Uns mesos abans, a l'abril de 1902, l'empresari italià Flaminio Mezzalama havia obert al carrer Escudellers, 8, el primer bar Torino. La decoració modernista d'aquest local va anar a càrrec de Ricard de Capmany.
Mezzalama, que era d'origen torinès, va introduir a Barcelona una beguda de la seva terra: el vermut Martini & Rosso. L'èxit va fer que l'empresari decidís obrir un segon local més gran.
El nou local, decorat amb gran luxe, es va situar al Passeig de Gràcia, 18, al xamfrà amb la Gran Via.
Ricard de Capmany també va dirigir els treballs, amb la participació dels millors arquitectes, decoradors i artistes del modernisme.
La façana exterior estava coronada per una marquesina de ferro i vidre, amb pinacles de forja, obra de Pere Falqués. Sobre el nom del local hi figurava l'escut de la ciutat de Torí, amb el "toro rampante".
Al costat de la porta sobresortia el relleu d'una figura femenina, una bacant amb una copa a la mà, a sota d'una parra, simbolitzant la verema. L'escultura era de Dídac Massana, tot i que algunes fonrs l'atribueixen a Eusebia Arnau.
Puig i Cadafalch es va encarregar del saló interior, on destacaven els sostres enteixinats. Era una decoració de luxe amb vidreres emplomades, pintures al fresc, tapissos de Ricard Urgell, llums de cristall de Murano, aranyes dels Masriera i mobiliari de casa vienesa Thonet.
El taulell estava decorat amb un mosaic dels germans Mussio de Venècia. Al fons es veuen les escales que duien al saló íntim.
El saló íntim o àrab va ser dissenyat per Antoni Gaudí. Destacava el sostre de llosetes hexagonals de catró premsat, que imitaven rajoles.
Tot aquell luxe va ser reconegut amb el premi al millor establiment del concurs anual d'edificis, que organitzava l'Ajuntament de Barcelona.
Malgrat ser un dels millors locals modernistes de la història de Barcelona, el Torino va desaparèixer l'any 1911, després de morir el seu fundador.
El 1933 Josep Lluís Sert va reformar completament el local per convertir-lo en la joieria Roca, actualment botiga Tous.
El local del carrer Escudellers, que també era conegut com el Petit Torino, va ser substituït l'any 1916 pel restaurant Grill Room, que ha conservat part de la decoració modernista, incloent el "toro rampante" de la façana
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Aquest és el lloc on es va fundar el Barça, #TalDiaComAvui fa 125 anys: el Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme, 5.
Un local que moltes vegades (encara avui) s'ha ubicat erròniament.
#FIL 🧵⤵️
Avui, potser veureu circular aquesta imatge com el lloc fundacional del Barcelona.
Sí, és una foto del Gimnàs Solé, però no és el local on es va fundar el Barça.
De fet, la publicitat ja indica que el gimnàs s'havia traslladat.
El gimnàs estava, originalment, al carrer Montjuïc del Carme, 3-5. Just al costat dels famosos magatzems El Indio (ara tancats), que fan cantonada amb el carrer del Carme.
El 28 d'octubre de 1848, va sortir d'aquesta estació el primer tren de la història de Catalunya: el ferrocarril de Barcelona a Mataró.
Sabeu on era aquella primera estació de la ciutat? En queda alguna cosa?
#FIL 🧵⤵️
L'any 1848, quan es va inaugurar el ferrocarril a Mataró, Barcelona encara era una ciutat emmurallada.
L'estació terminal es va construir a la Barceloneta, fora de les muralles, per facilitar el transport de mercaderies que arribaven al port des d'Amèrica.
La ubicació actual correspondria, aproximadament, a la confluència del carrer Doctor Aiguader / Ronda Litoral amb el passeig Joan de Borbó.
Als que som una mica frikis de l'urbanisme i la història de Barcelona, ens encanta quan un enderroc qualsevol deixa al descobert el passat amagat de la ciutat 🤓
Són detalls que sovint passen desapercebuts... #FIL 🧵⤵️
Fa uns dies, es va enderrocar aquest edifici del carrer Sardenya, 239, a la frontera entre els barris del #Fortpienc i la #SagradaFamília.
Segons el cadastre, la finca datava de 1890. Per tant, era de les més antigues de la zona, però feia anys que estava deshabitada.
El solar buit, després de l'enderroc, va fer molt visible l'alineació obliqua de la paret mitgera de la casa veïna, Sardenya, 241 (un edifici que, per cert, també va a terra).