no es pot deslligar d'aquesta manca de llibertats.
#freeForcadell