Thread by @martibadal

Com posaries2⃣metres d’informació genètica en una boleta de6⃣milionèsimes de metre?

Doncs fent servir l’equivalent biològic de #WinZip: HISTONES!

Segueix-nos en aquest fil on condensarem tot el que cal saber per entendre la #cromatina… amb una sorpresa final. SOM-HI!
#CREAF20K

Tenir òrgans és molt guay, però necessites teixits especialitzats, que vol dir cèl·lules MOLT diferents entre elles.

Pensa en, no sé, una neurona i un cardiomiòcit... No saps com son? Doncs et poso una foto de cadascun i veuràs que s’assemblen com un ou a una castanya:

Si son diferents, és que tenen coses diferents. Quines? Proteïnes. Concretament, una colla de proteïnes específiques de cada tipus cel·lular.

Pregunta d’examen: D’on surten les proteïnes?
Va, una pista...

Correcte: les proteïnes estan CODIFICADES a l’ADN, de manera que al nucli de TOTES les cèl·lules del nostre cos hi ha la informació per fer TOTES les proteïnes de TOTS els tipus de cèl·lules que formen TOTS els nostres teixits i òrgans.

Això és UN MUNT d’ADN, efectivament!

I com que TOTES les cèl·lules tenen TOT l’ADN de l’individu...
👵 Reina! Posa’m 2 metres d’ADN ben fresquet!
🤵‍♀️I tant Senyora Maria, em deixa la bossa?
👵 Et va bé aquesta? Fa 6 MILIONÈSSIMES DE
METRE...
🤵‍♀️Perfecte!

Com ja hauràs endevinat, si vols entaforar tot aquest ADN al nucli tindràs un problema. Per això, l’evolució ha tingut a bé de dotar-nos de la nostra #MarieKondo particular: les HISTONES

Les HISTONES, de 8 en 8, fan pilotetes anomenades NUCLEOSOMES i l’ADN s’hi embolica al voltant. Tot molt Zen i molt ordenat.

I com que l’ADN és llarg, però finíssim, ben posadet hi va entrant 😊

Primer fa com un collaret de perles, i després es va enrotllant com el cable d’un telèfon dels d’abans.

Deixo foto pels més joves 👇

D’aquesta estructura en diem CROMATINA i es una de les claus de la cèl·lula eucariota.

Doncs ja tenim resposta: empaquetar l’ADN és la forma de posar 2 metres d’informació genètica en una bola de 6 milionèssimes de metre.

Ei, i la sorpresa final? Ara mateix!

Resulta que empaquetar l’ADN el fa difícil de llegir. Seria com buscar la parella del mitjó al cabàs de la roba per planxar... sabeu, oi? Doncs el mateix.

De manera que els gens que una cèl·lula no necessita, doncs els empaqueta en la cromatina i queden “amagats”.

La CROMATINA molt empaquetada s’anomena HETEROcromatina, i no és activa. La relaxada és la EUcromatina i els gens que conté són accessibles a la cèl·lula.

Així, un sistema pensat per encabir tot l’ADN al nucli, també serveix per condicionar quines proteïnes pot fer una cèl·lula.

I fins aquí alguns dels misteris de la CROMATINA!
Si vols saber-ne més, no et perdis la feina dels laboratoris del @CarrerasIJC
👨‍🔬 @vaquerolab
👩‍🔬 @JavierreLab
👩‍🔬 @GroupGuil
👨‍🔬 @sergicuartero