Thread by @RaiLopezCalvet

La MHP Laura Borràs ha patit una campanya d'assetjament que sembla perfectament planificada, i que s’ha intensificat aquest 2022, amb falsedats, acusacions i intoxicacions.

Obro fil:

La MHP Laura Borràs comença la seva presidència rellevant el secretari general Muro i nomenant Andreu, després que es comprometés, sobretot, amb l’objectiu de regularitzar els triennis (fet el juliol del 2021) i eliminar les llicències d’edat.

D’alguna manera la informació sobre les llicències d’edat arriba a l'Ara amb la indicació d’iniciar una investigació. Curiosament no s’havia fet durant els 13 anys d’existència d’aquesta figura que molts dels diputats sabien i TOTS els anteriors presidents coneixien: LV 2009

Canviar el secretari general del Parlament i regularitzar els triennis són dos esculls d’envergadura que la Presidenta afronta amb coratge, però que la premsa no només no valora sinó que fa veure que ho manté o no ha fet res per canviar-ho.

Com ha explicat públicament, @LauraBorras impulsa aquestes mesures negociant amb els treballadors per eliminar les llicències d’edat amb consens i de manera progressiva fins a la seva extinció. La voluntat és fer-ho sense enrenous i respectant els drets laborals dels treballadors

En comptes de lloar que per fi una Presidenta del Parlament afronta aquest difícil tema per revertir-lo, el que fa l’opinió publicada seguint el Diari Ara és acusar-la de no voler eliminar les llicències d’edat i acusar la secretària general d’obstrucció i manca de transparència

La polèmica posa en el punt de mira els treballadors pels seus privilegis i, llavors, els polítics de tots els partits fan escarafalls dient que ells no en sabien res, a pesar que durant els darrers 13 anys tots els partits han format part de les diferents meses del Parlament.

Finalment empesa per l’alarma social a petició de la presidenta i buscant la negociació amb els treballadors, la Mesa insta a eliminar les llicències d’edat en base a l’article 79 dels ERGI, amb un període de dos mesos per establir quines són les derivades legals d’aquesta mesura

Quan aquesta qüestió encara és calenta, arriba la retirada de l’acta de diputat de Pau Juvillà per part de la JEC. Des del primer moment, la presidenta deixa clar que arribarà tan lluny com l’afectat i la seva organització vulguin arribar

@LauraBorras rep tota la pressió política i mediàtica perquè no retiri l’acta, a pesar que ella remarca públicament que no té ni la voluntat ni la potestat de retirar l’acta, perquè és la JEC qui té aquesta atribució

La JEC rebutja les peticions de mesures cautelars presentades al Tribunal Suprem per part de Pau Juvillà, emparant-se en l’antecedent de la retirada immediata de l’acta de diputat del President Torra per part del President Roger Torrent.

Aquest antecedent condiciona de manera rellevant la possible actuació del Parlament perquè l’acta de diputat ja és retirada directament per la JEC, que no espera la resolució de les cautelars i fins i tot ja expedeix l’acta de diputada a la següent membre de la llista de la CUP

Davant d’això, i aprofitant la sentència de la imposició del 25% de castellà a les escoles, la Presidenta proposa un embat de país, sumant les forces del Parlament, la Generalitat, les entitats i la societat civil

Però aquesta proposta és rebutjada pel President Aragonès, ERC i CUP. Inicialment tothom nega l’existència de la proposta, però finalment s’accepta que hi va ser i s’intenta ridiculitzar-la.

Davant del rebuig, @LauraBorras activa tots els mecanismes del Parlament per defensar l’escó de Juvillà basant-se en la legitimitat democràtica del parlament, però no en eines jurídiques perquè la JEC té el poder per fer executar una sentència no ferma atès l’antecedent de Torra

Així ens trobem que el Parlament, la Mesa i la Presidenta segueixen considerant Juvillà diputat fins al 4 de febrer, extrem que ha quedat acreditat documentalment: amb l’admissió a tràmit de la petició de vot delegat del diputat Pau Juvillà en una acta de la presidenta.

Diverses incidències durant el procediment per a convocar el ple i la delegació de vot evidencien els nervis i les pors d’alguns funcionaris. La repressió busca provocar precisament això, però en cap cas es pot traslladar als funcionaris la responsabilitat dels polítics.

