Thread by @viktorbir

@Palomavruiz Se me n'està anant l'olla. Però MOLT.
Hipòtesi passadíssima de voltes.
Són dues lletres diferents. Una és la ce cedilla, l'altra la ce trencada. Una prové de la zeta visigòtica, l'altra d'unir una c i una i.
Va, ara m'explico.

@Palomavruiz La història oficial i acceptada és que la «ce cedilla» va néixer a Castella i és una evolució de la zeta visigòtica (que es pronunciava ts) i, per casualitat, va acabar semblant una c.
Però...

@Palomavruiz Fa una parell de setmanes, al més324 un parell d'historiadors (o lingüistes) que presentaven un estudi sobre qui era l'autor del text en català més antic conegut, comentaven que justament estaven estudiant l'origen de la ce trencada.

@Palomavruiz I em sembla que deien que n'havien trobat en català anteriors a les castellanes, o sigui que no vindrien de la z visigòtica. I que en realitat eren abreviatures dels escrivans. Que les veien servir per a canvis de sons tipus estància ─> estança.

@Palomavruiz O sigui, que la ç indicaria que abans hi havia hagut una c + i. De manera que, clar, seria estrany ara escriure «estansa». I si escrius una c i una i petita, doncs clar, la i que trenca la c és recta, no com la part inferior de la zeta visigòtica!

@Palomavruiz Caldria parlar amb els investigadors aquests i mirar si en els textos medievals catalans la ç trencada és recta o no!!!!

@Palomavruiz D'un manuscrit del Ramon Llull, el Llibre de Santa Maria.
No semblen ces cedilles, sinó ces trencades, diria jo. O sigui que la cosa ve de ben lluny.
cervantesvirtual.com/obra-visor/lib…