Thread by @errajota

Aquests atributs o trets culturals inclouen la llengua, els costums, els usatges, les normes de relació dels uns vers els altres i vers l’entorn, el patrimoni material i immaterial i, si la cultura és sedentària, una terra pròpia de desenvolupament social, econòmic i polític.
-1-

I, en tant que atributs, distintius i distingibles, aquests atributs culturals, són certificables.
-2-

No existeix cap poble sense els seus membres. Un poble pot ocupar un determinat espai, però el que realment li dóna forma i personalitat són les persones que en formen part.
-3-

El catalans existeixen encara —malgrat la continuada degradació de cadascun dels seus trets culturals fonamentals—, però solament existiran políticament si se censen; si censen la seva nació cultural; si censen els catalans d’arreu del món.
-4-

I, quan existeixin políticament, podran crear el seu estat nació cultural, que és l’únic mecanisme en temps de contacte estret entre cultures per a protegir-se de les ingerències d’altres pobles.
-5-

Perquè un estat permet a una cultura autòctona de blocar les condicions que la liquiden: la colonització política, la colonització demogràfica, la globalització i, fins i tot, la fam.Només un estat té el poder d’evitar la uniformització universal que provoca la globalització.
-6-

Cal convèncer els catalans del món de la ineludible necessitat de censar-se. Cal fer-los entendre—i per tant, que acceptin i divulguin—que el #CENSdelPobleCatalà és la veritable primera estructura d’estat d’una cultura amb estat i que ha de ser creat previ a la independència
-7-

Perquè s’independitzen persones, i no pas terres. Cal que decidiu quin col·lectiu humà voleu independitzar quan parleu de la independència de Catalunya.
-8-

L’alternativa és intentar independitzar un territori, quelcom no assistit per la legislació internacional, amb tots els individus que hi resideixen. Això comportaria, en cas d’èxit, el naixement d’una mena d’Espanya més petita amb les característiques de la Catalunya actual.
-9-

Ningú no decidirà per vosaltres què voleu independitzar, però no oblideu que, segons la vostra decisió, la cultura autòctona de Catalunya viurà o morirà. És a les vostres mans. I per a ajudar-vos a prendre aquesta decisió us cal saber algunes coses:
-10-

●El perquè d’un cens cultural i quin avantatges té en una fase de preindependència, però també en la postindependència d’una cultura minoritzada a la seva terra;
-11-

●El significat de Ius Sanguini i de Ius soli com a sistemes de cens emprats al món i quines conseqüències té, per a una cultura autòctona, adoptar-ne l’un o l’altre.
-12-

●La forta associació cultura sedentària i la seva terra natural s’ha afeblit a mesura que la globalització, empesa per sistemes econòmics interconnectats, el transport de masses i d’altres aspectes s’han incorporat al taulell del joc de la supervivència de cultures.
-13-

Voldrem també resoldre les vostres pors o neguits, i oferir-vos tot de mecanismes de protecció en defensa d’un paradigma d’indefensió que perdura en els catalans, alimentat sovint per prejudicis, proclames polítiques buides, mentides o xantatges emocionals.
-14-

Creiem que la democràcia és el principal mecanisme de debat i de decisió. Però els catalans, ara minoria a llurs terres naturals, no podran protegir mai més els seus trets culturals fonamentals si miren d’exercir els seus drets democràtics després d’un demos errat.
-15-

Si la democràcia és el poder d’un poble, cal definir d’antuvi què és el poble català i quins individus en són part.Altrament,els catalans no viurem mai en democràcia,sinó sotmesos al jou dels membres d’una cultura forana que actualment dominen les nostres terres històriques
-16-

A Espanya, França i Itàlia, les cultures colonitzadores han revertit finalment el pes demogràfic en favor seu, tot desplaçant la cultura autòctona.I si incloem tots els habitants de les terres històricament catalanes en el cens,estarem incloent molta gent que no és catalana.
-17-

