Asier Gogortza Profile picture
Jan 7, 2022 53 tweets 18 min read Read on X
Aquesta és la història d'una roureda, des de la mateixa concepció. La història d'un paisatge. És un fil llarg, però imagina't que aquests roures poden durar més de 200 anys. Tens 10 minuts? #2020landscape ⤵️ Image
Era la tardor de 2019, l'última tardor abans de la pandèmia. Però encara no ho sabíem aixo. Amb la bicicleta vaig passar la frontera per Ibardin i vaig baixar cap a Urruña. Pensava anar a Biriatu, per a tornar després a Bera per la riba del Bidasoa. Image
Faig sovint aquesta volta en bici. Perquè en aquests camins hi ha pocs cotxes, perquè hi ha paisatges preciosos als voltants i perquè cal travessar la frontera dues vegades. La frontera s’ha de travessar sempre que es pugui. Image
La part més bonica del recorregut és potser el camí de Tomasene, en terres d’Urruña. Caminant sota la mirada de la muntanya Larun, per les campes que envolten el mas Beñatbaita, apareixen aquests dos elegants roures. Dominant tot el paisatge de la zona. Image
Els admirava cada vegada que hi passava, però aquella vegada va ser diferent. Aquella vegada m’hi vaig parar. En passar sota els arbres vaig veure que els camins estaven plens de glans i se'm va ocórrer prendre’n unes quantes. Image
Va ser un gest sense pensar-hi gaire: em vaig inclinar, vaig agafar dues o tres glans i les vaig ficar a la butxaca del mallot. El cas és que aquest gest em va encendre alguna cosa al cap i per quan vaig arribar a casa ja havia pres, almenys, dues decisions.
Una, sembrar les glans i veure com en sortien plantes. Dos, recollir més glans. Dit i fet. Per a finals de 2019 tenia 100 pots a casa. 100 glans. 100 arbres? Image
Així va transcórrer l'any 2019 i va arribar el 2020. Tots recordarem què estàvem fent aquell començament d'any i com els sons de pandèmia van començar a sentir-se cada vegada més forts, fins que van fer callar tota la resta.
De sobte estàvem en ple confinament, sense poder sortir de casa i dedicats provisionalment a la contemplació. Nosaltres vèiem això des de la finestra. Image
En moltes cases vam recuperar els bons costums perduts feia temps. Entre altres coses, llegir el diari en paper. En efecte, això proporcionava un doble plaer durant el confinament, primer a l'hora d'anar a comprar-lo i, segon, en llegir-lo tranquil·lament a casa. Image
El cas és que, els dies que érem a casa, les glans que jo ja havia mig oblidat van començar a germinar d'una en una. Quina sorpresa! Va ser una alegria veure com cada dia sorgien petits roures. Image
A més, com que havíem parat, o almenys havíem afluixat el ritme de vida normal, tenia tant de temps com volia per a mirar-me’ls. I així, tot jugant, vaig començar a posar noms a les plantes que anaven sortint. Image
Si posem nom a les persones, pensava jo, com no hem de posar nom a un arbre que viurà 5 vegades més? Així doncs, vaig començar a buscar noms que poguessin ser adequats per a les plantes mentre cada dia llegia el diari. ImageImage
Molts d'ells estaven inevitablement relacionats amb la pandèmia: Wuhan, Pangolin, Covid-19, Mers. ImageImage
Un cop batejat el roure, agafava la pàgina del Berria, vestia la planta amb ella i li feia una foto com de benvinguda. Finalment, per a distingir-los dels altres, els escrivia el nom en una agulla d’estendre. Heus aquí alguns d'ells, bonics i polits, en fotografies de bateig. Image
Image
Image
Image
Alguns artistes que ens van deixar aquells dies també es convertirien així en arbres: Little Richard, Zumeta, Ulibarrena. ImageImageImage
També alguns noms de lloc: Trípoli, Congo, Maputo, Nova Delhi, Ararat. ImageImageImageImage
Uns altres no estaven tan directament relacionats amb l'actualitat, però tots eren noms llegits en alguna pàgina del Berria. Doraemon, Oihame, Kaiobeltza, Tartaruga… no em digueu que no són noms bonics per a un arbre! ImageImageImageImage
I així fins a batejar-los tots: Benjamin, Pantxika, Cabacas, Goliath, Mao, Guernica, Stilinovic, Tutsi, Irati, Artze, Cabezafuego, Aristregi, Laboa, Steinem... Image
Va ser un exercici divertit, posar nom a un arbre que pot durar centenars d'anys a partir d'una cosa tan efímera com el diari. Image
El dia que es plantin testimoniaran l'època de confinament, perquè porten en el cor una època de pandèmia que probablement marcarà la deriva de les pròximes dècades. I mentrestant, els arbres són per a mi, una excel·lent matèria primera per fer fotos. Image
Image
Image
L’estiu de 2020 va passar i va venir l'hivern, i les plantes emergents van perdre les fulles per primera vegada. De fet, els arbres no perden les fulles, les deixen caure expressament. Per què? Perquè no es congelin a l'hivern i perquè el gel no perjudiqui tot l'arbre. Image
És curiós, però es pot dir que els arbres porten una espècie de fotòmetre i que en funció de la quantitat de llum que hi ha al voltant saben quan arriba l'hivern, si la primavera és pròxima… i en funció d'això, donen una resposta fisiològica diferent a cada època.
