Thread by @margalidacap

Sabíeu que la #lleidefosses va ser aprovada per unanimitat al Parlament balear i que es diu Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra civil i el franquisme... gràcies a
@ppbalears? La memòria democràtica també és reconèixer això. Fil per recordar-ho

S'han obert les fosses a Balears perquè hi ha una llei. Com cap institució tenia competència per obrir fosses, ningú ho feia: ni consells ni ajuntament ni Govern. La 1a fossa oberta va ser com d'amagat a Sant Joan, gràcies a la batlesa, @MemoriaMallorca i arqueòlogues voluntàries

Jo vaig entrar en política per fer aquesta llei. Duia 15 anys estudiant aquest tema! Fosses i memòria històrica només figuraven a programes de Més i Podem. Ho introduírem a Acords pel canvi 2015 però des del principi vaig proposar separar fosses de la resta de temes de memòria

Per què? Pensava que era possible convèncer tots els grups parlamentaris de que era necessari i, a més, possible, investigar i localitzar totes les fosses i cercar els desapareguts. Havia vist com el discurs tradicional contra la memòria històrica tenia 2 punts febles: les fosses

perquè cada argument per no obrir fosses tenia la seva resposta: "No hem d'obrir ferides" = No, el que volem és obrir fosses i tancar ferides. "Tot està oblidat" = No es pot oblidar que mataren ton pare i no saps on és. "Tot està perdonat" = ningú mai no ha demanat perdó.

...i els desapareguts. Les associacions van col·locar les famílies de desapareguts en el focus i incorporaren el discurs de drets humans: justícia, veritat, reparació. Van sortir al carrer amb fotos de desapareguts. No es podia no donar-los la raó. Duien 80 esperant el seu moment

Durant la guerra no se'ls va cercar. Ho entenien. Durant la dictadura tampoc. Ho entenien. Durant la Transició, semblava que tot penjava d'un fil... Ho entenien. Però al 2015... en plena democràcia, com es podia seguir negant una resposta a la pregunta "On són els desapareguts?"

Sabia que hi havia temes de memòria en què no estaríem d'acord ni hi estarem encara: Sa Feixina, la retirada de noms de carrer i d'honors relacionats amb el cop d'estat i el franquisme, l'educació... Però amb fosses era possible, així que separàrem fosses de memòria històrica...

i per això plantejàrem 2 lleis. Vaig ser la diputada coordinadora de #lleifosses. Vaig evitar la dinàmica "tenim la majoria i aprovarem la llei amb o sense l'oposició", no compartesc aquesta manera de fer política i menys en temes de drets humans: no només havíem de vèncer...

havíem de convèncer! Volia una llei que perdurés, tot i que la meva idea era que en una legislatura, màxim 2, podríem tancar el tema de les fosses: a Balears n'hi havia poques, en comparació amb altres llocs d'Espanya, i no eren molt grans. Era possible, feia falta organitzar-ho

I a més, tenia un deute amb els familiars. Feia anys que anaven al Parlament i en sortien derrotats quan la dreta avortava propostes sobre fosses o temes de MH. I també sortien tristíssims després d'escoltar tot allò de no obrir ferides, el perdó, l'oblit, la famosa concòrdia...

Així que el primer que vaig fer va ser concertar una reunió amb cada grup parlamentari (també oposició) per explicar-los què volia fer, amb un document d'objectius i objecte d'una llei de fosses. Tots van flipar bastant, els meus (partits d'esquerra) també

El primer contacte em va servir per escoltar els arguments tradicionals ja esmentats però també per comprovar que estaven incòmodes amb les fosses. Un diputat em va contar que al seu padrí el va matar la FAI, com a carta de presentació... però em va poder dir on estava enterrat

a diferència de la llista de 600 desapareguts a Balears que manejàvem aleshores, que no sabíem on eren. Altre diputat em va demanar si inclouríem les persecucions religioses (un poc provocador) i clar que sí, vaig dir: tan criminal és matar una persona per no escopir una creu...

