1/20 Darrerament han rebrotat algunes controvèrsies quan, des de diferents àmbits s’ha plantejat fer algun aprofitament dels bens comuns biosfèrics que poden tenir una utilitat energètica pels humans. Així hem vist com des d’alguns sectors socials es feia oposició a projectes . .
2/20 . . . per aprofitar el sol/vent proposats en alguns indrets del país. I les raons han estat des de proteccionistes i/o conservacionistes (posar en perill hàbitats de determinades espècies animals) fins purament paisatgistes (alteració del paisatge). unilateral.cat/2021/10/20/ren…
3/20 . . . Els humans, igual que tots els éssers amb els quals compartim aquest bonic planeta anomenat Terra, som transformadors d’energia. Però des que s’ha imposat la visió del món i la cultura industrialistes ha estat convertida en ‘consumidora’ d’energia.
4/20 . . . Des dels orígens, la humanitat ha viscut de l’aprofitament de les fonts d’energia renovables. La major part del temps en que ha habitat el planeta Terra ha transformat la radiació del Sol en aliments (conreant), escalfor (cremant llenya) i aixopluc (construint).
5/20 . . . Així, durant mil·lennis, la humanitat va aprendre a aprofitar el Sol, l’aigua, la biomassa, el vent, la força muscular, etc. per cobrir totes les seves necessitats d’energia. Eren fonts d’energia que, per més que els humans en fessin ús, es regeneraven . . .
6/20 . . . i tornaven a estar disponibles per a la seva utilització. I si es transgredien determinats llindars, com és el cas de la biomassa, la societat fins i tot podia col·lapsar. Això va fer que la humanitat hagués d’aprendre a viure al ritme del Sol . . .
7/20 . . . cosa que vol dir reconèixer que la vida en el planeta Terra te unes limitacions, doncs la quantitat d’energia disponible pel seu aprofitament i transformació ve limitada per la constant solar . . . o sigui la quantitat d’energia solar rebuda . . .
8/20 . . . per unitat de temps i per unitat de superfície que el sistema Atmosfera-Terra capta en el seu viatge entorn del Sol, mesurada a la part externa de l’atmosfera, en un pla perpendicular als raigs del Sol (1361 W/m2 o 1,96 calories/cm2.min).
9/20 . . . Només recentment, a partir de la industrialització, la humanitat ha anat abandonant l’aprofitament de les fonts d’energia renovable i va anar tornant-se addicte als combustibles fòssils, que no són altra cosa que energia solar emmagatzemada . . .
10/20 . . . en forma química, procedent de la fossilització de material biològic en èpoques geològiques ben reculades en el temps. Tan gran és aquesta addicció que avui s’està posant en perill l’estabilitat climàtica, abocant a l’atmosfera el carboni fossilitzat que s’ha . . .
11/20 . . . extret, i continua extraient-se del subsòl per cremar-lo i poder disposar d’energia. I el més astorant de tot és que durant més d’un segle hem cremat aquests combustibles fòssils no renovables en ginys termo-mecànics que tenen baixes eficiències . . .
12/20 . . . Paral·lelament, un altre fet va significar el trastocament de les relacions entre els humans i les fonts d’energia renovables que estaven a disposició de tothom, tot fluint per la biosfera, relacions que s’havien mantingut més o menys estables durant mil·lennis. . .
13/20 . . . El fet que les fonts d’energia lliures i renovables fossin substituïdes per les fonts d’energia no renovables (primerament fòssils i posteriorment nuclears) va suposar una pèrdua d’accés a l’energia. Els humans van deixar de ser captadors i . . .
14/20 . . . aprofitadors directes de les energies lliures i renovables per convertir-se (o convertint-los) en consumidors d’energia que era subministrada de diferents formes, per institucions que s’havien apropiat (o tenien el control) de les fonts no renovables.
15/20 . . . Basar la societat en les fonts d’energia no renovables fa que la humanitat (si més no la que te un accés relativament fàcil a l’energia) tingui la possibilitat de practicar estils de vida molt per sobre dels llindars del que la sostenibilitat del planeta permet. . .
16/20 . . . Així, avui es pot fer gairebé qualsevol cosa a qualsevol lloc, sempre que es disposi de combustibles fòssils, barats i accessibles amb facilitat. L’ús de combustibles fòssils a tots els graons de la societat ens fa viure en una ficció (un compte de fades) . . .
17/20 . . . quan avui es proposa l’aprofitament dels fluxos biosfèrics amb contingut energètic (les fonts d’energia renovable) ben poques vegades es te en compte el canvi de paradigma que suposa el seu aprofitament i el seu ús. El fet de deixar de basar . . .
18/20 . . . la nostra societat en l’energia obtinguda mitjançant la crema de combustibles fòssils (matèries que una vegada cremades deixen de ser disponibles pels humans) i començar a basar-la en la captació i l’aprofitament de fluxos biosfèrics, . . .