En primer lloc, els catalans no ens hem comptat com a tals des d'ençà un segle, però sí que hi ha hagut alguns “recomptes” similars a un cens de catalans, elaborats de forma involuntària i que són coherents entre sí i que demostren que els catalans són minoria.
-18-

Primer, la dada estadística (IDESCAT-usos de la llengua 2018) que mostra que només el 36% de la població al Principat té el català com a llengua identificatòria. No coneixem cap cultura (i diem cultura, no pas estat) que hagi nascut sota el mantell de dues llengües alhora.
-19-

El català és l’única llengua pròpia del poble català. No és cert que el castellà sigui llengüa pròpia de la cultura catalana. I a més, costa d’imaginar que els membres d’una cultura no s’identifiquin amb la llengua pròpia, i per contra, ho facin de la d’altres cultures.
-20-

Segon, el referèndum del 1r-O. No pas el Sí com a dada, sinó la forta abstenció a demanda de l’Estat espanyol. És plausible que més de la meitat dels membres d’un poble no votin per la seva llibertat quan els encoratgen a fer-ho? No deu ser que bàsicament votaren catalans?
-21-

I tercer, les eleccions autonòmiques del 21D-2017. Veritablement preocupats per no perdre Catalunya com a terra conquerida, els castellans sortiren a votar massivament. I el vot independentista, coincident amb el vot al referèndum, va suposar menys del 50% dels vots emesos.
-22-

Aquestes tres dades us haurien de fer entendre i acceptar que els catalans ja no són majoria al Principat. I la situació s’agreuja a la resta de terres naturals de parla catalana: 27% al P.V., 10% al Rosselló, 35% a les Illes i un nombre imprecís de persones a la Franja.
-23-

I aquestes dades no són galdoses, no. Gens ni mica. Però empitjoraran, generació rere generació, perquè les condicions que les han provocat no han canviat i, de fet, com a tot procés de canvi, la substitució serà dràsticament més desfavorable en el decurs del temps.
-24-

Paral·lelament, hi ha milers de catalans fora dels territoris catalans. Es calcula que aprox.550.000 catalans resideixen en diversos països arreu del món, i a aquests els hem de sumar els catalans que, per diverses circumstàncies, resideixen a la resta de l’Estat espanyol.
-25-

Aquests catalans que viuen a Espanya no consten com a catalans enlloc, car el cens espanyol els considera madrilenys, bascos, gallecs, andalusos,…i no catalans. Però existeixen, i mereixen de ser inclosos de ple dret en el cens de la nació a la que s’adscriuen culturalment.
-26

Heu d’arribar a la conclusió que solament un cens cultural permet crear un estat nació cultural que protegeixi els trets culturals propis. Un estat nació cultural permet de blocar les ingerències d’altres cultures.
-27-

I cal especialment pel fet que la nostra cultura està minoritzada i constantment en contacte amb altres cultures (foranes) presents en la nostra terra. Si volem constituir un estat nació català, necessitem un un cens de catalans.
-28-

I, com es fan els censos culturals? Doncs, com passa amb qualsevol llistat, per parlar del cens hem de parlar de requisits. I per a un cens cultural, de requisits culturals.
-29-

El projecte #CENSdelPobleCatalà estableix les respostes, en termes polítics, a l’eterna qüestió de què és ser català o com podeu destriar catalans de membres d’altres cultures i pobles.
-30-

Però, abans de tot plegat us hem d’advertir d’un fet que sacsejarà les ments contaminades pel políticament correcte del nostre país: UN REQUISIT EXCLOU. TOT CENS EXCLOU.
-31-

Però quina alternativa tenim? A tota societat que es vulgui basar en drets i deures li cal un cens. El cens és la llista d’individus concrets als quals se’ls garanteixen aquests drets i se’ls demana responsabilitats i obligacions.
-32-

Per tant, cal parlar de requisits, i cal fer-ho entenent que tot requisit exclou pel simple fet de ser un requisit.
Però excloure, en aquest cas, no implica dividir, sino distingir.
-33-