Aquest procés es diu fotoperiodisme. Fa uns anys vaig fer un treball fotogràfic sobre aquest procés. Vaig enterrar al bosc, mirant cap a les branques dels arbres, unes càmeres fetes per mi a mà. Image
Sense moure la càmera de lloc feia una doble exposició fotogràfica, la primera exposició a l'hivern i la segona, 6 mesos després, en ple estiu.
Després d'aquestes dues exposicions recollia les càmeres i revelava els negatius en el laboratori. Aquestes fotografies recollien la síntesi del temps de 6 mesos. #photoperiodism ImageImageImageImage
Bé, tornem als nostres roures, sense perdre’ns massa per les branques. Com ja hem dit, els nostres roures joves han passat el primer hivern. No tots per això, alguns no han superat les inclemències hivernals. A la primavera tenia 100 roures i després de l'hivern uns 60.
Heus aquí alguns dels quals es van quedar en el camí. Image
Durant aquest temps em vaig posar en contacte amb l'Ajuntament de Bera per parlar sobre el projecte. Els vaig preguntar si podia plantar alguns roures en terres comunals. Em van dir que sí, que triés un lloc.
Vaig triar un paratge que hi ha a la frontera entre Urruña i Bera, a les faldes de la muntanya Erentzu. Image
Això els obligava a col·laborar amb l'Ajuntament d’Urruña, sent com són dos pobles que estan sota dues administracions diferents. Però la proposta va ser ben rebuda i així es va posar en contacte l'alcalde de Bera, Aitor Elexpuru, amb el d’Urruña, Filipe Aramendi.
Ens citem a la Casa del Poble d’Urruña per a conèixer-nos i parlar sobre el projecte. Els vaig proposar plantar roures en dos cercles en la confluència de les terres d’Urruña i Bera, i quedava entremig la frontera dels estats de França i Espanya. Image
Finalment, vam ser escollits 27 roures. Aquesta roureda té vocació artística des dels seus inicis: neix amb intenció de tractar temes com el temps, el territori i el paisatge.
En Urruña el projecte també va tenir bona acollida, i per això acordem el següent pas: una cita en el lloc de la plantació. Això va ser el setembre de 2021. Vam dinar en la fonda Txorilepo d’Ibardin i després vam anar a la muntanya a conèixer el lloc de plantació.
A la foto, d'esquerra a dreta: Manaus, Schengen, Nere, Sontag i darrere representants dels Ajuntaments de Bera i Urruña. Image
Els guardes forestals d’Urruña i Bera ens van aconsellar que plantéssim els arbres a l'hivern, i si podia ser després d'un parell de setmanes de pluja. La tardor va ser força seca, però al final de novembre va començar a ploure i no va parar.
