Arran de la publicació d’aquest meravellós vídeo, descendents d’aquesta familia es van posar en contacte amb mi molt emocionats, volien explicar-me la història familiar que s’amaga darrera les imatges. Aquesta és (part) de la història de la família Navarro Alemany: (FIL)
El protagonista d'aquesta història és qui filma les imatges, Josep Navarro i Alemany (Barcelona 1893-1976). El 1913 entra com a reporter a l’empresa cinematogràfica francesa Pathé Frères (situada aquell temps als baixos de la Casa Batlló), fa de reporter a la guerra d'Àfrica.
A l'Àfrica en Josep immortalitza les atrocitats de la guerra. Un dels seus germans, Paco (el jove ben plantat del video amb camisa blanca) va ser ferit greument en aquella mateixa guerra, es comentava que un tros de metralla li va rebentar els testicles; mai es va casar. 📸Josep
Durant el seu temps de reporter a l'Àfrica, té l'oportunitat de fotografiar a escassos centímetres a un jove comandant ,anomenat Francisco Franco, i un tal General Sanjurjo. Aquells 2 homes, entre altres, anys més tard l'empresonarien.
Al tornar de l'infern africà, Josep va ser recomanat per entrar als estudis Trilla i Orphea de Montjuïc, on va arribar a ser cap dels Estudis. Disposar de l'equip li va permetre rodar el video familiar amb qualitat cinematogràfica a l’estiu de 1932.
En el video s’hi veu una alegre melé de german/es, esposes, cosin/es i fill/es. Josep és el senyor calb que, deixant la càmera en mans del seu germà Paco, apareix en la vista general de les escales. (us deixo un altre breu fragment no inclòs en el primer video)
El cop d’estat de 18 de juliol de l'36 va enxampar el Josep en els estudis, on estaven rodant 'María de l'O'. Els anarquistes el van mantenir en el càrrec. La seva esposa, Encarnació García (la que es venta a la dreta), mestra de Rosa Sensat, treballava a l'Escola Ramon Llull.
Quan les bombes van començar a caure sobre Barcelona, van enviar els seus fills, Jordi i Joan (els dos vestits de marinerets) a Quatretondeta (Alacant), el poble de l'àvia materna, Vicenta, una vídua molt espavilada que els havia criat en absència dels pares treballadors.
Una altra porció dels nens que apareixen a les imatges van ser enviats a Fageca (Alacant), un poble proper a Quatretondeta. Tots van passar gana. Puta guerra.
Acabada la guerra, Josep Navarro va ser detingut per 'rojo y separatista' i tancat a la presó de Montjuïc. La propietària dels estudis, Margarita Díaz, vídua d'Abelardo Trilla, va intercedir per ell per haver vetllat per la integritat de les instal·lacions.
Josep va ser alliberat i va seguir en els estudis fins que un glaucoma el va deixar cec. Tres cosins (Joaquima, Esther i Maria Isabel, nens del vídeo) van emigrar a Buenos Aires als anys 50, i van arrossegar al petit dels fills de Josep, Joan Navarro, i la seva novia, Esperança.
El 1957 en Joan torna "temporalment" a Barcelona amb la seva dona i els seus dos fills (Núria i Joan) per tenir cura de l'avi Josep en els seus últims dies. Va morir a l'any següent. Mai van tornar a l'Argentina. Començava la dictadura militar de Videla i aquí, la Transició.
El llegat que va deixar Josep Navarro va ser la bobina de 8 mm. de la família, que van lliurar a la @filmotecacat , una increïble col·lecció d'autògrafs dels artistes que van passar pels estudis i fotos de la guerra d'Àfrica.
I fins aquí el fil de la historia dels Navarro-Alemany, una de tantes famílies que varen emigrar, exiliar-se o separar-se per culpa del feixisme.
110 years ago. This color photograph is from 1913. No photoshop.
📸 Mervyn Joseph Pius O'Gorman, autochrome portrait of his daughter, Christina.
Thread with more images of Christina:
FIL històric sobre la Barcelona a principis de S. XX, pioners del Cinema, Borbons, pornografia i el primer gran escàndol de Hollywood.
Comencem! 👇
Diumenge 25 d'abril de 1909, 11 del matí, Ricard de Baños posa una càmera a una vagoneta enganxada en un tramvia i ens regala un dels documents fílmics més extraordinaris de la història de Barcelona.
(He utilitzat intel·ligència artificial i afegit so per millorar l'experència)
El primer fragment d’aquest passeig en tramvia per la Barcelona de 1909, que acabeu de veure, és el trajecte de mar a muntanya del que avui anomenem Passeig de Gràcia-Jardinets-Gran de Gràcia (C. Salmerón).
Seguim amb el trajecte Gran de Gràcia-Lesseps-República Argentina.
Cap al 1915, Josep Brangulí surt al carrer per immortalitzar els carrers de Barcelona de nit, unes fotografies genials. Arxiu Nacional de Catalunya.
Vista nocturna de l'escultura d'un dels lleons de la base del monument a Colom. Plaça del Portal de la Pau.
1910-1920. Fanals de ferro forjat al Cinc d'Oros, nom popular que rebia la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal. Fanals dissenyats per Pere Flaqués, fanals que des de 1957 van estar amagats als magatzems municipals fins que el 1985 van ser ubicats a l'Av.Gaudí.
Quioscos de begudes il·luminats a la Rambla de Canaletes i Plaça Universitat. Barcelona 1915.
A Barcelona hi havia quisocos de begudes escampats per la cituat que mai tancaven.
L'enéssima discussió amb una persona intel·ligent i preparada que em defensa la gestió d'Ayuso davant la pandèmia en comparació amb la Generalitat. Em diu "És un miracle econòmic el que està aconseguint i nosaltres en caiguda lliure". Principals arguments:
- Madrid ha sabut balancejar economia i salut
- Madrid va caure molt menys que Cat el 2020, s'està recuperant molt més de pressa durant el 2021 i les previsions són molt millors de cara el 2022
- Tenen menys atur i baixa més ràpid
TOTES SON FALSES
Anem una per una:
1. Madrid va ser la regió d'Europa, no d'Espanya, d'Europa! amb major excés de mortalitat al 2020. I no per poc, per molt (Dades EU, Comite de les Regions).