Thread by @historiesdebcn

Barcelona dedicarà un parc a Margaret Michaelis, una de les fotògrafes que millor va retratrar el barri Xino durant els anys de la República.

FIL 👇

Michelis, d'origen jueu polonès i casada amb un anarquista, va arribar a Barcelona el 1934, fugint del Berlín de Hitler. 

Aquell mateix any el GATCPAC li va encarregar un fotoreportatge sobre la realitat social i arquitectònica del barri Xino.

L'encàrrec formava part del Pla Macià, un projecte d'urbanisme racionalista que tenia en marxa el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), que previa sanejar i esponjar la part sud del Districte V (l'actual #Raval).

Seguint les directrius higienistes del GATCPAC, Michelis va retratar activitats com els mercats de carrer, on els aliments es posaven directament a les voreres. 

Com aquestes parades al carrer de l'Om.

Tot i l'encàrrec del GATCPAC, sovint la mirada de Michelis se centraria més en la gent del Xino que no pas en l'urbanisme o l'arquitectura.

Una bona mostra és aquesta foto d'uns infants al carrer Sant Rafael.

Un altre exemple és aquesta instantània, al carrer Arc del Teatre. Michelis es va aturar per captar un nen creuant amb un gos en braços.

A la dreta hi apareixen Josep Lluís Sert i Antoni Bonet Castellana, dos arquitectes del GATCPAC que acompanyaven la fotògrafa a la seva ruta.

Michaelis va saber guanyar-se la confiança dels veïns, que li obrien les portes de casa seva. D'aquesta manera, va retratar una Barcelona que sempre havia quedat fora de les càmeres.

Carrer Arc del Teatre, 41.

Pati de llums del mateix edifici d'Arc del Teatre, on es veuen unes aigüeres que permetien l'abastiment de les cases, davant la manca d'aigua corrent.

Una imatge que resumeix la insalubritat i la precarietat dels habitatges del barri Xino.

Letrines i corrals al pati interior d'una finca del carrer d'en Robador, 5.

Al terrat del mateix edifici, Robador, 5.

Interior d'un habitatge al carrer de Sant Rafel, 24. Cuina, dormitori i el que la fotògrafa defineix com el "menjador d'estiu".

Dues fotos al pati interior de la finca del carrer Sant Oleguer, 20. Els nens miren amb curiositat a la fotògrafa.

Canalla, probablement sense escolaritzar, al carrer de les Tàpies, al costat d'una botiga de gomes i clínica venèria. Un establiment habitual del barri Xino, on es tractaven les malalties de transmissió sexual.

Una de les fotos més emblemàtiques del reportatge és aquesta de la Rosita, una prostituta (o potser una madame), a la porta d'una pensió, al número 1 del carrer de la Cadena.

Una altra imatge del carrer de la Cadena, desaparegut amb l'obertura de la Rambla del Raval.

En aquesta fotografia, presa des d'un terrat del carrer Cid, s'hi veu La Criolla, el cabaret més canalla i transgressor de la Barcelona dels anys vint i trenta.

Dues imatges del carrer de l'Est. A l'esquerra, un negoci recurrent al barri. A la dreta, l'aprofitament màxim de les finestres.

Moguda per la seva curiositat, Michaelis va fer algunes fotografies pel seu compte, que no va lliurar al GATCPAC. 

Com aquestes de Cal Peret, coneguda popularment com la Taverna dels Tenors, al carrer Robador.

El juliol de 1934 les fotografies del barri Xino es van exposar al subsòl de la plaça Catalunya, dins la mostra "La Nova Barcelona".

Michelis va continuar col·laborant amb el GATCPAC, fent fotografia d'arquitectura, fins a 1936. A més, va obrir el seu estudi a #Vallcarca.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, Michelis va treballar pel Comissionat de Propaganda i per la CNT-FAI. També aniria al front com a reportera gràfica.

L'any 1937 va marxar per establir-se a Austràlia. A Barcelona la seva figura va caure en l'oblit durant molts anys.

Gràcia estrenarà el parc d'Anna Piferrer honorant Michaelis, la fotògrafa de la Guerra independent.cat/noticia/78934/… a través de @indepe_gracia