Finalment, vam sortir de la boira i vam poder acordar amb els representants municipals una jornada per plantar els arbres: el 21 de desembre, solstici d'hivern. Image
El dia abans vam anar a cavar clots al lloc que jo havia marcat prèviament. Hem començat a cavar amb pala i picada i encara que al principi semblava una terra dolça, aviat han començat a aparèixer pedres en el meu forat. Image
Pedres no gaire grans primer, i una pedra grandíssima després. Ves per on que he trobat una llosa tallada sota terra. 50 centímetres d'ample i uns 80 de llarg. Increïble. Image
L’hem treta amb l’ajut dels treballadors i l'hem posat a terra per a veure-la millor. No hi ha dubte: es tracta d’un carreu, però no se sap per què hi era, i sota terra! Image
Com que és lloc de megàlits, he pensat a cridar a un expert en pedres i a través d'un amic he contactat per telèfon a Luis Millán, del grup Hilarriak. Aquella mateixa tarda va venir Luis i li vaig ensenyar el lloc. Image
Però no ho ha vist clar ell tampoc i els hi ha enviat als d’Aranzadi les fotos de la pedra i la ubicació. Què deu ser aquesta pedra? Image
Això de la pedra ha estat inesperat, veurem com segueix tot plegat. Tanmateix, això no fa endarrerir la feina i l'endemà ens ajuntem per a realitzar la plantació de la roureda. Image
D'un en un hem plantat 27 roures i els hem col·locat una xarxa de protecció al voltant. Heus aquí algunes d'aquestes petites plantes de roure, ja en el seu lloc. ImageImageImageImage
Com hem dit abans, els roures s'han disposat en dos cercles, disset en el cercle gran, i deu en el petit. I no apareix en les fotos, però hi és: en el centre dels dos cercles hi ha la línia fronterera. Image
Ara, però, s'ha creat un nou espai sobre ella. Perquè els territoris i paisatges no es creen per si mateixos, sinó que som nosaltres els que els modelem, els treballem, els modifiquem, els destruim. Image
De moment m'ha portat fins aquí el viatge que va començar el 2019 amb alguns exemplars de gla recollits. A partir d'ara, quin serà l'itinerari que realitzarà la roureda del 2020? Passaran aquest hivern els roures? O pot ser que durin 300 anys? Image
Hi haurà més sorpreses en el camí, això segur. Potser el desembre vinent expliqui què ha passat al 2022 en les faldes d’Erentzu. Gràcies per llegir fins aquí, i bon any!

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Asier Gogortza

Asier Gogortza Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @AGogortza

Jan 18, 2022
Kondestable, Iruñea. Gaur ⤵️ ImageImageImageImage
Pintxorik ez da izanen baina arratsaldeko 6etatik 9etara han ibiliko gara. Erakusketa bera otsailaren 2a bitarte zabalik.
Garaikide zikloaren barnean, bertze hainbat ekitaldi antolatu dituzte egun hauetarako. Image
Read 4 tweets
Dec 31, 2021
This is the story of an oak forest, right from where it’s born. The story of a landscape. It’s a long thread, but think about this first: The oaks that I’ll show you here might even live to be over 200 years old. Got 10 minutes? #2020forest Image
It was the Autumn of 2019, the last autumn before the pandemic. But at that time we we didn’t really know it. I got my bike and crossed the border at Ibardin, then making my way down the mountain pass towards Urruña, in the french part of the Basque Country. Image
My idea was to get to Biriatu, then continuing up the Bidasoa river to get back to Bera, my village.
Read 53 tweets
Dec 27, 2021
Hau paisaia baten istorioa da, sortze beretik. Harizti baten istorioa. Hari luzea da, baina pentsa orain aurkeztuko dizkizudan haritz hauek 200 urte baino gehiago iraunen dutela agian. Badituzu 10 minutu? #2020hariztia ⤵️ Image
2019ko udazkena zen, pandemia aurreko azken udazkena. Baina artean ez genekien hori. Bizikleta hartuta Ibardinetik pasatu nuen muga eta Urruña aldera jautsi nintzen. Biriatura joan asmo nuen, gero Bidaso bazterretik goiti Berara itzultzeko. Image
Maiz egiten dut bizikleta itzuli hori. Bide hoietan barna auto gutti ibiltzen delako, paisaia ederrak daudelako eta muga bi aldiz gurutzatu behar delako. Muga ahal den guzietan gurutzatu behar baita. Image
Read 57 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us!

:(