Avui se celebra la 48 edició caminada “Del Güell a Lluc a peu”, considerada una de les primeres grans mostres de mallorquinitat. Els seus orígens estan relacionats amb un simple #sifó. Image
La idea sorgí el 17 de juliol de 1974 arran d’un accident al bar Güell de Palma, ja desaparegut. Situat al cap de cantó entre els carrers Aragó i Torcuato Luca de Tena, era regentat pel carismàtic Bartomeu Barceló Quetgles, més conegut com a Tolo Güell. Image
Aquell dia un grup d’amics que feien tertúlia pegaren un bot de la cadira en sentir una forta detonació. Era la filla de l’amo, Maria Rita, de sis anys, que havia patit l’explosió d’un sifó que tenia entre les mans. ImageImage
En comprovar que no li havia passat res, un dels tertulians digué: “Ha estat un miracle de la Mare de Déu de Lluc que la nina no hagi resultat ferida. Hem de pujar a Lluc a donar-li les gràcies”. Image
Aquella proposta es materialitzà el dia següent. El 18 de juliol de 1974 una trentena de persones sortiren del bar Güell en direcció al monestir de Lluc, un recorregut de 48 quilòmetres. Image
El 1980 Sa Nostra s’interessà per aquella marxa, que encara tenia un caire familiar. L’entitat bancària es comprometé a difondre la festa, principalment a través dels mitjans de comunicació. Image
A l’edició de 1980 el nombre d’inscrits es disparà fins als 2.000. I l’any següent ja eren 12.000. El 1983 Gabriel Cañellas, com a primer president autonòmic fins al 1995, no dubtà a potenciar la iniciativa per al seu regionalisme populista. Image
El 1993 la iniciativa ja tingué la repercussió nacional que Güell cercava: els reis d’Espanya l’acompanyaren en la inauguració de la placa del quilòmetre zero que es col·locà just davant on havia estat el bar Güell. Image
Güell, mallorquinista acèrrim, sempre deia que l’única vegada que feu la caminada a Lluc completa va ser quan el club de la seva vida pujà a Primera el 1984. En la resta d’edicions sempre se’l veia fent el trajecte dalt d’una Vespa. Image
El 1992 Güell hagué de tancar el mític bar que obrí el seu pare cinquanta-sis anys enrere, el 1936. Als anys setanta el local ja es convertí en un dels epicentres culturals de referència de Palma. Acollí des de tertúlies polítiques fins a partides de pòquer i partits de futbol Image
Güell morí el 2020, a 79 anys. Amb ell desaparegué un dels dinamitzadors culturals més rellevants del passat recent de Balears. No debades, Güell també va col·laborar en la recuperació del Carnaval i la celebració de la Rua a Ciutat. Image
Igualment formà part de nombroses entitats socials i estigué darrere la Diada Ciclista de Sant Sebastià i la Festa Agrícola de Son Ferriol. El 1991 es presentà com a candidat a la batlia de Palma per a la llista d’Independents de Mallorca. No aconseguí, però, cap regidor.
Avui un bust seu de bronze presideix la plaça Güell, prop de l’antic bar, des d’on cada primer d’agost es congreguen milers de mallorquins marxaires. Image
El primer cap de setmana d'agost, volia dir.

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Antoni Janer Torrens

Antoni Janer Torrens Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @BatecsClassics

Aug 9
Més històries del #BoomTurístic sobre qui és qui en l’aristocràcia hotelera: Image
Simó Barceló Obrador (1902-1958). Natural de Felanitx, el 1931 comprà el seu primer camió amb el qual constituí Autocares Barceló. El 1954 obria la primera agència de viatges a Palma, Viajes Barceló. ImageImage
I el 1962 Gabriel, el fill del patriarca, ja fundava la divisió hotelera del grup, Barceló Hotels. En canvi, el seu germà Sebastià, mort el 2009, s’encarregà de l’empresa de transports. Image
Read 19 tweets
Feb 19
Més històries de peninsulars durant el #BoomTurístic. A Mallorca serien coneguts com a #forasters (#murcians a Eivissa). Obr enfilall per reflexionar sobre aquest polèmic concepte:
En un principi, #foraster només al·ludia a l’origen ultramarí d’aquells nouvinguts. Avui el terme fa referència als castellanoparlants que mantenen una actitud hostil cap a la cultura illenca. Hi hagué casos de #xenofòbia amb la lamentable expressió “barco de rejilla”.
Amb tot, alguns casos d'integració deixaren en evidència més d'un mallorquí. Ja ho diu l'expressió: “M’estim més un foraster integrat que un mallorquí renegat”.
Read 13 tweets
Feb 18
Més històries dels #peninsulars que arribaren a #Mallorca als anys seixanta amb el #BoomTurístic. El bisbe #TeodorÚbeda hagué d’intervenir davant la situació d’#esclavitud encoberta que patien en alguns hotels. Obr enfillal:
El 27 de novembre de 1972 Úbeda adreçà una carta als mallorquins amb les següents paraules:

“Preguntémonos todos -vosotros y yo el primero- queridos mallorquines: ¿Qué actitud tomamos frente a nuestros hermanos inmigrados? ¿Los acogemos -quizá los despreciamos-? ...
¿Les tratamos con justicia en la distribución y remuneración de puestos de trabajo? ¿Facilitamos y promovemos, con respecto y sin prejuicios, una progresiva integración de estos hermanos nuestros en nuestra sociedad?....
Read 11 tweets
Feb 17
Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic Image
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra. Image
Read 13 tweets
Jan 26
Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut
Read 5 tweets
Jan 24
Avui, 24 de gener, dia dels #periodistes, toca recordar #Heròdot, el pare de la #història. Bé podria ser també el pare del #periodisme. Així ho considerà el periodista polonès Ryszard #Kapuscinski, mort el 2007, autor d' “Els cínics no serveixen per a aquest ofici”. Obr enfilall: ImageImage
Heròdot, nascut al segle V aC a Halicarnàs (actual Turquia), seria pioner a seguir la famosa cita llatina “Homo sum; nihil humanum mihi alienum est (“Som humà; res del que és humà em pot ser indiferent”). Image
Heròdot decidí voltar món per entendre les causes de les #GuerresMèdiques, entre grecs i perses. Al seus ulls, havia estat el gran conflicte entre les dues grans potències de l’antiguitat. Image
Read 7 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(