Aquell dia, Europa ens mirava i ens parlava.
Europa seguia mirant, a veure què passava...
Era evident, per a Europa, que l'afer català se'ls anava de les mans.
Europa mirava incrèdula i començava a pensar en solucions.
No els respectà.
Tornava Catalunya a la premsa europea a diari.
Aquí, Europa va respirar tranquil•la, perquè va creure el problema ja resolt.
I encara baixaria més...
Però va durar poc...
Per a Europa, això era prova fefaent que el problema ja estava encarrilat.
Vencia la democràcia.
Això, en diplomàcia, és poc menys que un insult i un descrèdit d'Espanya.
Europa ja entén que el problema de l'estat no era el PP, sinó l'estat mateix, governi qui governi.
Espanya és un problema europeu.
Però sí que suggereixo que es tingui en compte la imatge present a Europa, d'una Espanya a la baixa i una Catalunya en alça.
Aquest és el camí.
Preparem-nos!