Del conseller d'Educació es podrà dir de tot, però és tremendament astut i ha parat una trampa antiquíssima als docents i hi han caigut de quatre grapes.
Fins ara els sindicats es mobilitzaren (bastant suaument, tot sigui dit) per causes que podien també compartir amb les famílies (necessitat de recursos contra la pandèmia, que es cobríssin baixes de professorat amb celeritat, recursos per l'alumnat vulnerable, etc...) l
Les úniques protestes mínimament decents han estat encapçalades per sindicats minoritaris i eren per protestar contra l'abús de temporalitat dels interins en frau de llei que empalmen eternament contractes temporals d'un mateix pagador fet que ni es permet al sector privat.
Després, per combatre la sentència del 25% en comptes de combatre-ho institucionalment, el Dept. Centrifuga el problema als docents.
Fins ara, al menys jo com a docent ho he sentit així, les protestes (si a una resposta tan minsa se li pot dir protesta) dels docents rebien el suport, o com a mínim el no rebuig de la societat.
De sobre apareix la nova notícia: un esborrany de currículum que ho posa tot potes enlaire de cara al curs vinent i que introdueix canvis pedagògics importants que no gosen de gaire suport dins la docència i s'han d'aplicar en uns mesos.
Però, i aquí comença l'estratègia, com que ni amb aquestes el professorat reacciona, s'ha de buscar quelcom que pugui posar la societat en contra dels docents: toquem-los les vacances. Si no han protestat per res i ara ho fan per això, la gent es posarà contra ells.
I realment, dels docents que protesten per aquest canvi no ho fan per les vacances, perquè no les perdem, sinó perquè MAI a la vida al juliol han estat les plantilles docents tancades perquè el Departament no nomena interins fins el setembre per no haver-los de pagar vacances
I els intetins són vora un 50% de les plantilles dels centres. Els primers dies de setembre sense alumnes son els únics que hi ha per preparar tot el curs. Si li sumes que quan arribin els nanos la llei ha capgirat tot l'ensenyament, pinça mortal...
Perquè no és creïble que al juliol tanquin totes les plantilles amb la inversió que això suposa si no han tingut recursos per dotar el personal de suficients mascarertes
El nou calendari també promet conciliació amb activitats gratuïtes, que com les promeses de formacions pel C2 no estan dotades de pressupost i ja fa uns quants anys que el Dept. no compleix quasi cap de les seves promeses.
El que s'està simplement és enrabiar els docents i després fer-los explotar amb quelcom impopular per la resta de la societat, el seu calendari laboral.
Quan ensenyin les dents només cal respondre amb prepotència per a que s'escalfin més i ja tenim les famílies i tota la societat contra els docents. Missió complerta... Els titulars només parlen del calendari, el fet que ho ha fet esclatar tot...
Ara ja podran fer amb nosaltres el que vulguin que la societat només ens veu com una colla d'egoïstes i ganduls. I la culpa en el fons és nostra, per haver-hi caigut de quatre grapes i no haver sabut mobilitzar-nos per les destralades constants contra la comunitat educativa...
I no és per res però es podia venir veure perquè això ho feia ja el Comte Duc d'Olivares i és semblant al que proposava Maquiavel... Però ja se sap que saber història no serveix per res perquè està tot a Internet...
Ah, i em deixava una cosa important, m'he oblidat que #CambrayDimissió
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Qualsevol persona amb dos dits de front veurà que és una autèntica absurditat contraposar una nacionalitat a una identitat sexual o de gènere. Españoles VS LGTBI és com dir panaderos VS gente rubia. Dit això, aquesta contraposició és antiga i té un origen històric. Petit fil👇
A finals del segle XIX, apareix una reacció, especialment dins els cercles universitaris conservadors oposats al krausisme encapçalats per Menéndez Pelayo, que identifica Espanya amb uns valors concrets (catolicisme, pancastellanisme tradició...) la resta és l'Anti-Espanya...
Així doncs, republicanisme, obrerisme, laicisme, liberalisme, federalisme, i qualsevol idea progressista era vista no només com a no espanyola sinó com la contraposició a Espanya. Aquest visió fou especialment difosa pel bàndol colpista durant la Guerra Civil...