19/20 . . . fa que els humans es puguin alliberar del jou del ‘consum’ d’energia tot deixant de ser ‘consumidors’ de matèries energètiques i tot convertint-se en ‘aprofitadors’ de fluxos d’energia, cosa que fa que es deixi de ser depenent d’una economia . . .
i 20/20 . . . purament extractiva per passar a ser membres de la comunitat biosfèrica, integrant-nos en els seus cicles naturals. wiki.opensourceecology.org/wiki/Radical_T…
1/9 - Aquesta tardor ha fet 40 anys que el Worldwatch Institute de Washington, va iniciar la publicació de State of the World: A Worldwatch Institute Report on Progress Toward a Sustainable Society, que es van publicar, cada any, fins l’any 2017 en.wikipedia.org/wiki/Worldwatc…
2/9 - El Worldwatch Institute va ser fundat per Lester R. Brown l’any 1974, publicant els Worldwatch Papers. En a ser director fins l’any 2000, quan va fundar el Earth Policy Institute (2001). El Worlwatch Institute va deixar de funcionar l’any 2017. en.wikipedia.org/wiki/Lester_R.…
3/9 - En el Overview de la primera edició de l’any1984, Lester R. Brown hi escribia: “La sostenibilitat és un concepte ecològic amb implicacions econòmiques. Reconeix que el creixement econòmic i el benestar humà depenen de la base de recursos naturals . . . “
1/4 - Als inicis dels anys 80 de segle passat hi va haver a Catalunya molt interès en conèixer, de primera mà, l’experiència iniciada pels Die Grünen a Alemanya i la seva relació amb els anomenats, aleshores, moviments alternatius. I ara fa 40 anys s’organitzen unes jornades . .
2/4 - I, l’interès que havien despertat l’explicàvem així:
3/4 - La programació va comptar amb persones de primera fila entre els Die Grünen. Bio Laden, Ufa Fabrik, . . . .
1/29 Fa poc que l’enginyer @joanvilallanars publicava “La mentida energètica: viure a Roma o a Uruk”, desmuntant els arguments que una advocatessa havia escrit, fent-se altaveu d’aquells que són incapaços de mirar el món de cara i veure la crisi climàtica jvila.cat/ca/?p=2849
2/29 El bon amic Joan posava números a les necessitats actuals d’energia (23 TWh) i la generació existent avui (0,36 TWh) a les comarques gironines, comparant-les amb diverses societats del passat. I també estimava la demanda prevista al 2050 (6,57 TWh)
3/28 Un molt bon exercici d’alfabetització energètica al nostre país, tan necessitat de coneixements entorn de l’energia, que ens foren negats ja pel franquisme (que havia creat els seus monopolis en totes les fonts fòssils d’energia) i també després . . . .
A la primavera d'enguany ha fet 40 anys que la revista CEUMT - La revista municipal va publicar l'article L'aprofitament de la força del vent va Catalunya, on es feia una primera valoració del potencial eòlic
Aquí el podeu llegir sencer energiasostenible.org/mm/file/198403…
Va ser possible a partir d'una enquesta feta a tots els municipis de Catalunya i a les unions locals de la @uniopagesos i considerant aerogeneradors de 12 i 24 metres de diàmetre de rotor.
Estimava que la potència disponible podria estar compresa entre més de 5.334 i 7.718 MW
@uniopagesos i l'energia produible podria ser de l'ordre de 18 TWh/any
1/12 A finals de l’estiu de fa ja 20 anys (9/2004) en Werner Weiss, que va ser el fundador d’AEE INTEC – Institute for Sustainable Tecnologies a Gleisdorf (Austria) i una persona pionera, i molt experta, en energia solar tèrmica . . . . @AEE_INTEC aee-intec.at/index.php?lang…
2/12 . . . . . em va convidar a participar en el 7. Internationalles Symposium für Sonnenenergienutzung: SOLAR 2004, on hi vaig presentar la ponència Spain’s Focus on Solar Energy: A Vision from Catalonia. Es pot descarregar a: energiasostenible.org/mm/file/200409…
3/12 En Werner va ser convidat, l’any 2005, a Barcelona per participar en la XIX Conferència Catalana per un Futur No Nuclear i Energèticament Sostenible (XIX CCFSNiES) dedicada a Escalfar aigua amb el Sol. energiasostenible.org/ca/gctpfnn/con…
1/12 Arran de l’acte vandàlic que varen fer alguns energúmens anti-eòlics, al futur parc eòlic Galatea, fent caure una torre de mesura del vent, vull denunciar públicament que actes com aquest, s’han fet a #Catalunya des de fa anys. Posaré un parell d’exemples
2/12 Fa ja 20 anys, que el GCTPFNN (@FuturNoNuclear) publicava en “VENTS DEL MÓN (núm. 27) - butlletí d’informació eòlica”, el seu editorial dedicat al vandalisme eòlic a Catalunya.
Vegeu tots els butlletins publicats en aquest enllaç energiasostenible.org/ca/gctpfnn/but…
@FuturNoNuclear 3/12 Els energúmens que el practicaven s’havien acarnissat contra el projecte eòlic popular que es proposava, aleshores, a La Morera de Montsant (Priorat) i que comptava amb el suport de la seva població i del seu Ajuntament energiasostenible.org/mm/file/ventsm…