La inauguració es va fer coincidint amb les Festes de #laMercè de 1962. El bisbe de Barcelona va beneir el nou edifici i es va celebrar un concert dels Cors de Clavé a la plaça Catalunya.
La primera ampliació va arribar només quatre anys després, amb un nou edifici als núms. 4 i 6 de la ronda Sant Pere, amb façana idèntica al de plaça Catalunya.
Entre aquests dos edificis de El Corte Inglés, al xamfrà de plaça Catalunya amb la ronda Sant Pere, hi havia la Casa Vicenç Ferrer, que durant molts anys va acollir l'Hotel Victoria.
Als baixos hi havia la farmàcia del Doctor Ferrer, obra de @ArqGairalt.
@ArqGairalt La Casa Vicenç Ferrer va caure el 1968, amb la segona gran ampliació dels magatzems.
@ArqGairalt El Corte Inglés, als anys '70 i '80, quan ja s'havia menjat la Casa Ferrer.
@ArqGairalt Fixem-nos ara en el costat sud. Contigu al primer edifici de El Corte Inglés hi havia la Casa Bonsoms (pl. Catalunya, 15), seu del Casino Militar.
@ArqGairalt Finalment, a la cantonada amb Fontanella, hi havia la magnífica Casa Sicart.
Obra de Pau Martorell, era un dels edificis més antics de la plaça Catalunya (1867). Posteriorment va ser reformada i ampliada per l'arquitecte modernista Antoni Maria Gallissà.
@ArqGairalt La darrera ampliació de El Corte Inglés, obra de l'estudi MBM arquitectes (Martorell, Bohigas i Mackay), es va realitzar entre 1986 i 1994 i va suposar la desaparició de les cases Bonsoms i Sicart.
@ArqGairalt Al carrer Fontanella, sobre la nova façana de granit, els arquitectes van col·locar una rèplica de l'antiga tribuna de la Casa Sicart, totalment descontextualitzada.
@ArqGairalt Aquesta última ampliació es va completar pel costat nord, amb la compra de dos edificis més a la ronda de Sant Pere (nums. 8 i 10).
Uns mesos abans, a l'abril de 1902, l'empresari italià Flaminio Mezzalama havia obert al carrer Escudellers, 8, el primer bar Torino. La decoració modernista d'aquest local va anar a càrrec de Ricard de Capmany.
Mezzalama, que era d'origen torinès, va introduir a Barcelona una beguda de la seva terra: el vermut Martini & Rosso. L'èxit va fer que l'empresari decidís obrir un segon local més gran.
#TalDiaComAvui de 1929 s'inauguraven els Jardinets de Gràcia, amb la desapareguda Font de l'Aurora, obra de Joan Borrell i Nicolau.
La font, desmuntada només dos anys després, va acabar repartida per tot Barcelona.
👇 FIL
Presidint el conjunt hi havia una escultura de marbre de la deessa Minerva, que després de passar pel parc de la Ciutadella, avui és a la seu de l'Institut Cartogràfic @ICGCat, a Montjuïc.
@ICGCat Al costat de Minerva hi havia un parell de bigues (carros de dos cavalls), conduïdes per Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna).
Rubió i Tudurí, que als anys '30 estava enjardinant el Turó Park, va aprofitar per col·locar-hi el carro d'Hèlios.
Aquest 2022 es celebra el centenari del naixement de Francesc Català-Roca. Un fotògraf extraordinari, que va captar com ningú l'essència de Barcelona entre els anys 50 i 70.
Aquí teniu un fil de fotos meravelloses👇
Català-Roca va retratar de manera extraordinària els canvis del seu temps. Una ciutat on els cotxes desplaçaven als carruatges.
Aquesta foto (i l'anterior) són de la Via Laietana.
De quan els infants jugava a bales, enmig del carrer.
La Torre Paula Canalejo, al barri de #ElPutxet. Un enderroc "parcial" que només va deixar dempeus quatre parets. Adéu als vitralls, als paviments amb mosaics hidràulics i a tota la decoració modernista.