Octubre de 2017: Vam fer i guanyar un referèndum en condicions de repressió i violència policial espanyoles. L'organització va ser tan complexa i l'èxit va ser tan inesperat que no teníem plans consistents més enllà
Tot i així, vam proclamar la independència i vam guanyar unes eleccions amb joc brut i en situació de constant violació dels drets humans per part d'Espanya. Però ens vam dividir entre qui volia seguir aquell camí de confrontació i qui no s'hi atrevia
El 30 de gener de 2018 els partidaris d'abandonar la via de la confrontació van renunciar a investir el president Puigdemont. El soroll de carpetes tancant-se podia sentir-se a totes les cancelleries europees
Des de llavors no ens hem posat d'acord en traçar un camí per fer efectiva la independència proclamada ara ja fa gairebé tres anys
La base per avançar, el mínim que ens hem d'exigir col·lectivament és NO renunciar a la declaració d'independència que ja vam fer. No en va els fiscals del TS recorden als seus escrits d'acusació que aquella declaració és vigent
Ara, per culminar ens fa falta una gran dosi de solidesa per respondre a aquesta pregunta, que és la darrera que ens falta per respondre: com es fa efectiva la independència contra un estat fort que s'hi oposa fent servir tota la seva maquinària predemocràtica i corrupta?
Així que per veure si partim d'un consens o no, voldria fer aquestes preguntes.
L'1 d'octubre va ser...
La posterior declaració d'independència...
Per aconseguir la independència en contra de la força de l'estat espanyol és millor
I a partir d'aquí totes les idees per crear un escenari de DUI exitosa són necessàries, perquè ningú no sap per on seguir. Ei, i tot i així el cap ben alt, que això és ben normal en contextos d'independència. Sembla impossible fins que passa
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Recentment he canviat el meu marc mental sobre el moment actual del nostre procés d'independència i m'agradaria compartir-ho, més que res per veure si el que dic té sentit a ulls de qui ho llegeixi. Necessito uns quants tuits per desenvolupar-ho
Existeixen dues definicions de català/na que han coexistit en conllevància des del 78 fins a la Declaració d'Independència. 1. El català administratiu 2. El català nacional
El català administratiu és el que decideix el Regne d'Espanya amb les seves lleis, que diuen que qualsevol ciutadà espanyol amb residència a Catalunya és català, i per tant vota a les institucions autonòmiques
Quan tenia 20 anys va patir un seriós accident de cotxe. Amb mitja cara penjant va haver de caminar kilòmetres fins arribar a ser atès. Aquesta actitut de ben jove el defineix a la perfecció. Aixecar-se i caminar, inclús amb la cara trencada
"Me'n vaig a l'exili", li va dir a algú de confiança el 29 d'octubre. "Espera, Carles! Deixa que algú t'acompanyi!". I en un tres i no res, sortien en cotxe, amb tot el pes de la Història a les esquenes. "No em deixaré agafar mai, defensaré la institució allà on vagi, no callaré"
Sobre el sainet barat de Pedro Sanchez Trump, vaig a construir un relat enterament basat en conjectures. No pretenc tenir cap informació privilegiada, només és una conjectura on hi suposo moltes coses. Va fil ⬇️
Aquest diari digital, que forma part de les clavagueres del deep state, fa temps que publica notícies sobre Pedro Sanchez y la seva parella que només pot publicar si, una vegada més, algú li ha passat aquesta info
Sanchez Trump ha anat fent veure que res, i més o menys controlant el relat, fins dijous passat, quan França va enviar una comissió rogatòria a Espanya aportant noves proves sobre la infecció del mòbil de Sanchez Trump amb Pegasus
Clara Ponsatí té tot el dret de ser deslleial al president, de muntar un partit nou quan encara és diputada de Junts, etc. Però no té cap dret d'anar d'una cosa que no és.
Aquesta és la història de com el referèndum de l'1O va anar de poc que no es fes ⬇️
Els Comuns, amb Colau al capdavant, havien estat fent veure que ells estaven a favor del referèndum per després desdir-se'n, com acaben fent sempre que els truca l'amo des de Madrid
Colau, després de deixar entreveure que permetria obrir les escoles de la ciutat de Barcelona per fer el referèndum, se'n va desdir. Es va convocar una reunió d'urgència on es va gairebé suplicar a la Consellera Ponsatí que dongués l'ordre d'obrir les escoles
Ha quedat bona tarda per repassar el moment polític en uns quants tuits. Començant per això que corre de que l'amnistia bloqueja la possibilitat de fer una DUI, que és com dir que no puc muntar un restaurant de tres estrelles perquè al súper no hi he trobat farina
Junts està jugant bé el seu paper d'assegurar-se que l'amnistia no és un nyap que deixa més de 100 persones fora, tal i com volia signar ERC a corre-cuita. És cert que la llei d'amnistia és una imposició d'Europa, però no a canvi de deixar de ser independentistes, òbviament
De fet el PP també es veuria obligat a fer l'amnistia de la mateixa manera, per molt que bordin. Sense amnistia Espanya no pot parar la mà a Brussel·les, i avui l'estat espanyol sense els ajuts europeus moriria en un any.
Romà Planas era alcalde en minoria de La Roca del Vallès quan va morir d'un infart. El partit va decidir col·locar d'alcalde Salvador Illa, en contra de l'opinió dels partits que donaven suport al PSC. Fil de les corrupcions de @salvadorilla
L'home va trigar zero minuts a prendre la seva primera mesura: atorgar-se un sobresou il·legal
L'oposició en bloc va calar de seguida que a més d'un perfecte incompetent era un corrupte i va proposar una moció de censura. Però Illa, que a més era un nepotista, va demorar il·legalment el ple de la moció durant mesos, fins que l'oposició va portar el cas als tribunals