Thread by @jcanadellb

El 2 de gener Pedro Nueno publicava aquest article sobre la NO inversió d GWM x fer-se càrrec d la planta d Nissan. El fons d’aquest article em preocupa molt, és la constatació de com la societat CAT està perdent el seu tarannà històric pro-empresarial. Ho explico en aquest FIL👇

Recomano al lector que abans llegeixi aquest fil q vaig fer el dia 1 de gener, sobre un llibre q explica els orígens del miracle econòmic CAT. Com una societat petita, sotmesa a un gran Estat imperial ha sabut dominar l'economia durant 5 segles...👇

https://twitter.com/jcanadellb/status/1477375908621303809?s=21

Ho faig en format article en tuits encadentats.

Aquest llibre analitza els segles fins la revolució industrial del vapor, però és obvi que enllaça amb la Catalunya del pujolisme on tot i perdre la industria tèxtil, com va fer tota Europa, vam saber industrialitzar amb sectors👇

alternatius com l’alimentari, el químic-farmacèutic, i el de l’automoció entre altres. Vam saber captar centenars de multinacionals japoneses (com Nissan), nordamericanes (com Hewlett Packard) i europees (com Nestlé) en una època on el lema 👇👇

“les coses mal ben fetes no tenen fronteres i les mal fetes no tenen futur” va marcar un potent impuls a la qualitat i de retruc l’impuls de les exportacions, on encara avui demostrem que seguim sent una àrea econòmica referent.👇👇

Darrera hi ha un empresariat de PIME que conec prou bé per experiència pròpia en 3 sectors molt diferents, però també com a co-fundador del @CCatalaNegocis i president de la Cambra de Comerç de BCN @cambrabcn i de les cambres catalanes @cambrescat
👇👇

L’empresariat català i en especial les PIME ho han donat tot i ho segueixen donant tot per excel·lir, però cada vegada son més crítics amb els polítics, amb els governs de torn i sobretot amb la manca de suport que reben com empresaris i a que sovint son vistos com els dolents👇

de la societat actual. Les visions crítiques q dominen i han dominat el panorama mediàtic des de la crisis de les retallades, i la preocupació pels efectes climàtics del creixement, estan fent un cocktail perillós q fa que cada cop més empresaris de PIME llencin la tovallola,
👇

venguin l’empresa, tanquin, o diguin allò de “estem cansats de lluitar contra tot”. El #NoaTot que va començar amb la Colau del no al MWC, del no al turisme, del prou hotels, del no als cotxes, ha acabat extenent-se a un NO al creixement, i a posar sovint en el mateix sac a👇👇

l’IBEX35 i l’empresariat de PIME que cada cop ho té més difícil per aguantar i que la COVID s’està encarregant de rematar. Els polítics actuals, i jo ara soc dins i ho percebo en primera línia, dediquen molts més esforços, discursos, recursos, portades, entrevistes, a parlar👇👇

de la salut mental per exemple (segur que és molt important per a molta gent que n’està afectada!), que a la generació de riquesa i creixement econòmic que ha de permetre poder dedicar els recursos a aquest tipus de malalties.👇👇

I ara enllaço amb l’article del Professor Nueno. Ell parla d’un MHP que no és l’actual 132 (Aragonés), ni el 131 (Torra), ni el 130 (Puigdemont), ni el 129 (Mas), ni òbviament del 126 (Pujol). Parla d'un dels dos amb governs tripartits que no van saber prioritzar una inversió👇

xinesa en el sector automoció igual que no van saber convèncer a Zapatero pq fes les infraestructures q demanava Nissan x fer la nova planta a Òdena que hauria salvat l'empresa. I això em preocupa pel que va suposar aleshores, i pel q crec que un President com Pujol, que donava👇

molta importància a la generació d’economia, hauria fet ara si hagués pogut portar una multinacional per salvar els llocs de treball de Nissan. Agafar les maletes, estirar de les orelles al president espanyol i presentar-se els dos davant la propietat de la companyia on fos 👇👇

de la Xina per convèncer-los que Catalunya és el millor lloc. Perquè com diu el Professor Nueno, no hi ha lloc millor que la Zona Franca per fer una inversió així, logísticament únic, però amb un sector de components que no existeix a l’Europa de l’Est, milers de professionals👇

i tècnics ben preparats, i uns salaris que tot i ser superiors als de l’est, queden compensats de lluny per les avantatges addicionals
Sembla que ara parlar d’empreses, de multinacionals, de generar riquesa, de llocs de treball, de plena ocupació, no interessa als que volen 👇👇

captar vots massius per guanyar eleccions, però és el que de veritat farà avançar el nostre país cap a la plena ocupació de qualitat i en definitiva assolir un benestar social veritable. Ens cal ser Estat sí, però cal un Estat enfocat a generar riquesa per assolir benestar. FI