Quan la gent em veu per la muntanya carregant els trastos per observar animalons i fer-los fotos em miren amb cara de "on vas, sonat, tan carregat?". I no és que no tinguin raó, no, però mireu, mireu...
L'objectiu d'aquest cap de setmana era el Mont-roig, de 2864 m, al final de la vall de Cardós, al Pallars Sobirà. La vall és preciosa, amb una colla de llacs espectaculars a la part més alta. I solitària, molt solitària (això potser no ho hauria de dir... 😅).
Tot pujant cap al refugi, primer contacte de nivell: una àguila marcenca prou a la vora. De fet, dues, aquest adult i un exemplar més jovenet, probablement tots dos de tornada cap a l'Àfrica a passar-hi l'hivern. Aquest ha estat un bon any de marcenques, oi, @birdcatalunya?
El refugi lliure Enric Pujol, gestionat per la @FEEC_cat (moltes gràcies!), està en una ubicació ideal, a tocar de l'Estany Inferior de la Gallina amb grans vistes sobre la vall.
Si aneu a un refugi, gaudiu-ne i deixeu-lo igual de bé que l'heu trobat. I si pot ser, millor. 😉
Per cert, sabíeu que tot i ser un refugi lliure té comitè de benvinguda? Un herc dels Pirineus ens va acompanyar una bona estona. Primer una mica més vergonyós...
... però després ens va agafar confiança, sembla.
Per cert, pregunta pels qui en sabeu. És un d'aquests hercs reintroduïts al vessant francès que han saltat cap a la cara sud? És capra pyrenaica pyrenaica o cp hispanica? (cc @marcdelparc@pnaltpirineu)
Que si no en tenim prou amb els paisatges i la fauna, encara tenim més sorpreses...
Us en deixo una segona versió amb més llum perquè pugueu apreciar millor la silueta de les muntanyes.
A veure, pels fotògrafs de veritat, com ho faig perquè la lluna es mantingui ataronjada i alhora es vegi el contorn de les muntanyes? (Cal aprofitar el fil, ja ho veieu. 😅)
Ara, que te'n vas a dormir així i penses: "marcenca 🦅, cabra 🐐 i lluna (gairebé) plena 🌔. Vols dir que demà ho superarem, això? Igual ja podríem tirar avall...". Noooooooo! Mai de la vida! Guaiteu quina sortida de sol... ☀️
Doncs au, som-hi, cap amunt! N'hi ha uns que no fallen mai. I els vam tenir volant a l'alçada dels nostres ulls. Espectacular, sempre, el vol dels voltors... I quin bon servei que fan, eliminant les restes d'altres animals. Hauríem d'apreciar-los molt més.
Les primeres hores del dia sempre donen més joc. En molt poca estona, a banda d'una bona colla de voltors... el rei del Pirineu, molt excel·lentíssim senyor trencalòs (de fet, dos! 💪).
I de seguida, gairebé sense haver-nos empassat l'emoció del voltor barbut, sa excel·lentíssima i il·lustríssima i mai prou veneradíssima àguila daurada! D'ensurt en ensurt fins al cim, tu! 😅
Res, que per fi treiem el cap a la carena, i un altre espectacle: mar de núvols sobre Occitània.
Sabeu qui són els masovers dels cims? No, cap rapinyaire d'aquests de tanta envergadura q ja us he ensenyat. Els qui no fallen mai: els cercavores. Una bona colla!
#joconfesso que la foto és de fa uns dies en una altra banda del Pirineu, no puc canviar de lent tan de pressa. 🙏
Bé, sí, d'acord, a vegades es reparteixen la masoveria amb els voltors, cert... 😅 Res com una relació de bon veïnatge.
Au, tirem avall. A mesura que el sol s'enfila i la temperatura puja molts animals, sobretot els més grossos, desapareixen. Toca gaudir del camí i del paisatge.
I deixar-se acompanyar per cotxes fumades, còlits grisos i grassets de muntanya. #joconfesso2
Unes que tampoc no solen fallar i que donen molt bon rollo a muntanya: les marmotes. Aquí no tantes com en d'altres zones, però també hi són. #joconfesso3
I acabem amb un canvi d'orientació de la mirada. Aneu amb compte sobretot quan passeu per zones amb una mica d'aigua, que ara hi ha granotes per tot arreu i podem aixafar-les sense adonar-nos-en. Aquí unes granotes roges o dels Pirineus. 🐸
I per avui ja ho tindríem. Sortiu a la natura, observeu-la, conegueu-la, gaudiu-la, respecteu-la, estimeu-la... Sense ella no som res, simplement, no som.
Avui s'ha presentat el projecte d'urbanització de la superfície que hi ha sobre el túnel de Glòries. Ornitològicament, hi tinc grans esperances dipositades. Si ara ja és un petit tresor urbà, amb l'ampliació de l'espai verd confio que millori. Va, que us ensenyo el que hi ha! 🧵
El primer que vull dir és que em resulta sorprenent que un enclavament verd relativament petit, envoltat de ciment i de grans artèries viàries (Gran Via, Diagonal, Monumental), tingui aquesta diversitat ornitològica... 70 espècies detectades, ja!
De fet, ha atrapat el "veí ric", el parc de l'Estació del Nord, que semblaria que ha de ser un millor lloc naturalísticament parlant, però que fa temps que penso que s'està deixant perdre com a espai verd de qualitat. Però aquesta és una altra història... ebird.org/hotspot/L82368…
Sabeu per què sempre, sempre, sempre us heu d'endur la càmera encara que pesi molt? Perquè la natura us pot sorprendre en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Voleu conèixer un nou amic que m'he firat? Som-hi!
Vet-ho aquí dos eixelebrats q s'han cascat tres dies de travessa de muntanya carregats com si fossin joves.🤦♂️ Sac de dormir, menjar, fogonet, roba d'abric... Bé, això ja us ho sabeu. Sumeu-hi 3 kg extra de la càmera i l'objectiu. Santa beneiteria! 😅 Però, eh, quines vistes, oi?
Només començar, un parell d'aufranys (Neophron percnopterus)! Enguany encara no n'havia vist cap. 💪 Em va saber greu q en una zona relativament concorreguda pràcticament ningú s'hi va fixar tot i que primer volaven a ben poca alçada. 🤔 És un bitxo espectacular! Obrim els ulls!