@ValldeBoi 1/ Pilarin Bayés. 'Les 7 meravelles del món antic, les noves del món i les de Catalunya triades per la Pilarin', exposició a la Sala Rusiñol (2021). Imatges de Vic i Besalú.
De vegades els restauradors són com astronautes… Voleu saber per què?
FIL 🧵👇🏻
📸 Imatges: Verònica Moragas | @patrimonigencat
Fa una dècada s’anunciava la darrera restauració de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll (@monestir_ripoll), feta a mitjan segle XII, la més important i espectacular del romànic català.
Els treballs, a càrrec de l’empresa Arcovaleno Restauro (Rudi Ranesi) van durar 4 mesos, de 2016 a 2017, i li han donat l’aspecte actual: totalment renovat.
L’impuls de la directora del Centre de Restauració, Àngels Solé, i del cap d’escultura en pedra, Pere Rovira, va ser clau.
Pintures de Santa Maria de Terrassa (c. 1180). Descobertes el 1917 a l'absidiola sud d'aquest temple romànic i preromànic de la Seu d'Egara, edificat entre els segles IX i XI.
Què hi representen?
FIL 🧵👇
A dalt, Crist entronitzat (Maiestas Domini) entre dos personatges, probablement el màrtir i arquebisbe de Canterbury, Tomàs Becket, i el diaca Edward Grim.
@JoanPauInarejos
A baix, la seqüència del martiri de Tomàs Becket, sant anglès mort el 1170. Les pintures són de només deu anys després: probablement el culte hi arribà per la presència d'un monjo anglès a la canònica.
"La pintura romànica no existeix: és un invent dels antiquaris".
FIL 🧵👇🏻
Aquesta cita lapidària és d’Ángel Samblancat (1885-1963), fundador d’Extrema Esquerra Republicana durant la II República. Conegut pel sobrenom de ‘El Jabalí’, destacà pel seu fort activisme anarcosindicalista, anticlerical, federalista i nacionalista aragonès.
Nascut a Graus, a la Ribagorça aragonesa, Samblancat s’establí a Barcelona i visqué de prop la febre per l’art medieval del primer terç del segle XX, que portà a la recuperació del romànic i la creació del @MuseuNac_Cat.
Guia bàsica sobre les pintures de la sala capitular de Sixena.
FIL 🧵👇
𝟭. D’on venen. les pintures? 👉 Procedeixen del monestir femení de Santa Maria de Sixena, als Monegres (Osca, l’Aragó).
𝟮. Per què es van traslladar? 👉 El temple va ser incendiat per milícies anarquistes a la Guerra Civil (1936) i les monges van autoritzar el trasllat del conjunt pictòric, en dipòsit, al @MuseuNac_Cat.
📸Com era (aquarel·la Carderera, s. XIX) / com va quedar (foto Gudiol)
Menyspreu i protestes: quan el romànic no era benvingut a Barcelona.
FIL 🧵👇🏻
Ni la burgesia ni les classes populars foren gaire unànimes en la recepció de les obres d’art romàniques del Pirineu i altres contrades a principis del segle XX.
📸Fotomuntatge de @JoanPauInarejos
Com explica Gemma Ylla-Català, la irrupció a Barcelona de murals llampants, crucifixos de mirades desafiadores, marededeus hieràtiques i altres peces xocants fruit de les operacions de compra o espoli, deixaren unes quantes arrufades de nas; i paraules grosses.