Thread by @adriagm

Fa uns dies que he acabat "The dawn of everything" de @davidgraeber i @davidwengrow

És extraordinari. Del rollo que si has basat tota la teva vida en sostenir arguments contraris, t'encantarà pel respecte i rigor amb que et fan re-pensar-t'ho. Faré spoliers, avís! 👇🏽🧵

El llibre és clau per una època on sembla que el futur només pot fotre que pena, fent aflorar condicions concretes de possibilitat revisant precisament les pròpies històries de la humanitat que ens expliquem. Bàsicament convida a re-pensar de què som capaces. +

Com a gènere segueix el fil d'autors i llibres sorgits als últims anys com Harari, Fukuyama, etc. proposant relats sobre l'història de la humanitat, on els autors hi constaten principalment la reproducció de dos grans mites o narratives: Hobbes i Rousseau. +

Hobbes vindria a dir, que tal com a la selva regna la llei del més fort, els nostres instints no son distints i l'única solució és un poder col·lectiu total que acordem amb lleis per (auto)reprimir-nos. +

Rousseau, refinant el relat del Jardí de l'Edèn, ve a dir que en un passat llunyà de caçadors recol·lectors vivíem en clans petits harmònics igualitaris, però amb l'agricultura vam créixer en massa i van emergir estrats socials, ciutats, estats i amb ells la dominació, +

dient de pas que tot aquest poder total dolentot és però el mal menor del que comporta haver 'deixat l'estat de la natura'. Fins aquí tot bé. Llavors és quan per primer cop sents estar llegint un clàssic, perquè argumenten amb una excel·lent genealogia d'autors i tradicions +

q la revolució francesa, el 'llibertat igualtat fraternitat' i en general l'ideari de la il·lustració, és el resultat de l'assumpció i adaptació europea de la crítica indígena (nord-americana) a la civilització europea, en aquella època plena de reis absolutistes colonitzant +

bàsicament aporten evidències de com arran dels diàlegs indígenes amb els primers missionaris Jesuïtes i l'influència dels seus Relations des Jésuites, amb escrits durant més de 40 anys a partir del 1632, i altres pensadores i obres com els diàlegs de Lahontan (1704), +

es va anar enriquint la crítica a l'absolutisme, especialment centrant la noció de #llibertat. I aquí els autors fan un altre dels gestos que et fan créixer com a lector per tractar-te com a adult. No només argumenten com el focus actual en #igualtat, especialment en economia, +

com a eix vertebrador de les converses sobre justícia social p.e @LSEInequalities @InequalityHKS etc. pot ser limitant o poc transformador, sinó comparteixen com la seva hipòtesi era explorar els orígens de la desigualtat, seguint Rousseau, i van veure a mig camí que no estaven +

enfocant bé la pregunta, que proposen re-enmarcar en 'how did we get stucked' o com ens vam encallar. També, crec, és profundament transformador tant per les esquerres com pels true liberals, la re-apropiació de l'imaginari de #llibertat +

i ni t'explico del que em va fer pensar sobre el potencial transformador per sanador que podria tenir per als USA que tot el seu edifici identitari al voltant de la llibertat, que atribueixen als seus orígens europeus, sigui assumit que s'origina en els pobles nadius americans

En tot cas, i tornant a Hobbes i Rousseau, el que venen a refutar els autors son amb el que estaven d'acord els dos popes de la il·lustració +

que hi ha una forma original de les societats, on la seva naturalesa era 'bona' o 'dolenta', i que va existir un temps abans que hi hagués desigualtat o consciència política, casualment abans q el far de llum d'europa il·luminés el món. +

Aquestes tesis son no+ mig llibre, on et porten no només a re-enmarcar les idees i pràctiques sobre la llibertat, igualtat o el progrés, sinó a qüestionar el q suposem sobre la seva relació amb el rol de la dona en societat, mitjans de producció, l'agricultura, l'urbanisme, +

l'estat, etc. En fi, m'ha quedat un fil super llarg i només he fotut la xapa dels primers capítols, igual aniré afegint si trobo el moment els propers dies. De nou, per poc que pogueu feu-vos el regal d'alimentar-vos la mirada, @nntaleb el ressenya com un tiberi intel·lectual +

no se quins apriorismes tindrà cadascú amb els autors, però com deia a l'inici, em costa molt d'imaginar que a que li agradi pensar més enllà del que pensi no hi trobarà l'oportunitat d'enriquir-se i créixer, per molt grandiloqüent que soni! /