La guerra treu el pitjor de la condició humana. A Menorca, on el cop militar de #Franco no va triomfar, els republicans també varen cometre barbaritats. Això també s'ha de tenir en compte, encara que no sigui un tema políticament correcte. Obr fil:
El 20 de juliol el brigada Pere Marquès va detenir el comandant militar de Menorca, José Bosch Atienza, i n'assumí el càrrec. Llavors, com passà en altres zones republicanes, s’organitzaren grups de milicians que practicaren detencions, registres domiciliaris i expropiacions.
Els religiosos foren especialment perseguits. No debades, l’Església era considerada aliada dels poders fàctics. Hi havia un #anticlericalisme molt pujat de to. Les monges foren expulsades dels convents. El culte catòlic quedà suspès.
A Menorca l’art religiós és molt pobre precisament perquè gairebé tot va ser cremat durant la guerra civil. Va ser sonat l’assassinat del jove prevere Joan Huguet, oncle de l’expolític popular menorquí amb el mateix nom. Fou detingut a Ferreries el 23 de juliol.
En negar-se a escopir damunt d’un crucifix, el comandant Marquès, alcohòlic empedreït, li pegà un tret al cap. Altres religiosos anaren a parar a la penitenciaria militar de La Mola i a la motonau Aragó, que seria reemplaçada pel vapor Atlante.
La primera gran matança ordenada va tenir lloc el 3 d’agost als Freus de la Mola. Hi moriren els principals responsables del cop d’Estat a l’illa: el general Bosch i prop de noranta dels seus oficials fets presoners.
Els dies 18 i el 19 de novembre es va produir la segona gran matança. 75 persones empresonades al vapor Atlante, entre elles 37 capellans, foren executades a Cala Figuera i al cementeri des Castell.
Les actuacions dels grups de soldats incontrolats s’acabaren a finals de 1936 amb l’arribada a l’illa del nou cap militar, José Brandaris de la Cuesta, que procedia de Cartagena.
I la pregunta és: la nova Llei de la Memòria Històrica també ha de tenir en compte els simpatitzants del "bàndol nacional" que igualment foren assassinats sense contemplacions? @paugener_58
El 2019 l’Església de Menorca inicià una recollida de peticions per demanar la canonització dels 39 preveres assassinats a l’illa, per mor de la seva fe durant la Guerra Civil ib3.org/inicien-la-rec…
Més històries del #BoomTurístic sobre qui és qui en l’aristocràcia hotelera:
Simó Barceló Obrador (1902-1958). Natural de Felanitx, el 1931 comprà el seu primer camió amb el qual constituí Autocares Barceló. El 1954 obria la primera agència de viatges a Palma, Viajes Barceló.
I el 1962 Gabriel, el fill del patriarca, ja fundava la divisió hotelera del grup, Barceló Hotels. En canvi, el seu germà Sebastià, mort el 2009, s’encarregà de l’empresa de transports.
Avui se celebra la 48 edició caminada “Del Güell a Lluc a peu”, considerada una de les primeres grans mostres de mallorquinitat. Els seus orígens estan relacionats amb un simple #sifó.
La idea sorgí el 17 de juliol de 1974 arran d’un accident al bar Güell de Palma, ja desaparegut. Situat al cap de cantó entre els carrers Aragó i Torcuato Luca de Tena, era regentat pel carismàtic Bartomeu Barceló Quetgles, més conegut com a Tolo Güell.
Aquell dia un grup d’amics que feien tertúlia pegaren un bot de la cadira en sentir una forta detonació. Era la filla de l’amo, Maria Rita, de sis anys, que havia patit l’explosió d’un sifó que tenia entre les mans.
Més històries de peninsulars durant el #BoomTurístic. A Mallorca serien coneguts com a #forasters (#murcians a Eivissa). Obr enfilall per reflexionar sobre aquest polèmic concepte:
En un principi, #foraster només al·ludia a l’origen ultramarí d’aquells nouvinguts. Avui el terme fa referència als castellanoparlants que mantenen una actitud hostil cap a la cultura illenca. Hi hagué casos de #xenofòbia amb la lamentable expressió “barco de rejilla”.
Amb tot, alguns casos d'integració deixaren en evidència més d'un mallorquí. Ja ho diu l'expressió: “M’estim més un foraster integrat que un mallorquí renegat”.
El 27 de novembre de 1972 Úbeda adreçà una carta als mallorquins amb les següents paraules:
“Preguntémonos todos -vosotros y yo el primero- queridos mallorquines: ¿Qué actitud tomamos frente a nuestros hermanos inmigrados? ¿Los acogemos -quizá los despreciamos-? ...
¿Les tratamos con justicia en la distribución y remuneración de puestos de trabajo? ¿Facilitamos y promovemos, con respecto y sin prejuicios, una progresiva integración de estos hermanos nuestros en nuestra sociedad?....
Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra.
Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut