Sempre que comença l'hivern, m'enrecordo d'una història que m'explicava el meu avi aranès.
Una història sobre el seu pare.
Sobre l'hivern.
I el perquè tothom ens diu pel malnom "Eths Lups".
Els llops.
Una història sobre el seu pare.
Sobre l'hivern.
I el perquè tothom ens diu pel malnom "Eths Lups".
Els llops.
Ara és difícil d'entendre, però hi va haver un temps en què l'hivern era hivern de veritat.
No hi havia electricitat. Ni aigua corrent. Ni calefacció.
El dia començava quan sortia el Sol, i s'acabava quan es ponia.
La vida depenia dels cicles de la natura.
No hi havia electricitat. Ni aigua corrent. Ni calefacció.
El dia començava quan sortia el Sol, i s'acabava quan es ponia.
La vida depenia dels cicles de la natura.
Doncs imagineu-vos això a la Vall d'Aran.
A l'hivern.
Nits tan llargues com fosques.
El fred, dolorós com un punyal.
Neu. Vent. Més neu.
Subsistència pura i dura.
A l'hivern.
Nits tan llargues com fosques.
El fred, dolorós com un punyal.
Neu. Vent. Més neu.
Subsistència pura i dura.
La meva família vivia a una Borda, dalt de la vall del Riu Nere. Una casa petita, de pedres i fusta, ben a prop del que és avui l'entrada a la vall, pel Túnel de Vielha.
Aquest vall és avui porta d'entrada.
Però tingueu en compte que el Túnel es va obrir al 1948...
Aquest vall és avui porta d'entrada.
Però tingueu en compte que el Túnel es va obrir al 1948...
... la Vall del Riu Nere era llavors una de les valls més dures per viure-hi: A l'obaga de la muntanya, amb poques hores de Sol, i a expenses de les bèsties del bosc i els contrabandistes.
Una vall alta, incomunicada. Lluny de les poblacions principals.
Una vall alta, incomunicada. Lluny de les poblacions principals.
Els més vells parlen encara d'aquell hivern.
El de 1899.
Un dels més durs que es recorden.
Va començar a nevar el 21 de Desembre, i s'hi va estar 1 mes seguit.
El de 1899.
Un dels més durs que es recorden.
Va començar a nevar el 21 de Desembre, i s'hi va estar 1 mes seguit.
El meu besavi, en Peru (es pronuncia Péru en occità), i els seus pares es van tancar a la borda, disposats a esperar que parés la tempesta.
Carregats de llenya i queviures.
Intenteu entendre què és un hivern d'alta muntanya...
Carregats de llenya i queviures.
Intenteu entendre què és un hivern d'alta muntanya...
Una família d'aquella època tenia típicament un petit hort, 3 o 4 vaques, i potser gallines i un porc.
De Primavera a Tardor s'acumulava menjar: carn salada, formatges i hortalises.
De Primavera a Tardor s'acumulava menjar: carn salada, formatges i hortalises.
Quan arribava la neu, a tancar-se a casa i a resistir.
Una cursa contra la neu. A veure qui aguantava més.
Si la neu, o les famílies.
Si guanyaven les famílies, sortien de casa arribada la Primavera.
Si guanyava la neu... bé...
Una cursa contra la neu. A veure qui aguantava més.
Si la neu, o les famílies.
Si guanyaven les famílies, sortien de casa arribada la Primavera.
Si guanyava la neu... bé...
Quan arribava el desglaç, i no es tenia notícies d'alguna borda d'alta muntanya (com la nostra), equips dels Pompièrs hi pujaven.
No era infreqüent trobar-se famílies senceres congelades, mortes de fam, o devorades per les bèsties, bàsicament òssos i llops.
No era infreqüent trobar-se famílies senceres congelades, mortes de fam, o devorades per les bèsties, bàsicament òssos i llops.
Tornem a l'hivern de 1899.
Quan la nevada va començar a caure fort, el meu besavi Peru, que tenia 8 anys, i la seva família es van tancar a la borda.
Disposats a aguantar.
Quan la nevada va començar a caure fort, el meu besavi Peru, que tenia 8 anys, i la seva família es van tancar a la borda.
Disposats a aguantar.
1 mes seguit nevant.
Dies sencers sense veure la llum del Sol.
Temperatures molt per sota del 15º sota zero.
Metres i metres de neu. Allaus. Tempestes.
L'infern de color blanc.
Dies sencers sense veure la llum del Sol.
Temperatures molt per sota del 15º sota zero.
Metres i metres de neu. Allaus. Tempestes.
L'infern de color blanc.
A finals de Gener va deixar de nevar.
Però era tanta la quantitat de neu acumulada que les comunicacions no es van poder restablir fins la Setmana Santa.
Però era tanta la quantitat de neu acumulada que les comunicacions no es van poder restablir fins la Setmana Santa.
Aquell any, el Mossèn de Vielha va rebre notícia de ben poques bordes.
Moltes famílies van desapareixer completament del cens, que es guarda encara a l'Armari de les 6 claus.
Tots els seus membres, morts de fam i congelats.
Cognoms perduts per sempre.
Moltes famílies van desapareixer completament del cens, que es guarda encara a l'Armari de les 6 claus.
Tots els seus membres, morts de fam i congelats.
Cognoms perduts per sempre.
No van rebre notícia de la borda del meu besavi.
Els Pompiers van decidir pujar-hi. Sabent el que es trobarien.
Efectivament...
Els Pompiers van decidir pujar-hi. Sabent el que es trobarien.
Efectivament...
Els pares den Peru estaven morts.
Reposaven al seu llit, plàcidament, d'aquella forma en què un mor congelat. Poc a poc, però sense dolor.
Esperant que els vinguessin a enterrar.
Però ni rastre den Peru.
Reposaven al seu llit, plàcidament, d'aquella forma en què un mor congelat. Poc a poc, però sense dolor.
Esperant que els vinguessin a enterrar.
Però ni rastre den Peru.
Els Pompiers el van estar buscant durant dies. Sense èxit.
El més probable?
Que se l'haguéssin menjat els òssos, que encara rondaven per aquelles muntanyes.
El més probable?
Que se l'haguéssin menjat els òssos, que encara rondaven per aquelles muntanyes.
Però la vida continúa.
La borda de la Vall del Riu Negre es va esborrar del cens, i tothom va encarar la Primavera amb ganes d'oblidar aquell hivern de tragèdia.
La borda de la Vall del Riu Negre es va esborrar del cens, i tothom va encarar la Primavera amb ganes d'oblidar aquell hivern de tragèdia.
Arribem a la nit de Sant Joan del 1900.
Han passat mesos de la gran nevada.
A Vielha aixequen l'Aru. Un tronc imponent, que aquella nit cremaràn com a expiació de la tragèdia.
Han passat mesos de la gran nevada.
A Vielha aixequen l'Aru. Un tronc imponent, que aquella nit cremaràn com a expiació de la tragèdia.
Una cerimònia ancestral que s'acompanya de grans dosis de Vin Cau, una beguda a base de ví calent, amb fruites, i sucre, que et fa oblidar totes les penes.
Aquella nit, quan ja feia esytona que cremava l'Aru, va passar una cosa sorprenent.
Una cosa que ningú esperava. Que va aturar el cor de tothom.
Una cosa que ningú esperava. Que va aturar el cor de tothom.
El meu besavi, en Peru, va aparèixer muntat altiu a llom d'un llop enorme.
Un llop grisós, amb una mirada que feia esglaiar.
La mateixa mirada que tenia en Peru.
Freda. Profunda. Sempre escrutadora.
Un llop grisós, amb una mirada que feia esglaiar.
La mateixa mirada que tenia en Peru.
Freda. Profunda. Sempre escrutadora.
El Mossèn es va persignar.
Fos pel susto, fos pel Vin cau, el bon Mossèn es va desmaiar.
Fos pel susto, fos pel Vin cau, el bon Mossèn es va desmaiar.
Encara recordo el meu avi, explicant-me aquesta història, de com la meva família es va guanyar el malnom dels Llops (Eths Lups).
Amb els seus ulls verdosos. Freds. Profunds. Sempre escrutadors.
Els mateixos que tinc jo, i els mateixos que té el meu fill.
Amb els seus ulls verdosos. Freds. Profunds. Sempre escrutadors.
Els mateixos que tinc jo, i els mateixos que té el meu fill.
Des d'aquell dia, la gent de la Vall ens diu Eths Lups, els Llops en català, i ens mira amb descomfiança.
S'expliquen més històries sobre el meu besavi, algunes quasi mítiques, llegendàries...
S'expliquen més històries sobre el meu besavi, algunes quasi mítiques, llegendàries...
Moltes, només històries per espantar els nens a la vora del foc, mentre s'espera que pari de nevar quan l'hivern es fa llarg.
D'altres, més creïbles, però que es mereixerien un fil ad hoc.
D'altres, més creïbles, però que es mereixerien un fil ad hoc.
Sempre que torno a la Vall d'Aran, la gent ens mira diferent.
No els agrada la nostra forma de mirar, freda, profunda, escrutadora.
Tampoc els agrada el nostre símbol.
El símbol que ens fa únics.
No els agrada la nostra forma de mirar, freda, profunda, escrutadora.
Tampoc els agrada el nostre símbol.
El símbol que ens fa únics.
El nostre símbol: Eth Lup.
--- Fí ---
Si t'ha agradat aquest relat (fictici o no) d'alta muntanya, et convido que el premiis amb el teu Like o el teu RT.
Bon Nadal a tothom.
Si t'ha agradat aquest relat (fictici o no) d'alta muntanya, et convido que el premiis amb el teu Like o el teu RT.
Bon Nadal a tothom.
https://twitter.com/UnSrdeBarcelona/status/1473731663750479873?s=20
Per cert, he trobat una foto del meu besavi, l’única que es conserva.
Enteneu allò de la mirada, oi?
Enteneu allò de la mirada, oi?
La molta amable bibliotecària de @bibliovielha m’envia l’única foto que es va poder fer del llop.
Increible!
Increible!
En un altre gir inesperat, el fotògraf (3a generació) de Bossost ha trobat aquesta meravella…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
