#Taldiacomavui de 2003, el jutge Baltasar Garzón, llavors Magistrat del jutjat nº5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional ordenava detenir sota la Llei Antiterrorista al jove de Torà, Jordi Vilaseca.
Començava una operació repressiva coneguda com:
Els cas Torà.
[Fil] ⬇️
Tres dies més tard es va detenir a dos altres joves, Jordi Torné i Toni Codina.
A tots ells se'ls acusava d'haver comès diversos atacs amb artefactes incendiaris a oficines bancàries i un repetidor de televisió.
El poble de Torà va ser pres aquells dies militarment.
Ramon Martí Sanahuja, sergent dels Mossos d’Esquadra i José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi” el cap de la Brigada d’Informació num. 6 de la Policia Nacional de Bcn, (denunciat vàries vegades per tortures, comdemnat per proxenetisme i extorsió) van dirigir l’operació policial.
A la Conselleria d'Interior es trobava la que seria la presidenta del parlament, Núria de Gispert que militava a la desapareguda UDC.
Les detencions, es van portar a terme amb espectacularitat, molta presència policial al poble i sense aportar cap informació als familiars.
La diferència d’aquest cas, respecte a altres episodis repressius, fou que la major part de l’operatiu policíac va recaure en la policia catalana.
Una acció repressiva contundent per part dels Mossos podia ser un bon argument per assegurar el total desplegament del cos.
Durant la detenció, Jordi Vilaseca va haver de ser ingressat a la UVI, com a conseqüència de les sessions de tortura i les substàncies que li havien subministrat.
Tot seguit el seu advocat, amb qui no tenia contacte, va presentar una querella per tortures als jutjats de Lleida.
La prova d’aquests maltractaments és una analítica duta a terme pel mateix Hospital realitzada el dia 5, donant positiu d’amfetamines a l’orina.
El Jordi presentava un estat de desnutrició, amb el rostre ple de morats, un signe evident d'haver patit tortura física i química.
La matinada del tres al quatre d’abril són detinguts dos joves més de Torà, el Jordi i el Toni mentres dormien a casa dels seus familiars.
Essent també escorcollat el local de joves de la vila.
El cas passa al jutjat de Lleida que decreta l'ingrés a presó pels tres.
El deu d'abril els dos dels joves són traslladats a la presó d'Alcalà-Meco i el 15, el Jordi és traslladat a Aranjuez i Soto del Real.
Prèviament tots passan a declarar a la Audiència Nacional davant el jutge Ruiz de Polanco, acusant-los d'organització armada.
És el 9 de Juny que surten amb una fiança de 30.000 eu cada un.
El 14 de Novembre del 2004 el jutge Fernando Grande Marlaska, actual ministre d'Interior, els informa del seu processament, a l'espera de quines penes formula la fiscalia.
Al cap de 4 anys es va realitzar el judici i van ser condemnats a 2 anys de presó.
Com que la pena no fou superior a dos anys i cap d'ells tenia antecedents, no van ingressar a la presó.
El que no va faltar va ser solidaritat amb els joves.
📸: Acció míting de Zapatero
Finalment el 2007 L' Audiència Provincial de Lleida va arxivar malgrat la pressió popular, la denúncia per tortures. Després d' un primer arxivament el 2006, 26 mocions d'ajuntaments i 900 signatures no van ser suficients. No va interessar ni el més mínim jutjar el que va passar.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Avui fa 20 anys que el jutge Baltasar Garzón, llavors magistrat del jutjat nºnum 5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional ordenava detenir sota la Llei Antiterrorista al jove de Torà Jordi Vilaseca.
Començava una operació repressiva coneguda com:
El cas Torà.
[Fil] ⬇️
Tres dies més tard es va detenir a dos altres joves, Jordi Torné i Toni Codina.
A tots ells se'ls acusava d'haver comès diversos atacs amb artefactes incendiaris a oficines bancàries i un repetidor de televisió.
El poble de Torà va ser pres aquells dies policialment.
Ramon Martí, sergent dels Mossos d’Esquadra i José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi” el cap de la Brigada d’Informació num. 6 de la Policia Nacional de Bcn, (denunciat diverses vegades per tortures, condemnat per proxenetisme i extorsió) van dirigir l’operació policial.
El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
A Terrassa l'any 1998, ja vam tenir un cas d'infiltrats policials dins dels moviments socials, aquell cop, l'actuació del tot il·legal de la policia va finalitzar amb l'aplicació de la llei antiterrorista a un grup de joves de la nostra ciutat.
Us ho explico en aquest fil.
👇👇
La matinada del 9 de desembre del 1997, la Mireia, el Xavi, el Lluís i l'Oriol, van ser detinguts a Terrassa sota la llei antiterrorista, se'ls acusava de varis atacs incendiaris a ETTs i de formar un perillós grup armat anomenat "Acció Radical Catalana".
La clau del cas, van ser un estrany personatge infiltrat que es va fer passar per militant de Jarrai, amb la intenció d'exportar la kale borroka a Catalunya.
Intentant fitxar per Terrassa, joves que els ajudessin a fer sabotatges contra ETTs i bancs.
La matinada del 29 de gener de 2001, un grup de treballadors de Sintel, una filial de Telefónica, van muntar un campament en ple passeig de la Castellana a Madrid, començant una de les protestes més mediàtiques a l'estat dels últims anys.
Fil d'una qüestió de classes.
Sintel, va ser una empresa especialitzada en el muntatge de sistemes de telefonia, fundada el 1975 era subsidiària al 100% de Telefónica i de gestió pública, generant una facturació de 62.000 milions de pessetes anuals.
Sintel va arribar a tenir més de 5000 treballadors/es i fou a principis dels anys 90 quan el govern de Felipe Gonzalez i posteriorment José M. Aznar, van iniciar unes agressives reformes econòmiques i de privatitzacions dels sectors industrials públics arreu de l'estat espanyol.
El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
Reinosa, avui fa 35 anys d'aquesta fotografia del fotoperiodista Ángel Colina va donar la volta al món.
Representa la lluita, dignitat, i patiment d'un poble que durant la primavera de 1987 va defensar amb ungles i dents 463 llocs de treball.
Fil d'una qüestió de classes
👇👇
El 7 de març, la premsa publicà un expedient que preveia l'acomiadament de 463 obrers dels 2.000 que treballaven en Forjas y Aceros de Reinosa, coneguda com la Naval.
Els treballadors rebutgen l'expedient, 59 serien prejubilats i la resta, 404 passarien a l'atur.
Enmig de la commoció, els treballadors s'assabenten que Enrique Antolín San Martín, president de Forjas abandona aquell mateix dia el càrrec de president, per traslladar-se al País Basc.