Thread by @gilhortal

Fil sobre per què crec que manifestar-se contra la guerra aquest diumenge no és ni un innocent acte pacifista, ni un descrèdit a la resistència del poble ucrainès.
🧵👇🏽

Des de posicions de tots colors s'ha discutit, i fins i tot ridiculitzat, l'ús del #NoALaGuerra en aquestes circumstàncies. En molts casos es diu que és una proclama naïf, que tenia sentit en altres conflictes, però que l'actual invasió d'Ucraïna requereix una altra resposta.

Crec, i no sense dubtes, que veure-ho així és quedar-se curt de mires. Rebutjar la guerra en el context actual va molt més enllà de mostrar una imprescindible solidaritat amb els ucraïnesos.

Les conseqüències d'un conflicte bèlic, com estem veient, les pateix el món sencer. Inflació, agreujament de crisis preexistents, problemes de subministrament... el benestar de la població d'arreu s'està veient perjudicat, i tot indica que el pitjor encara no ha arribat.

Evitar que aquest conflicte s'allargui, per tant, és lluitar pel benestar general, sobretot el de les classes populars i els territoris més vulnerables.
És una qüestió de justícia social: les condicions materials de vida de milions estan en joc.

D'altra banda, la guerra també suposa una amenaça a la democràcia. Amb l’excusa de l’injustifucable invasió russa, s'està augmentant la despesa militar (no dubteu que en detriment d’inversió social), s’han censurat mitjans de comunicació i s'ha empresonat a periodistes.

A més, a mitjà termini, si no ja a curt, el principal beneficiari del bel·licisme és el feixisme, com molt bé explica l’admirat @SanchezCedillo en aquest article:
elsaltodiario.com/guerra-en-ucra…

Finalment, el #Noalaguerra és avui el crit d'esperança de la Humanitat. Amb els governs cegats pel bel·licisme. combatre els enormes problemes que ens amenacen (canvi climàtic, pandèmies, desigualtat, pobresa...) es fa extremadament complexe, per no dir impossible.

Mentre duri el conflicte, només veurem retrocessos pel que fa a aquestes qüestions. Retrocessos que, per cert, no ens podem permetre si aspirem a un futur mínimament digne.

El segon tema, la qüestió del descrèdit a la resistència ucraïnesa, em sembla més problemàtic. Hi ha molts punts de vista, molts d’ells atravessats per sentiments, i crec que la base del debat ha d’escapar de maximalismes i assumir que ningú té la solució infalible.

Des del meu punt de vista, no és incompatible rebutjar la guerra amb considerar legítima l’autodefensa dels ucraïnesos.
Tothom té dret a defensar-se, per descomptat, però crec que no viure el conflicte en primera persona ens permet anar més enllà.

Podem estudiar els fets objectivament, i això ens du a concloure que una escalada bèlica no millorarà la situació dels ucraïnesos. Només un alto al foc acabarà amb l’horror.
A més, com a nacionals d’un Estat de l’OTAN, no podem obviar la responsabilitat d’aquesta organització.

Per tot això crec que cal mobilitzar-se contra la guerra.
No dic que sigui una posició exempta de contradiccions, però estic convençut que tota esperança passa per construir un moviment popular i internacionalista contra la guerra. I aquest diumenge pot ser-ne el punt de partida.