Com deia ahir, aquests dies vaig publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Avui, 2n lliurament
II-1/7 . . . Els béns comuns que els espais naturals ofereixen als humans són: aigua, aire, sòl, biomassa, etc. També els sistemes naturals proveeixen als humans molts dels serveis que són necessaris per al manteniment de la vida: . . .
II-2/7 . . . aigua neta per beure, aire net per respirar, sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans (biomassa), llocs i entorns per fruir i visitar, etc. Però, tots els espais naturals, a més a més de contenir comunitats animals i vegetals que cal preservar, . . .
II-3/7 . . ., estan creuats pels fluxos d’energia natural que discorren per la biosfera: la radiació solar, els corrents d’aire i d’aigua, la calor de la Terra, etc. El flux de radiació solar, tot escalfant de forma distinta les diferents superfícies on incideix, . .
II-4/7 . . . dona lloc als moviments de les masses d’aire (vents), i de les masses II-d’aigua (cicle hidrològic, corrents oceàniques). També és la base del creixement de la biomassa, que no és res més que energia solar acumulada en forma de teixits vegetals i animals. . .
II-5/7 . . . La interacció de la circulació general de l’atmosfera (que dona lloc a les situacions climatològiques de cada moment) conjuntament amb les formes i relleus dels espais naturals fa que en determinats espais es manifestin, més que no pas en altres, aquests . . .
II-6/7 . . . béns comuns naturals que posseeixen qualitats energètiques. També, en alguns d’aquests espais es donen unes característiques que els fan més adequats, que no pas altres, per poder fer l’aprofitament d’aquests béns comuns energètics que en el lloc es manifesten. . .
II-7/7 . . . Aquests fluxos d’energia que es manifesten en espais concrets i que es concentren en sistemes naturals concrets es proposa que sigui considerats també béns comuns naturals, que s’aprofitin criteris de sostenibilitat.
1/21 El passat 1 de juny feia un llarg enfilall entorn de l’apagada del 28 d’abril, i acabava preguntant: com es pot auto-protegir la societat davant aquestes apagades?
I deia: aquí és on entren en joc les micro-xarxes! En parlarem ben aviat . . .
2/21 Doncs bé, ha arribat l’hora de parlar-ne. Avui, #DiadelSol, som-hi!
Què és una micro-xarxa? Quins elements formen una micro-xarxa? Quines avantatges té? Com protegeix de les apagades?
3/21 Una micro-xarxa no és més que un grup de càrregues elèctriques interconnectades i generació distribuïda dins d’uns límits elèctrics clarament definits que actua com una única entitat controlable respecte de la xarxa.
1/8 Ara que els Mitjans de desinformació acaten l’atac ordenat pel govern sionista contra les instal·lacions d’enrquiment d’urani a l’Iran, el que ens amaguen és que l’Estat d’Israel disposa d’armament nuclear. I des de fa una pila d’anys . . . beyondnuclearinternational.org/2024/12/15/isr…
2/8 Ja fa gairebé 20 anys que un diari espanyol publicava un article amb el titol de ‘El Nelson Mandela israelí’. Sabeu a qui es referia? A Mordechai Vanunu,
3/8 Qui és Mordechai Vanunu? És un tècnic nuclear que va alertar al món (any 1986) que l’Estat d’Israel tenia un programa nuclear per disposar d’armament atòmic. Per això va ser condemnat a16 anys de presó.
Ja fa més d’un més, la península ibèrica va experimentar una apagada, les causes de la qual encara no es coneixen. Segurament esdeveniments com aquest poden tenir relació a l’elevat grau d’interconnexions. Vegem-ho . . .
segueix enfilall
1/n La vulnerabilitat de les xarxes elèctriques interconnectades es va posant de manifest arreu, i recentment a l’Estat espanyol n’hi ha hagut una prova, però també hi ha hagut apagades a diferents països europeus. nationalgeographic.com.es/mundo-ng/apago…
2/n Analitzant el naixement i l’evolució dels sistemes elèctrics es pot veure que, en néixer l’electricitat, amb sistemes de generació localitzats i separats entre ells, es proveïen serveis d’enllumenat i de calor a la societat. historiasdenuevayork.es/2018/02/07/pea…
1/22 el passat 22 d’abril – Dia de la Terra (@EarthDay) vaig presentar aquesta obra
Vols saber per que la vaig escritre? Vols conèixer el seu contingut?
Enfilall de 22 piulades . . .
2/22 Perquè vaig escriure-la?
Ja fa més de 30 anys que l’editorial Barcanova havia publicat Les energies netes
I quan feia 30 anys, vaig decidir fer-ne una autoedició actualitzada i ampliada
Enllaç: online.fliphtml5.com/hzdbu/ycaq/#p=6
3/22 Perquè vaig escriure-la?
Per què, als anys 70s, al món estaven passant coses . . .
Tot allò que t’hagués agradat conèixer sobre l’aprofitament de la força del vent al món i a Catalunya i mai ningú t’ha explicat . . . .
Aviat, aviat, . . . . ben aviat . . . .
- com va re-neixer l'eòlica despres de les crisis del petroli dels anys 70s? quins van ser els actors?
- com va re-neixer a Catalunya? qui ho va fer realitat?
Els Sistemes Convertidors d'Energia Eòlica (SCEE):
- dels molins de vent (aeromotors per disposar de força mecànica per moldre, bombejar aigua, . . .) . . . .
- . . . . a les aeroturbines elèctriques (aerogeneradors per disposar d'energia elèctrica)
On?
Quan?
Qui?
Com?