- (18-8-20) JxCat: volem que ERC faci desobediència i publiqui les resolucions sobre la monarquia
- (21-5-18) Torra no fa desobediència i es nega a ordenar la publicació al DOGC del seu decret de nomenament de consellers (el director del DOGC era convergent). (FIL)
- (21-5-18) Torra no fa desobediència i es nega a ordenar la publicació al DOGC del seu decret de nomenament de consellers (el director del DOGC era convergent). (FIL)
El doble racer dels líders de JxCat en la qüestió de la desobediència institucional queda clar: que desobeeixi Torrent i ERC, perquè ells no ho fan. Torra posa una pancarta però l'acaba traient fora de termini. Això no és desobediència, és simbolisme estèril i gesticulació.
Curiosament, després Torra és el primer en exigir a Torrent que faci desobediència i s'atorgui la potestat (que no té) de restituir la seva acta de diputat suspesa per la JEC i el TS. En ple deliri surrealista, Torra acusa a Torrent i ERC de deslleialtat mentre anuncia eleccions
Temps després aprofita la crisi de la Covid-19 per a incomplir el séu compromís de convocar eleccions. És una excusa, evidentment, perquè bascos i gallecs han fet eleccions sense cap problema. L'autèntica raó del retard és que les enquestes no van bé a JxCat i, a més, la
interminable refundació de Convergència provoca escissions i una espectacular fragmentació de l'espai convergent en múltiples organitzacions diferents. Aquest és l'autèntic motiu de l'incompliment de Torra del seu compromís de convocar eleccions després d'aprovar Pressupostos.
Mentrestant, la difícil gestió contra la pandèmia provoca un cert desgast al Govern, i JxCat ho aprofita per llançar-se a la iogular d'ERC. Convoca un ple simbòlic per demanar el cap de l'emèrit i acaba demanant el cap del secretari gral del Parlament i, de retruc, el de Torrent
En aquest context, el que un menys s'espera és que els principals líders d'ERC renunciïn a defensar a Torrent (ni una paraula de suport) i que actuïn com si no estigués passant res. Resignació cristiana, el junquerisme és amor, i cal posar l'altra galta. Però això mediàticament
és insostenible, i el silenci no ajuda a difondre el relat. Es clar que els convergents disposen d'una formidable maquinària de propaganda, perquè controlen molts mitjans i la bombolla de Twitter. Però si això no es contrarresta amb una explicació del relat, es crea desconcert.
Un exdiputat d'ERC avui es lamenta dels qui eixamplen l'esquerda entre independentistes. Però en quin món viuen? No hi ha una esquerda, és un esvoranc, i si no reacciones a temps i et quedes callat i immòbil, pots caure a dins. No té cap sentit voler salvar el que és insalvable.
No té sentit voler reeditar després de les eleccions un pacte de govern fracassat entre JxCat i ERC. Cal passar pàgina i no entrar en bucle. Les relacions amb els postconvergents són un infern i no milloraran a curt o mitjà termini. No estem en una fase resolutiva en el
procés cap a la independència, i això ho reconeix la CUP i tothom que no pensi que "ho tenim a tocar" o que ja només falta "l'embat final". Com que això ho veu tothom menys els de l'independentisme màgic i simbòlic, no és necessari que el proper govern sigui independentista.
Ho recalco. No és necessari per avançar. Sóc partidari, doncs, de formar després de les eleccions un govern autodeterminista d'esquerres entre ERC, Comuns i la CUP. És just i necessari, fins i tot molt saludable, deixar als convergents a l'oposició, sense càrrecs ni paguetes.
Afegeixo una reflexió final en forma de pregunta. Per a negociar amb l'Estat un referèndum acordat, què és millor, que al Govern estiguin els Comuns, o una JxCat que boicoteja la Taula de Negociació?
