Esta es una verdad incuestionable que hoy les demostraré con una pequeña y amable historia.
La historia de este sonriente chavalín inglés, el de la derecha.
La historia de Leonard Knight.
Este chavalín nació en Wychbold, en Worcestershire en 1898.
Un pueblito idílico de la campiña británica.
Fueron años de ensoñación, juegos y risas...
... que acabaron bruscamente cuando fue llamado a filas en Julio de 1915, para incorporarse al ejército británico que luchaba en las trincheras de Europa en la Primera Guerra Mundial.
Aquí podéis ver al joven Leonard Knight, un adolescente todavía, con el uniforme militar.
17 años.
La típica foto de antes de partir al campo de batalla.
Las del retorno suelen ser muy diferentes.
No hubo nada honorable en la 1ª Guerra Mundial.
Una guerra estéril, regada con la sangre de toda una joven generación, y resuelta desde despachos, mientras soldados como Leonard luchaban por metros de barro y ceniza.
Leonard recibió un disparo alemán.
Probablemente en el corazón.
Pero recordad.
La Palabra de Dios, salva.
Volvemos atrás.
Julio de 1915.
Ultimos momentos antes de partir al frente.
Todos los jóvenes del pueblo están en la estación, a punto de tomar el tren.
Besos y abrazos. Alguna lágrima.
Hijos, padres, madres, novias, abuelos, amigos.
Adiós.
Una distinguida dama, bellísima, se acerca a Leonard Knight.
Es su tía, Minnie Yates.
Quedan pocos minutos para que salga el tren.
"Soldados a bordo!", braman los sargentos.
Y le entrega un pequeño libro.
Un libro de bolsillo.
Con el deseo de que le aporte paz y consuelo en la guerra.
Este pequeño libro.
Una Biblia de bolsillo.
El mismo libro que tiempo después paró la bala del soldado alemán.
"A Leonard, con amor, de su tía Minnie. Julio 1915", se lee en la primera página.
La bala se quedó a 50 páginas de atravesar completamente el libro.
Sabemos poco de la vida posterior de Leonard Knight.
Tan sólo que vivió hasta los 70, y que sufrió de estrés post-traumático a resultas de la guerra.
Del libro sabemos un poco más...
Volvió a manos de Minnie Yates, y se ha conservado dentro de su familia hasta fecha de hoy, cinco generaciones después.
Como habéis podido ver, la bala alemana sigue en su mismo sitio.
España tiene un problema con Catalunya, eso es evidente.
Un problema de múltiples dimensiones, pero hoy quiero fijarme en una de ellas:
La de la representatividad política.
Te presento a estos 3 muchachos...
¿Sabes cuántas legislaturas ha tenido España desde 1868 hasta fecha de hoy?
Recuerda, una legislatura es el nombramiento de un Presidente del Gobierno a resultas de unas elecciones o una dimisión del Presidente anterior.
Pues España ha tenido 95...
Es decir, 95 ocasiones en que, a lo largo de estos 155 años, un político ha sido designado Presidente del gobierno de España.
Esto me lleva a hacerte otra pregunta... (Recuerda que Catalunya tiene un 16% de la población del país)
La política catalana s'ha vist sacsejada aquesta setmana per una enquesta publicada per La Vanguardia, i que confirma l'ascens astronòmic de l'extrema dreta a Catalunya.
Si m'ho permeteu, us dono la meva opinió 🧵
L'enquesta en qüestió ve a donar-li 19 escons a Aliança Catalana i 16 a Vox.
35 escons a forces d'extrema dreta, dels 135 del Parlament.
Fa uns dies saltava una notícia que només va sorprendre l'alcalde Collboni:
A Barcelona s'obre un nou super 24h cada 3 dies
El que l'alcalde no sap és que està a punt d'esclatar una bombolla de negligència que sacsejarà la política municipal.
Si vols, t'ho explico...
Comencem pel principi:
LA PLAGA DELS SUPERS 24H
En els darrers anys s'ha produït una proliferació excessiva d'aquests establiments, sovint gestionats per comunitats immigrants (com pakistaneses o xineses), en zones cèntriques com l'Eixample o la Rambla de Catalunya.
Molts d'ells mostren signes d'irregularitats: baix volum de clients reals, manca de productes frescos locals, enfocament en turistes amb alcohol i productes manufacturats, i capacitat per pagar lloguers elevats en ubicacions primes malgrat aparentment baixa activitat econòmica.
Com ja saps, hi ha una polèmica política estúpida i estèril al voltant de l'havanera "El Català".
Doncs bé, aprofito l'avinentesa per explicar-te el seu rerefons històric:
QUÈ SIGNIFICAVA CUBA PER CATALUNYA I ELS CATALANS?
La Guerra de Cuba (1895-1898) i la pèrdua de Cuba com a colònia espanyola van tenir un impacte profund a Catalunya, tant en l’àmbit econòmic com social, polític i cultural.
Aquest esdeveniment, conegut com el "Desastre del 98", va marcar un punt d'inflexió per a l'Estat espanyol i, de manera particular, per a Catalunya, que tenia una relació especial amb les colònies d'ultramar.
La polèmica sobre José Luis Ortega Monasterio, compositor de l'havanera El meu avi, va sorgir arran de l'emissió del documental "Murs de silenci. Gran Escala 2000" per 3Cat el novembre de 2024.
Aquest reportatge vincula Ortega Monasterio a una xarxa de tràfic i explotació sexual que operava entre finals dels anys 70 i principis dels 90 a Aragó i Catalunya, especialment al prostíbul Gran Escala 2000 a Ventalló, Alt Empordà, on es documenta l'explotació sexual de dones, algunes menors d'edat.
Ahir us vaig dir que us demostraria que el Monestir de Sixena no és un museu, sino més aviat un magatzem.
Si us veniu d'excursió amb mí, us ho demostro.
MARXEM CAP A SIXENA!!
Primer de tot, organitzem-nos.
On és Sixena?
Bé, està a la zona dels Monegros, a la província de Osca. A uns 230 kms.
Conduint tranquilament, no arriba a 3 hores.
No té massa pèrdua.
S'hi arriba fàcilment.
A més, és un museu. Fàcil arribar-hi, oi?