La llei de seguretat ciutadana, no és cosa d'Espanya, l'Estat s'hi posa bé, però en realitat respon al Pla 2030, foro Davos i proposta del FMI del 2016
Com sempre si esteu d'acord escampeu-lo
Fil
Podeu veure el vídeo sencer per Twitch, seguiu-me!! twitch.tv/videos/1080614…
Ho diu clar: si la gent viu tant de temps no hi hauran pensions!
El risc de longevitat representava al 2010 el 50% del PIB en les economies avançades!
Ara ja s'ha carregat a molta gent gran, però no n'hi ha prou, pq la gent jove amb els sous de merda, no podran pagar les pensions de la gent que queda
Ara ja toca independència? O esperareu q apliquin la llei de Seguretat Ciutadana on perdrem tots els drets i només tinguem obligacions i deures?@EnComu_Podem@podem_cat@ProcesConst
Per qui pregunti ciutadana vol dir Nacional, és ironia pura
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1️⃣
Durant la pandèmia vaig publicar a YouTube vídeos de metges i científics acreditats, amb opinions contràries al relat oficial.
Quan els vaig publicar, NO incomplien cap norma de la plataforma.
2️⃣
Temps després, YouTube va canviar les seves polítiques internes.
Resultat:
-vídeos eliminats
-sanció al canal
-prohibició temporal de publicar
Podia entendre q els eliminessin, però castigar amb efecte retroactiu???
Avui comparteixo una conferència que m’ha agradat especialment. De la @ParrenyoEncarna diu coses que, agradin o no, interpel·len. Crec que és molt encertada en molts punts. Faré un petit resum i trossos del vídeo sencer
1/ La seva idea central és clara:
👉 Sense recuperar el caràcter català, no recuperarem ni la llengua ni la nació.
No és només política: parla del nostre esperit, de la voluntat d’ésser i de com s’ha anat erosionant.
2/ Parla de la por com a arma de dominació. Segons "No ens dominen perquè siguin més forts, sinó perquè ens han afeblit la voluntat, ens han fet creure febles i ens han tret caràcter".
1/11 Joan, quan la Sílvia Orriols assenyala que el sistema de pensions actual és insostenible, no va desencaminada. El sistema de repartiment depèn que hi hagi molts actius pagant per pocs jubilats. Però això ja no és així: som menys, vivim més i cotitzem menys anys.
2/11 Això no és opinió, és matemàtica bàsica. Si cada cop hi ha més gent cobrant i menys gent aportant, el sistema no pot aguantar eternament només afegint pedaços. Algú ho havia de dir en veu alta, encara que incomodi.
3/11 I aquí ve la part incòmoda: l’edat de jubilació seguirà pujant. Arribarà un punt en què molta gent es morirà abans d’haver pogut gaudir del que ha estat cotitzant tota la vida. Per això em remeto a una frase que ho il·lustra:
“Els homenatges, en vida”
La normalització de la barbàrie (i per què és tan perillosa)
Fil
1/ Quan era adolescent vaig veure Robocop. Una peli trencadora, sí, però el que més recordo no és el robot: són les notícies fictícies que apareixien a la tele… Assassins, apunyalaments, terrorisme, drogues… coses que a la tele d’aquella època no sortien mai.
2/ Recordo perfectament pensar: “Quina exageració. Això no passa. Això a la tele no ho dirien mai.”
Però l'altre dia la vaig tornar a veure de gran… i em vaig adonar d’una cosa inquietant: ara aquelles notícies ja no em sorprenien.
LA GRAN TRAMPA QUE NINGÚ EXPLICA SOBRE LES FAMÍLIES I EL TREBALL A CATALUNYA
Fil
1/Una reflexió importantíssima.
La trampa en què viu la classe mitjana catalana no és casual.
És un model perfectament dissenyat.
I quan ho veieu, tot començarà a encaixar.
2/Fins ara hem parlat del cas d’una persona treballant.
Però… què passa quan treballen els dos adults d’una família (parella o matrimoni) amb dos fills?
Voleu saber per què tanta gent votarà Aliança Catalana? No és radicalització: és supervivència.
Fil
1️⃣ Vaig trobar-me un company de carrera. Feia molts anys que no ens veiem i parlant de tot, em deixa anar:
“Jo a les següents votaré AC. I se me’n fot si em diuen q soc d’ultradreta. Això ja no es pot aguantar més. Cal posar ordre".
Aquesta frase no és anecdòtica. És un símptoma.
2️⃣ Parlo possiblement d’un perfil concret: classe mitjana treballadora, gent normal, molts formats en escoles privades o concertades, fills de famílies dels 70–90's que van créixer amb l’ideal d’ascens social. Forquilla de 35 a 55 anys