Octubre de 2017: Vam fer i guanyar un referèndum en condicions de repressió i violència policial espanyoles. L'organització va ser tan complexa i l'èxit va ser tan inesperat que no teníem plans consistents més enllà
Tot i així, vam proclamar la independència i vam guanyar unes eleccions amb joc brut i en situació de constant violació dels drets humans per part d'Espanya. Però ens vam dividir entre qui volia seguir aquell camí de confrontació i qui no s'hi atrevia
El 30 de gener de 2018 els partidaris d'abandonar la via de la confrontació van renunciar a investir el president Puigdemont. El soroll de carpetes tancant-se podia sentir-se a totes les cancelleries europees
Des de llavors no ens hem posat d'acord en traçar un camí per fer efectiva la independència proclamada ara ja fa gairebé tres anys
La base per avançar, el mínim que ens hem d'exigir col·lectivament és NO renunciar a la declaració d'independència que ja vam fer. No en va els fiscals del TS recorden als seus escrits d'acusació que aquella declaració és vigent
Ara, per culminar ens fa falta una gran dosi de solidesa per respondre a aquesta pregunta, que és la darrera que ens falta per respondre: com es fa efectiva la independència contra un estat fort que s'hi oposa fent servir tota la seva maquinària predemocràtica i corrupta?
Així que per veure si partim d'un consens o no, voldria fer aquestes preguntes.
L'1 d'octubre va ser...
L'1 d'octubre va ser...
La posterior declaració d'independència...
Per aconseguir la independència en contra de la força de l'estat espanyol és millor
I a partir d'aquí totes les idees per crear un escenari de DUI exitosa són necessàries, perquè ningú no sap per on seguir. Ei, i tot i així el cap ben alt, que això és ben normal en contextos d'independència. Sembla impossible fins que passa
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
