Uns mesos abans, a l'abril de 1902, l'empresari italià Flaminio Mezzalama havia obert al carrer Escudellers, 8, el primer bar Torino. La decoració modernista d'aquest local va anar a càrrec de Ricard de Capmany.
Mezzalama, que era d'origen torinès, va introduir a Barcelona una beguda de la seva terra: el vermut Martini & Rosso. L'èxit va fer que l'empresari decidís obrir un segon local més gran.
El nou local, decorat amb gran luxe, es va situar al Passeig de Gràcia, 18, al xamfrà amb la Gran Via.
Ricard de Capmany també va dirigir els treballs, amb la participació dels millors arquitectes, decoradors i artistes del modernisme.
La façana exterior estava coronada per una marquesina de ferro i vidre, amb pinacles de forja, obra de Pere Falqués. Sobre el nom del local hi figurava l'escut de la ciutat de Torí, amb el "toro rampante".
Al costat de la porta sobresortia el relleu d'una figura femenina, una bacant amb una copa a la mà, a sota d'una parra, simbolitzant la verema. L'escultura era de Dídac Massana, tot i que algunes fonrs l'atribueixen a Eusebia Arnau.
Puig i Cadafalch es va encarregar del saló interior, on destacaven els sostres enteixinats. Era una decoració de luxe amb vidreres emplomades, pintures al fresc, tapissos de Ricard Urgell, llums de cristall de Murano, aranyes dels Masriera i mobiliari de casa vienesa Thonet.
El taulell estava decorat amb un mosaic dels germans Mussio de Venècia. Al fons es veuen les escales que duien al saló íntim.
El saló íntim o àrab va ser dissenyat per Antoni Gaudí. Destacava el sostre de llosetes hexagonals de catró premsat, que imitaven rajoles.
Tot aquell luxe va ser reconegut amb el premi al millor establiment del concurs anual d'edificis, que organitzava l'Ajuntament de Barcelona.
Malgrat ser un dels millors locals modernistes de la història de Barcelona, el Torino va desaparèixer l'any 1911, després de morir el seu fundador.
El 1933 Josep Lluís Sert va reformar completament el local per convertir-lo en la joieria Roca, actualment botiga Tous.
El local del carrer Escudellers, que també era conegut com el Petit Torino, va ser substituït l'any 1916 pel restaurant Grill Room, que ha conservat part de la decoració modernista, incloent el "toro rampante" de la façana
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
La inauguració es va fer coincidint amb les Festes de #laMercè de 1962. El bisbe de Barcelona va beneir el nou edifici i es va celebrar un concert dels Cors de Clavé a la plaça Catalunya.
La primera ampliació va arribar només quatre anys després, amb un nou edifici als núms. 4 i 6 de la ronda Sant Pere, amb façana idèntica al de plaça Catalunya.
#TalDiaComAvui de 1929 s'inauguraven els Jardinets de Gràcia, amb la desapareguda Font de l'Aurora, obra de Joan Borrell i Nicolau.
La font, desmuntada només dos anys després, va acabar repartida per tot Barcelona.
👇 FIL
Presidint el conjunt hi havia una escultura de marbre de la deessa Minerva, que després de passar pel parc de la Ciutadella, avui és a la seu de l'Institut Cartogràfic @ICGCat, a Montjuïc.
@ICGCat Al costat de Minerva hi havia un parell de bigues (carros de dos cavalls), conduïdes per Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna).
Rubió i Tudurí, que als anys '30 estava enjardinant el Turó Park, va aprofitar per col·locar-hi el carro d'Hèlios.
Aquest 2022 es celebra el centenari del naixement de Francesc Català-Roca. Un fotògraf extraordinari, que va captar com ningú l'essència de Barcelona entre els anys 50 i 70.
Aquí teniu un fil de fotos meravelloses👇
Català-Roca va retratar de manera extraordinària els canvis del seu temps. Una ciutat on els cotxes desplaçaven als carruatges.
Aquesta foto (i l'anterior) són de la Via Laietana.
De quan els infants jugava a bales, enmig del carrer.
La Torre Paula Canalejo, al barri de #ElPutxet. Un enderroc "parcial" que només va deixar dempeus quatre parets. Adéu als vitralls, als paviments amb mosaics hidràulics i a tota la decoració modernista.