Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic 
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra.
Així, en la seva anhelada “terra promesa”, els nouvinguts peninsulars es trobaren vivint amuntegats en soterranis del tot inhòspits i insalubres, devora renoueres màquines, i menjant de qualsevol manera. Era el que col·loquialment es coneixia com a “llorigueres”.
Llavors, els sindicats clàssics varen desatendre la indústria turística que començava a despuntar. Estaven centrats en altres sectors obrers com la mineria o la construcció. Pensaven que en els hotels no hi podia arrelar un moviment obrer prou vertebrador.
Aquells nouvinguts havien conegut les relacions semifeudals del camp andalús, on havien anat forjant el seu servilisme. Foren els capellans obrers els primers a posar el crit al cel davant una situació que era d’esclavitud encoberta.
Entre els capellans obrers destacaren Francesc Obrador i Jaume Santandreu.
@CanovaDamia dedicaria a aquells nouvinguts un poema titulat “Els forasters”: “Han arribat amb la calentor del vellut,/ del sol andalús i de la pròpia dona./ Són homes del sud i vénen tristos, feixucs,/ Aferrats com una ungla a la maleta de fusta/ i a la poca roba….
….Duen la pudor profunda/ del vaixell d’Alacant, del tren d’anar/ en tercera damunt ferro. Bruts de pols seca/ [...] L’eixuta dona vestida de negre i de silenci/ camina aspra, sense pit ni cintura...
... Els fills, d’ulls grossos,/ negres, magres, van sense enumerar damunt els macs/ del carrer ombrívol. Callen […]”.
La historiadora i professora de la Universidad Carlos III de Madrid Manuela Aroca Mohedano ha estudiat aquesta trista realitat. Ho ha fet al llibre “Sindicatos y turismo de masas en Balears. Del franquismo a la democracia" (2018), de @DocumentaBalear
Més informació a arabalears.cat/societat/capel…
"1960", volia dir.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
