Thread by @jaume_pros

1) Acabada la Guerra Civil Espanyola, amb la victòria del feixisme, l'ensenyament a Catalunya va ser un dels primers elements que les autoritats franquistes es van posar entre cella i cella.

2) Per això, la nova justícia franquista va designar uns inspectors (falangistes, per descomptat) repartits arreu de Catalunya per controlar en quina llengua s'impartien les classes.

3) Aquesta mena de comissaris eren al servei de la ciutadania fidel al règim, que podia denunciar els mestres catalanoparlants de manera anònima. La càrrega de la prova sempre era per als mestres catalans.

4) És a dir, el denunciant no havia de demostrar res, qui havia de demostrar la seva "innocència" era el mestre en un termini màxim de 15 dies. El càstig era el desterro lluny de Catalunya, i sempre més enllà de l'Aragó i el País Valencià, per un període de cinc anys.

5) Sense cap ajut o suport, aquest era el temps que tenien, lluny de la seva família, per aprendre a ensenyar en castellà. Assenyalats, sense mitjans i davant de la pressió social, la majoria van acabar treballant al camp o en altres feines no qualificades.

i 6) El règim presumia als mitjans de comunicació que més d'un miler de mestres catalans havien estat "depurats". De fet, el 1939 es va decretar la suspensió de sou i feina dels mestres que depenien de la Generalitat.

D'això ja fa 80 anys, però avui no semblem tan lluny, oi?