El que pretenem amb el cens del poble català és destriar el que és una cosa del que és una altra. És diferenciar peres i pomes sabent que sí,que tot són fruites (i nosaltres tots som persones) però aquestes tenen característiques diferents.
-34-

Fer el #CENSdelPobleCatalà significa establir que els catalans existim, que som el poble autòcton a Catalunya i que la nostra cultura, per ser protegida en un món on les cultures més petites estan desapareixent, ha de ser la cultura dominant.
-35-

Llevat, és clar, que vulgueu fer l'experiment de mantenir societats amb conjunt de deures i obligacions mútuament excloents segons diferents cultures i que sigueu uns veritables genis capaços de mantenir-los en el decurs del temps.
-36-

Per tant, si tot cens ha de ser cultural per a establir normes de caràcter cultural —llengua i ètica vers el pròxim i l'entorn— a la societat, no és més digne, lícit i coherent crear una societat cultural segons els drets i deures de la cultura autòctona?
-37-

Penseu-hi detingudament, perquè si la resposta que s’atença al NO, la vostra ment s’atança a la d’un genocida cultural.
-38-

Perquè, en definitiva, totes les cultures foranes tenen els seus espais naturals on sobreviure i desenvolupar-se amb naturalitat però només la cultura autòctona necessita tenir com a espai natural on sobreviure LA SEVA TERRA.
-39-

Una cultura catalana hegemònica a Catalunya no liquida cap cultura del planeta perquè no hi ha cap altra cultura autòctona a Catalunya que la catalana i perquè la resta de cultures tenen els seus propis membres i les seves pròpies terres.
-40-

La nació catalana té també el seu espai lícit per a la seva supervivència: la nostra terra
Protegir una cultura allà on s’ha desenvolupat mai pot equiparar-se amb un atac a altres cultures. Ans el contrari, és la millor manera de garantir la diversitat cultural.
-41-

Per tant, com a primera conclusió: Si voleu una societat de drets i deures catalans, costums, usatges, manteniment del patrimoni material i immaterial de la nostra cultura us cal un cens de catalans, la cultura autòctona de 'Catalunya'.
-42-

I aquest és el sentit del #CENSdelPobleCatalà: una eina política real per a la supervivència de la cultura autòctona, la nostra. El projecte del cens es construeix damunt dels principis de protecció de la nació catalana de manera que sigui fidel als seus trets culturals.
-43-

En tant que cens polític, mira d’imitar i harmonitzar els criteris que empren les nacions culturals del món en pro de protegir sengles cultures. És quelcom que fan tant els estats consolidats com aquells de nova creació a partir d’independències joves.
-44-

El projecte del cens del poble català estableix un compromís entre SIMPLICITAT I PRECISIÓ: s’han de minimitzar les adscripcions al cens per part de membres d’altres cultures (els falsos positius), però mai en detriment de l’èxit de la iniciativa del CENS.
-45-

Per això els requisits han de ser simples, clars i, sobretot, demostrables. Un cens no es pot basar en emocions, percepcions personals o la simple voluntat individual, per bé que aquesta també sigui necessària. És català qui és culturalment català, i no qui s’hi sent.
-46-

La finalitat dels CENSOS no és mai sota la premissa "COM MÉS GENT ADSCRITA, MILLOR". Perquè aquest cens resultant seria un NO-CENS; és a dir, el més inclusiu de tots els censos seria un sense requisits i un cens sense requisits no és un cens. I encara menys un de cultural.
-47-

I quedi clar també que no es tracta de fer un cens d’independentistes (perquè aquest seria un cens ideològic més enllà de la ideologia que suposa protegir una cultura), encara que, per sort, la correlació entre membre de la nació cultural catalana i independència és forta.
-48-

(Probablement entre un 90 i un 95% dels catalans (acepció cultural) anhelen la independència de la seva nació cultural.
-49-

Alguns però, producte de la contaminació cognoscitiva de les darreres dècades, pensen que amb la independència territorial assolirien la independència cultural. Erren de totes totes. I per això som aquí.
-50-

Llavors, qui pot formar part del cens?
Actualment existeixen dos sistemes d’adscripció bàsics a censos: el ius sanguini (adscripció cultural per vincle familiar) i ius soli (pertinença per naixement a un determinat territori).
-51-

Triar-ne un o d’altre, de sistema d’adscripció, té unes conseqüències culturals determinades sobre la cultura autòctona minoritzada.
-52-

Si accepteu que els catalans som membres d’una cultura i no —segons la nova definició ‘membres d’una terra administratiu’— i si dieu voler preservar els trets culturals dels catalans la decisió és clara, us hauríeu d’avenir a l’única opció possible: el sistema IUS SANGUINI.
-53-

I la tria de IUs sanguinis coma sistema principal d’adscrició no us ha de fer por ni us heu de deixar cruspir pels xantatges emocionals i el políticament correcte.
-54-

Més de 130 estats del món l’apliquen. Els estats europeus de forma unànime perquè les cultures europees amb estat tenen la tradició de mantenir la seva cultura al seu territori. I les cultures que no tenen estat, en temps de globalització i de colonització, moriran.
-55-

I, per què l’ius sanguini protegeix la cultura autòctona? Doncs, simplement, per dues raons de ser meravelloses:
-56-

1)D’una banda, és un sistema que accepta que una cultura és un fenomen de transmissió generacional; és a dir, que les criatures nascudes (o adoptades) i criades en sinus familiars de membres d'una cultura abracen, en el decurs del temps, aquella cultura:
-57-

...primer la llengua, després els costums, i finalment el corpus ètic en forma de normes o lleis quan la societat els confereix la maduresa política.
-58-

2) D’altra banda, les cultures no poden assumir que la canalla, les noves generacions d'aquella cultura, esdevinguin apàtrides fins a la majoria d'edat. Els nens han de poder gaudir de drets des del seu naixement.
-59-

És per aquestes raons que l’Ius Sanguinis és el sistema que adopten la major part dels estats del planeta —especialment els estats culturals de cultures autòctones a terres pròpies— ...
-60-

i és un requisit que apliquen per a la majoritat de les noves concessions de nacionalitat: la de les criatures, que són el gran volum de noves incorporacions a una nació cultural.
-61-

A banda dels sistema principal d’adscripció, els estats també apliquen altres MODALITATS d'adscripció per a agregar a llurs censos persones que abandonen la seva nacionalitat originària i abracen una altra cultura.
-62-

Els catalans també hem de poder adaptar el cens propi a diferents circumstàncies, però sempre en coherència amb el sistema principal d’adscripció.
-63-

Aquestes modalitats permeten a la cultura autòctona de poder rebre individus amb la voluntat i determinació d’abraçar una altra cultura permetent que nous individus esdevinguin catalans per via de superar els requisits culturals del nostre poble.
-64-

Així, per via de la Naturalització, els individus que no poden acollir-se al sistema principal podran abraçar el nostre poble per a ser un més amb els mateixos drets i deures que els adscrits per altres modalitats.
-65-

Però us volem advertir d’un fet rellevant per a la supervivència de la nostra cultura: els vostres líders polítics estan ideant una Catalunya de drets i deures per a tothom que trepitja aquesta terra o hi neix, indiferentment de la cultura a la qual pertanyi.
-66-

I per una cultura autòctona minoritzada a la seva terra això té unes conseqüències letals. I no se us presenta aquest enunciat com una hipòtesi lleugera: és un fet contrastat per les dades de minorització de cultures sota les mateixes condicions que pateix la nació catalana
-67-

El país que miren de crear per via d’independitzar una terra i no pas un col·lectiu, no pas la cultura autòctona de Catalunya (des del Pujol del “som 6M a Puigdemont dels “catalans som 7.5M”).
-68-

