#TalDiaComAVui de fa 85 anys, havent esclat la guerra civil, avions procedents de Menorca i de Barcelona començaren a bombardejar Palma. També llançaren sobre la capital balear proclames que animaven els soldats a matar els seus caps. Obr fil:
Els dies següents caigueren més bombes en altres pobles com Marratxí, Sóller, Inca, Manacor o Llucmajor. Entre el 1936 i el 1938 hi hagué, a tot Mallorca, devers 150 morts. És una xifra molt inferior a les baixes que es produïren a altres llocs de la península com Barcelona.
El 1937 sorgí la necessitat de construir refugit antiaeris sota terra. Bartomeu Fiol Coll els ha estudiat bé en el llibre, editat per @LleonardEditor, "Els refugis antiaeris de Palma i la defensa passiva a Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939)".
Fiol, @RefugisPalma, ha comptabilitzat a Palma 130 refugis antiaeris públics i més de 600 de particulars. Els públics es construïen a uns vuit metres de profunditat sota carrers i places. Solien estar interconnectats i revestits amb una volta de marès.
Els refugis antiaeris públics disposaven de cadires i d’algun bany. N’hi havia de diferents mida, per a 130 persones (a Porto-Pí), 270 (al carrer Sant Elies), 486 (a la plaça Gomila), 563 (a la plaça Progrés), 626 (al carrer Sant Miquel) o fins a 791 (a la plaça de Sant Antoni).
Durant la guerra creixé el temor d’un atac tòxic, que, tanmateix, mai no es produí. Fins i tot es repartiren algunes màscares antigàs.
El darrer bombardeig sobre Palma es produí a mitjan 1938. En acabar la guerra civil, per evitar actes d’incivisme Cort decidí tapiar els refugis antiaeris, que a poc a poc quedaren oblidats.
A finals dels anys noranta, alguns refugis públics foren redescoberts amb el Pla Mirall, que remogué tot el subsòl de Palma. Els particulars, en canvi, sortiren a la llum durant unes reformes.
Ara en Tomeu Fiol organitza visites molt interessants al subsòl palmesà oblidat, on es passà tanta de por. Més informació a arabalears.cat/societat/palma…
IMPORTANT: eren avions republicans
M'HE OBLIDAT DIR que eren avions republicans.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Més històries del #BoomTurístic sobre qui és qui en l’aristocràcia hotelera:
Simó Barceló Obrador (1902-1958). Natural de Felanitx, el 1931 comprà el seu primer camió amb el qual constituí Autocares Barceló. El 1954 obria la primera agència de viatges a Palma, Viajes Barceló.
I el 1962 Gabriel, el fill del patriarca, ja fundava la divisió hotelera del grup, Barceló Hotels. En canvi, el seu germà Sebastià, mort el 2009, s’encarregà de l’empresa de transports.
Avui se celebra la 48 edició caminada “Del Güell a Lluc a peu”, considerada una de les primeres grans mostres de mallorquinitat. Els seus orígens estan relacionats amb un simple #sifó.
La idea sorgí el 17 de juliol de 1974 arran d’un accident al bar Güell de Palma, ja desaparegut. Situat al cap de cantó entre els carrers Aragó i Torcuato Luca de Tena, era regentat pel carismàtic Bartomeu Barceló Quetgles, més conegut com a Tolo Güell.
Aquell dia un grup d’amics que feien tertúlia pegaren un bot de la cadira en sentir una forta detonació. Era la filla de l’amo, Maria Rita, de sis anys, que havia patit l’explosió d’un sifó que tenia entre les mans.
Més històries de peninsulars durant el #BoomTurístic. A Mallorca serien coneguts com a #forasters (#murcians a Eivissa). Obr enfilall per reflexionar sobre aquest polèmic concepte:
En un principi, #foraster només al·ludia a l’origen ultramarí d’aquells nouvinguts. Avui el terme fa referència als castellanoparlants que mantenen una actitud hostil cap a la cultura illenca. Hi hagué casos de #xenofòbia amb la lamentable expressió “barco de rejilla”.
Amb tot, alguns casos d'integració deixaren en evidència més d'un mallorquí. Ja ho diu l'expressió: “M’estim més un foraster integrat que un mallorquí renegat”.
El 27 de novembre de 1972 Úbeda adreçà una carta als mallorquins amb les següents paraules:
“Preguntémonos todos -vosotros y yo el primero- queridos mallorquines: ¿Qué actitud tomamos frente a nuestros hermanos inmigrados? ¿Los acogemos -quizá los despreciamos-? ...
¿Les tratamos con justicia en la distribución y remuneración de puestos de trabajo? ¿Facilitamos y promovemos, con respecto y sin prejuicios, una progresiva integración de estos hermanos nuestros en nuestra sociedad?....
Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra.
Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut