Més històries del #BoomTurístic sobre qui és qui en l’aristocràcia hotelera:
Simó Barceló Obrador (1902-1958). Natural de Felanitx, el 1931 comprà el seu primer camió amb el qual constituí Autocares Barceló. El 1954 obria la primera agència de viatges a Palma, Viajes Barceló.
I el 1962 Gabriel, el fill del patriarca, ja fundava la divisió hotelera del grup, Barceló Hotels. En canvi, el seu germà Sebastià, mort el 2009, s’encarregà de l’empresa de transports.
El 1972 Barceló es convertí en el primer grup turístic de les illes a fer el salt a la Península. Ho feu inaugurant l’Hotel Pueblo Benidorm amb 600 habitacions (1250 places).
Avui el Grup Barceló està en mans del seu fill, Simón Pedro Barceló Vadell, nascut el 1966. El 1989 fou escollit senador per Mallorca pel Partit Popular.
Gabriel Escarrer Julià. Nascut a Porreres el 1935, però criat a Palma, a 17 anys començà a treballar en el sector. El 1956, a 21 anys, ja llogava un petit hotel del barri de Son Armadams de Palma.
Fou l’inici d’una carrera meteòrica que el portaria a aixecar el major imperi hoteler espanyol, Cadena Sol, rebatiada el 1987 com a Sol Meliá.
La família Fluxà. La saga es remunta a Antoni Fluxà, conegut com a “Mestre”, qui el 1877 importà d’Anglaterra màquines per obrir la primera fàbrica de sabates de l’illa, #Lottusse. Durant les dues guerres mundials faria doblers venent botes militars als dos bàndols.
El 1928 l’empresa ja havia passat a mans del fill, Llorenç Fluxà Figuerola, que entre 1938 i 1939 seria batle franquista. El 1961 l’influent hereu es proposà diversificar el negoci i obrí el primer hotel de la família, el Flamingo, a Palma.
El 1965 comprà al Banc de Crèdit Balear una petita agència de viatges, #ViajesIberia. El 1973 un dels seus fills, Miquel Fluxà Rosselló, creava el touroperador #Iberojet i el 1983 la cadena hotelera #Iberostar.
El 1975, en canvi, l’altre fill, Llorenç, fidel a la tradició sabatera familiar, posaria en marxa la marca #Camper.
Joan Riu Masmitjà. El 1950 abandonà el seu Olot natal per gestionar un petit hotel a Veneçuela. El 1953, en tornar, decidí invertir els seus estalvis, no a Catalunya, sinó a Mallorca. A l’Arenal, comprà el seu primer hotel a l’illa, el San Francisco.
Riu Hotels acabaria organitzant els primers vols xàrters de turistes entre Alemanya i Mallorca.
Abel Matutes Juan. El seu padrí, Abel Matutes Torres, ja destacà per les seves activitats empresarials a Eivissa: tingué el monopoli de les comunicacions marítimes amb l’exterior, creà una companyia d’electricitat i fundà la Banca Abel Matutes.
A més, durant la Segona República, Abel Matutes Torres havia estat diputat pel mateix partit liberal que Joan March per Mallorca. Fou assassinat el setembre de 1936 per republicans de l’illa.
A final de la dictadura (1970-71) el seu net, Abel Matutes Juan, nascut el 1941, es convertiria en batle de la capital sense renunciar als seus negocis turístics al capdavant d’Agrupación Hotelera Doliga.
Agrupación Hotelera Doliga seria rebatiada després com a Fiesta Hotel Group i el 2012 passaria a dir-se definitivament Palladium Hotel Group.
Amb la restauració de la democràcia, Matutes tindria una fulgurant carrera política a les files d’Alianza Popular (AP), l’embrió del PP. Entre 1996 i 2000 seria ministre d’Afers Exteriors de José María Aznar.
Avui se celebra la 48 edició caminada “Del Güell a Lluc a peu”, considerada una de les primeres grans mostres de mallorquinitat. Els seus orígens estan relacionats amb un simple #sifó.
La idea sorgí el 17 de juliol de 1974 arran d’un accident al bar Güell de Palma, ja desaparegut. Situat al cap de cantó entre els carrers Aragó i Torcuato Luca de Tena, era regentat pel carismàtic Bartomeu Barceló Quetgles, més conegut com a Tolo Güell.
Aquell dia un grup d’amics que feien tertúlia pegaren un bot de la cadira en sentir una forta detonació. Era la filla de l’amo, Maria Rita, de sis anys, que havia patit l’explosió d’un sifó que tenia entre les mans.
Més històries de peninsulars durant el #BoomTurístic. A Mallorca serien coneguts com a #forasters (#murcians a Eivissa). Obr enfilall per reflexionar sobre aquest polèmic concepte:
En un principi, #foraster només al·ludia a l’origen ultramarí d’aquells nouvinguts. Avui el terme fa referència als castellanoparlants que mantenen una actitud hostil cap a la cultura illenca. Hi hagué casos de #xenofòbia amb la lamentable expressió “barco de rejilla”.
Amb tot, alguns casos d'integració deixaren en evidència més d'un mallorquí. Ja ho diu l'expressió: “M’estim més un foraster integrat que un mallorquí renegat”.
El 27 de novembre de 1972 Úbeda adreçà una carta als mallorquins amb les següents paraules:
“Preguntémonos todos -vosotros y yo el primero- queridos mallorquines: ¿Qué actitud tomamos frente a nuestros hermanos inmigrados? ¿Los acogemos -quizá los despreciamos-? ...
¿Les tratamos con justicia en la distribución y remuneración de puestos de trabajo? ¿Facilitamos y promovemos, con respecto y sin prejuicios, una progresiva integración de estos hermanos nuestros en nuestra sociedad?....
Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra.
Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut
Avui, 24 de gener, dia dels #periodistes, toca recordar #Heròdot, el pare de la #història. Bé podria ser també el pare del #periodisme. Així ho considerà el periodista polonès Ryszard #Kapuscinski, mort el 2007, autor d' “Els cínics no serveixen per a aquest ofici”. Obr enfilall:
Heròdot, nascut al segle V aC a Halicarnàs (actual Turquia), seria pioner a seguir la famosa cita llatina “Homo sum; nihil humanum mihi alienum est (“Som humà; res del que és humà em pot ser indiferent”).
Heròdot decidí voltar món per entendre les causes de les #GuerresMèdiques, entre grecs i perses. Al seus ulls, havia estat el gran conflicte entre les dues grans potències de l’antiguitat.