El principi rector que els empeny a aquesta mena d’independència crea un cens segons l’altre sistema d’adscripció, el no cultural, el letal per a una cultura minoritzada: Ius Soli, que no és de la tradició europea ni ofereix protecció de cultural.
-69-

Ius soli significa "dret del sòl” i és comunament conegut com a ciutadania per dret de naixement, és a dir, dret a la nacionalitat o la ciutadania de qualsevol persona nascuda al territori d'un estat.
-70-

El Ius soli formava part del dret comú anglès, en contrast amb el Ius sanguinis, que deriva del dret romà i que va influir en els sistemes de dret civil de l'Europa continental.
-71-

El Ius soli és la norma predominant a les Amèriques, ja que va parell amb l'establiment de lleis indulgents per part de les passades potències colonials europees per atreure immigrants del Vell Món i desplaçar les poblacions natives del Nou Món.
-72-

No us recorda a res això darrer? No us recorda al cas català sota la colonització francesa i castellana?
-73-

Fora d'Amèrica, però, el Ius soli és rar. Des que l'any 2004 es va promulgar la vint-i-setena esmena de la Constitució d'Irlanda, cap país europeu atorga la ciutadania basada en Ius soli incondicional o gairebé incondicional. I els catalans no hauríem de ser-ne l’excepció.
-74-

Tots els estats d'Europa i quasi tots d’ Àsia, d’Àfrica i d’Oceania atorguen la ciutadania en néixer basant-se en el principi de Ius sanguinis ("dret de sang"), en el qual la ciutadania s'hereta pels pares en lloc del lloc de naixement.
-75-

Catalunya és la terra dels catalans i el Cens del poble català mira de fer recuperar la sobirania de la cultura autòctona de Catalunya per al control de la seva terra i recuperació del seu esperit del dret.
-76-

Ius soli no és un principi aplicable per a l'elaboració d'un CENS de novo ni com a requisit per a la concessió de nacionalitat per a estat cultural català, ni per tradició europea ni en pro de la protecció de la cultura catalana, autòctona de Catalunya.
-77-

És, però, fàcil d'entendre que el Ius soli es prengui com a argument fal·laç pel colonitzador a Catalunya, com en aquells processos colonitzadors a Amèrica, per a diluir les cultura autòctona sota la pressió demogràfica continuada amb consolidació via descendència.
-78-

És cert que, a manca de colonització o invasió d'altres cultures sobre la cultura autòctona, Ius solis esdevé un mecanisme d'elevada correlació amb una cultura sedentària. Tanmateix, producte dels fenòmens esmentats aquesta correlació, la que associa TERRA i CULTURA es perd.
-79-

El projecte #CENSdelPobleCatalà té l’ius sanguinis com a sistema adscripció cultural (a banda de les modalitats Ius Matrimoni i Naturalització).
-80-

Però tot projecte teòric que es vol passar a la pràctica ha de sotmetre’s a la pressió del compromís, que suposa fiabilitat i simplicitat.
-81-

La precisió, per via de la comprovació rigorosa individu per individu de tots els trets culturals atribuïbles a una cultura secular, fa, del cens, un treball llarg i feixuc. Esdevindria un meravellós treball etnogràfic sense conseqüències polítiques a curt o mig termini.
-82-

I el temps, per a una nació cultural que es vol independitzar per a garantir la seva supervivència és determinant.
-83-

Però d’una simplicitat extrema en resultaria un cens indeterminat o ple de falsos positius. Segurament us atraurà la idea de fer un cens com més inclusiu millor, però no podem mai obviar els trets culturals que compartim i que ens distingeixen com a poble.
-84-

També us advertim de totes les mentides, fal·làcies i xantatges emocionals per part d’aquella gent que ens vol destruir i ho fa per activar la por dels catalans del “Què diran” i atemorits, ...
-85-

...no vulgueu mai superar el políticament correcte i prendre partit per la supervivència de la vostra cultura segons els mateixos mecanismes que empren les cultures: CENS propi i creació d’estat cultural propi segons aquell cens.
-86-