com matar-ne una altra per no besar una creu o no voler ser batiat. Altra diputada estava preocupada per les competències dels consells. Això va ser realment el més complicat, però ho aclarírem: la competència seria del Govern

Els diputats van fer feina. Llegiren els llibres d'història que els duia per aclarir dubtes, mites i tabús del que va passar durant la Guerra civil a Balears. L'objectiu era una llei balear i no deixar-nos dur per dinàmiques estatals que no han permès la llei espanyola fins 2022

Un dia na @MargaProhens em va cridar i em va dir que presentarien esmenes però en sentit constructiu. I així va ser. El diputat @miqueljerez s'hi va implicar des del primer moment amb l'energia que el caracteritza. Va ser ell qui va proposar el títol de la llei. Sabeu per què?

Perquè el vaig convèncer quan li vaig dir que havíem de deixar de parlar de fosses i de trobar cossos i ossos i parlar més de cercar persones. Ho va entendre tot d'una i va proposar una esmena sobre una Llei per a la recerca de persones desaparegudes durant GC a Balears.

Com vaig dir el dia que aprovàrem la llei per unanimitat, aquesta es va fer amb les aportacions de tots els grups, i vaig indicar a qui es devia cada part de la llei. Per això sempre dic que és una llei de tots els partits, no de Més, del PSIB, o de Podem, ni només de l'esquerra

Crec que hem d'estar orgullosos, no només els partits sinó la ciutadania, del que es va aconseguir. No només la llei que ha fet possible trobar 241 persones fins ara: també que filles, netes, familiars de desapareguts per una vegada sortissin reconfortats d'escoltar els diputats

D'escoltar com els diputats, de dretes i d'esquerres, demanaven perdó a aquestes persones per no haver actuat, o per fer-ho potser massar tard, o per no haver posat els mitjans, i reconeixent el que havien passat aquestes famílies durant 80 anys. Ha estat un dels dies més feliços

Quan es va exhumar la fossa de Porreres gràcies a aquesta llei i feina del @goib, @MemoriaMallorca, historiadors, arqueòlegs... hi anàrem els diputats que férem la llei. Va ser emocionant. El diputat amb el padrí assassinat no hi va poder anar però va enviar un ram de flors...

... que dipositàrem a la fossa. Aleshores pensàvem que Aurora Picornell era a Porreres però l'han trobat a Manacor. Record que parlàrem d'ella. La van matar per les seves idees, igual que nosaltres tenim les nostres. Segur que els meus ex companys aquests dies hi han pensat

He fet aquest fil per recordar que, al manco a Balears, són possibles els pactes i les lleis per unanimitat, fins i tot en temes sensibles com la memòria democràtica. Com en tot, cal parlar i convèncer, però també escoltar i acceptar els arguments dels altres. No basta vèncer

Jo ja estic retirada de la política, sé que hi ha coses que han canviat (quan jo hi era, no hi havia l'extrema dreta al Parlament) i altres que no, com ara reprotxar al PP balear que són uns franquistes, pel que veig avui per twitter. Disculpau però no feis cap favor a la causa

Per favor, deixau fosses i desapareguts al marge de disputes absurdes sobre qui és més demòcrata, qui és més feixista i qui és més d'esquerres. Vos he contat com va anar a Balears la llei de 2016. Ho aconseguírem entre tots i tots hem d'estar satisfets.

Per acabar, reconesc que jo mateixa pensava que era impossible trobar n'Aurora. Però, com va concloure el diputat @miqueljerez el seu discurs al Parlament amb paraules del poeta eivissenc Marià Villangomez "l'impossible ens cal i no que mori el desig". Hem aconseguit l'impossible

En aquesta llei i en les exhumacions hi ha participat molta gent, jo només vaig ser una peça més. No he escrit això per penjar-me cap medalla. Només vull que no s’oblidi el que va passar per si es pot repetir aquell esperit de la #lleifosses a Balears o -per què no- a l’Estat