Aquests són els fets, i som molts els que considerem que, ateses les circumstàncies i l'antecedent del cas Torra, la MHP Borràs va fer molt més que el President Torrent. I això es pot demostrar amb totes les accions que van fer

DIFERÈNCIES BORRÀS-TORRENT:
2 comissions de l’estatut del diputat
2 dictàmens votats en Ple
interposició de cautelars i recurs contenciós.

Tot establert en reunions extraordinàries de la Mesa i votat al Ple del Parlament. I, sobretot, buscant unitat independentista

Si això s’hagués fet amb Torra potser ara la JEC no ho tindria tan fàcil. Pels que diuen que Torrent ho va fer amb sentència ferma: és fals! El President Torra perd l'escó el gener de 2020, amb sentència del TSJC i 8 mesos després és jutjat al Suprem i inhabilitat ! Prou mentides

Des del primer minut, la Presidenta va patir una campanya d'atacs personals amb mentides, i manipulacions, dutes a terme per periodistes, tertulians i polítics. Vista amb perspectiva, resulta evident que aquesta campanya estava preparada i dissenyada des de molt de temps abans.

Era igual què havia fet o dit la Presidenta, les mentides i les manipulacions estaven preparades i es van publicar per erosionar el prestigi de la política més admirada i respectada per la majoria de ciutadans de Catalunya. Amb un masclisme latent fastigós i molta misogínia.

El 15 de febrer, el Suprem decideix desestimar la suspensió cautelar dels acords de la JEC pels quals es va decidir retirar-li l’acta de diputat a Juvillà i mostrà la seva conformitat amb la decisió de la JEC de retirar-li l’acta atesos els antecedents.

És a dir, el TS dóna la raó a la @LauraBorras que el cas Torra (la manca de defensa del seu escó) és una llosa que caurà sempre a sobre del Parlament quan intenti defensar-se de la JEC. Aquesta important notícia, ocupa petits espais als diaris o alguns ni tan sols se'n fan ressò.

I arribem al tercer acte d’aquest drama. El Departament d’interior, dirigit pel republicà Joan Ignasi Elena, decideix posar fi a la manifestació diària de @MeridianaResis1 i desplaçar-la a un emplaçament on passi sense pena ni glòria. Més aplanament de la lluita antirepressiva.

Recordem que es tracta d'una protesta contra la sentència del Tribunal Suprem condemnant els protagonistes de l’1 d’octubre, en defensa de la Independència de Catalunya i pels drets civils dels catalans.

El dia 12 de febrer, la MHP va acudir, com havia fet d’altres vegades, a donar suport als patriotes que es manifestaven a Meridiana Resisteix. Hi va estar una estona i abans que es produís el tall de circulació va marxar per assistir a un altre acte.

El fet de donar suport a un acte de protesta contra la sentència del procés és una acció que qualsevol independentista i demòcrata aplaudiria sense cap pal·liatiu, com se li va agrair a xarxes.

Però va ser convertit pels comissaris polítics i els seus mitjans subvencionats en un acte d’enfrontament i desautorització cap al govern.

Se la va atacar amb noves mentides sobre per què havia acudit a una manifestació que els mitjans deien il·legal, tot i saber que cap manifestació no violenta mai no es pot considerar il·legal i que ciutadans, inclosa la Presidenta, estaven exercint els seus drets democràtics.

Ja ho veieu, un atac perfectament planificat, preparat i coordinat pels comissaris polítics i grups de difusió per, al més pur estil Goebbels, utilitzant la mentida i la manipulació per intentar erosionar el prestigi de la política més popular del país.

Mal n’hauran fet. Segur. Però a mesura que les informacions reals han anat desmentint les difamacions utilitzades contra la MHP Borràs, els ciutadans s'han anat indignant pel fet d'haver estat enganyats pels mitjans subvencionats i això ha reforçat el lideratge de @LauraBorras

@LauraBorras, la professora de literatura que, filla de l’#1Oct, només va entrar en política per ajudar a dur Catalunya cap a la independència i que mai ha reculat davant de les adversitats, ja vinguin de l’estat espanyol o dels suposats companys de viatge, propis i estranys.