Avui se celebra la 48 edició caminada “Del Güell a Lluc a peu”, considerada una de les primeres grans mostres de mallorquinitat. Els seus orígens estan relacionats amb un simple #sifó. 
La idea sorgí el 17 de juliol de 1974 arran d’un accident al bar Güell de Palma, ja desaparegut. Situat al cap de cantó entre els carrers Aragó i Torcuato Luca de Tena, era regentat pel carismàtic Bartomeu Barceló Quetgles, més conegut com a Tolo Güell.
Aquell dia un grup d’amics que feien tertúlia pegaren un bot de la cadira en sentir una forta detonació. Era la filla de l’amo, Maria Rita, de sis anys, que havia patit l’explosió d’un sifó que tenia entre les mans.
En comprovar que no li havia passat res, un dels tertulians digué: “Ha estat un miracle de la Mare de Déu de Lluc que la nina no hagi resultat ferida. Hem de pujar a Lluc a donar-li les gràcies”.
Aquella proposta es materialitzà el dia següent. El 18 de juliol de 1974 una trentena de persones sortiren del bar Güell en direcció al monestir de Lluc, un recorregut de 48 quilòmetres.
El 1980 Sa Nostra s’interessà per aquella marxa, que encara tenia un caire familiar. L’entitat bancària es comprometé a difondre la festa, principalment a través dels mitjans de comunicació.
A l’edició de 1980 el nombre d’inscrits es disparà fins als 2.000. I l’any següent ja eren 12.000. El 1983 Gabriel Cañellas, com a primer president autonòmic fins al 1995, no dubtà a potenciar la iniciativa per al seu regionalisme populista.
El 1993 la iniciativa ja tingué la repercussió nacional que Güell cercava: els reis d’Espanya l’acompanyaren en la inauguració de la placa del quilòmetre zero que es col·locà just davant on havia estat el bar Güell.
Güell, mallorquinista acèrrim, sempre deia que l’única vegada que feu la caminada a Lluc completa va ser quan el club de la seva vida pujà a Primera el 1984. En la resta d’edicions sempre se’l veia fent el trajecte dalt d’una Vespa.
El 1992 Güell hagué de tancar el mític bar que obrí el seu pare cinquanta-sis anys enrere, el 1936. Als anys setanta el local ja es convertí en un dels epicentres culturals de referència de Palma. Acollí des de tertúlies polítiques fins a partides de pòquer i partits de futbol
Güell morí el 2020, a 79 anys. Amb ell desaparegué un dels dinamitzadors culturals més rellevants del passat recent de Balears. No debades, Güell també va col·laborar en la recuperació del Carnaval i la celebració de la Rua a Ciutat.
Igualment formà part de nombroses entitats socials i estigué darrere la Diada Ciclista de Sant Sebastià i la Festa Agrícola de Son Ferriol. El 1991 es presentà com a candidat a la batlia de Palma per a la llista d’Independents de Mallorca. No aconseguí, però, cap regidor.
Avui un bust seu de bronze presideix la plaça Güell, prop de l’antic bar, des d’on cada primer d’agost es congreguen milers de mallorquins marxaires.
El primer cap de setmana d'agost, volia dir.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