I no són pocs els exemple d’aquests atacs per a continuar de contaminar els cervells dels catalans:
-87-

●Us diran que un cens segrega. I vosaltres els direu que tot cens consta de requisits i que tot requit exclou per definició. Un cens autonòmic també segrega: concretament, segrega tots els catalans que no són empadronats a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
-88-

●Us diran que un cens cultural és propi de feixistes. I vosatres els replicareu que les democràcies plenes del món elaboren censos amb criteris culturals de la cultura pròpia.
-89-

●Us diran que el cens és xenòfob. I vosaltres els direu que desitjar que la cultura autòctona sigui hegemònica a la terra on va néixer no és ni xenòfob. De fet, és el principi del dret de lliure determinació.
-90-

●Us dira que el cens és racista. A banda del fet que ‘raça’ és una realitat inexistent en biologia, si raça és fenotip, l’aspecte de les persones mai no és requisit als censos culturals, per a censos nacionals, perquè cultura i aspecte físic no són una arelació un a un.
-91-

●Us diran que hi ha una cosa que és el dret de l’immigrant. I vosaltres replicareu que no existeix el dret de desenvolupar-se seguint la pròpia cultura a les terres naturals d’una altra, de cultura. I que, sostenir aquest fals dret, és fer una oda a la colonització.
-92-

●Us parlaran de catalans bons i dolents. I vosaltres replicareu que no hi ha catalans bons i dolents, de la mateixa manera que no hi han danesos bons o dolents, ni gracs bons o dolents… Tots els individus d’un cens polític gaudeixen dels mateixos drets i obligacions.
-93-

I ara demaneu-vos el següent:
a)Perquè penseu que pugui ser que, tot sabent-vos censats per Espanya o França, faci tant de respecte censar-vos per esdevenir catalans amb estat propi?
-94-

b) Què creieu que és un requisit?
Quins requisits us trobeu en el vostre dia a dia?
-95-

c) Aquells que creieu que el cens autonòmic actual és suficient per preservar la llengua i cultura catalana: Què penseu que està passant a Catalunya, quan, per exemple, entreu a un bar i no us entenen si parleu en català?
-96-

d) Què poseu per davant en la següent disjuntiva: Excloem membres d’altres cultures, o excloem membres de la nació catalana de fora de la comunitat autònoma de Catalunya per a nacionals de eventual nou estat català?
-97-

e) Per què voleu que els espanyols (eufemisme de castellans) que viuen a Catalunya siguin catalans?
-98-

f) En tan que demòcrates, si la sobirania d’un estat recau en el seu poble, que creieu que passaria amb la llengua i cultura catalana si l’estat català declares això mateix tenint el demos actual de la comunitat autònoma de Catalunya?
-99-

g) En tan que democràtics, considereu que amb la demografia actual d’un 36% de persones que s’identifiquen amb el català, i per tant un 65% que no ho fan, es poden respectar i tenir en compte els drets lingüístics dels catalans els quals formen part del grup minoritari?

-100-

h) Quina credibilitat li donaríeu a un projecte per censar-vos i us diguessin que pot censar-s’hi qualsevol? Quines creieu que serien les conseqüències poblacionals, i democràtiques si l’estat català neixes a partir d’un demos creat sense cap mena de condició per ser-hi?

-101-

i) Quins son els primers avantatges que us venen al cap quan penseu en censar els catalans?

-102-

j) Com es desenvolupen un grup de catalans en una terra on ja no son majoritaris? Com creieu que els afecta?
-103-

k) Que creieu que seria el primer que passaria, i què sentiríeu si els catalans tinguessin un govern ple de catalans governant en pro de la seva llengua i cultura?

-104-

l) Com és que l’estat espanyol por repartir carnets d’espanyol, i un projecte per “repartir carnets de català” no us quadra? Quin motiu teniu per fugir d’aquesta idea?

-105-

m) Pel que fa a la sostenibilitat del planeta, canvi climàtic etcètera i..Quin futur volem deixar als nostres fills és una questió que us deveu formular però, pel que fa a la cultura catalana, us heu demanat quin futur els voleu deixar?

-106-

n) Quan es tracta de decidir, políticament, què creieu que és més definitori: El tema sobre el que és decideix, o el subjecte polític que decideix?

-107-

o) Quin penseu què és el motiu bàsic per el que els estats del món censen els ciutadans de la seva cultura?

-108-

p) Què trieu, la independència per a ser catalans o la independència per a viure millor?

-109-

q) Què penseu que té més pes alhora d’assolir l’alliberament nacional català, ser independentista (ideologia política) o ser català (identitat cultural nacional)?

-110-

r) Quines diferències veieu que hi hagi entre existir com a catalans, i existir políticament com a catalans? En quina de les dues maneres d’existir penseu que els catalans tenim poder/força, i veu al món? Per què?

-111-

s) Fins a quin punt considereu que la cultura d’allò políticament correcte pot ser un impediment per donar-vos permís per a pensar més enllà?

-112-

t) Per què els projectes que us semblen difícils us semblen alhora impossibles de dur a terme?

-113-

u) Com blocaríeu la por perquè no fos un obstacle per aconseguir un objectiu?

-114-

Tot seguit una sèrie de punts perquè un projecte de construcció nacional catalana pugui reeixir:

1. Des del poder es crea relat.
2. El relat del poder serveix al poder.
3. El poder utilitza els conceptes lingüístics a la seva conveniència.

-115-

4. Les paraules tenen poder transformador i el poder ho sap
5. El poder s'encarrega de proporcionar "eines" al poble per que aquest cregui manegar quelcom.
6. Aquestes "eines" són seves, i estan sota el seu poder.
7. No hi existeix, doncs, poder real del poble.

-116-

8. Tots els projectes que neixen del poder tenen la intenció de proporcionar més poder, o si més no mantenir el poder que el poder té.
9. Els projectes sorgits del poder son, doncs, miratges on el poble creu que és fa quelcom.

-117-

10. El poder es manté en tant que qui no el té li atorga.
11. El poder per tant, l'obtens quan els altres te'l donen.
12. Amb, organització, treball, perseverança, objectius clars, determinació i cap fred, aquells qui no tenen poder poden crear-ne.

-118-

13. El poder ve determinat per la quantitat d'energia que un projecte és capaç de moure.
14. El victimisme, la queixa, el plor, i la reivindicació no generen cap tipus de poder.
15. La construcció d'un projecte, pot generar poder propi per ell mateix.

-119-

16. Es comença per donar l'esquena al poder establert.
17. No comprem ni idees, ni projectes, ni relats sorgits del poder.
18. Generem les pròpies idees, els propis projectes, i els propis relats.
19. Treballem, generem poder i guanyarem.

-120-

Recordeu,

SENSE POBLACIÓ, NO HI HA ESTAT.
SENSE CATALANS, NO HI HA ESTAT NACIÓ CATALÀ.
I SENSE CENS DE CATALANS, ELS CATALANS NO EXISTEIXEN POLÍTICAMENT PER A FER EL SEU ESTAT NACIÓ CULTURAL.

-121-

I també recordeu que:
TOT REQUISIT EXCLOU. PER DEFINICIÓ.
PERÒ QUE, SENSE UN CENS CULTURAL -COM FAN LA MAJORIA DELS ESTATS DEL MÓN-, SENSE UN CENS DE CATALANS ARREU, SENSE CENSAR LA NACIÓ CATALANA, ELS CATALANS, COM A CULTURA, MORIRAN.

-122-

L’equip del projecte #CENSdelPobleCatalà us mostra plena gratitud pel temps que heu invertit al llegir quelcom que ens ajudarà a la supervivència de la nostra cultura.
El CENS del Poble Català: la primera estructura d’estat real d’un estat nació cultural.

Fi
-123-

Recordeu això?

https://twitter.com/errajota/status/1354400721781874688?s=20&t=UkioCUQE45gYjIFrzAGW3w