Barcelona dedicarà un parc a Margaret Michaelis, una de les fotògrafes que millor va retratrar el barri Xino durant els anys de la República.
FIL 👇
Michelis, d'origen jueu polonès i casada amb un anarquista, va arribar a Barcelona el 1934, fugint del Berlín de Hitler.
Aquell mateix any el GATCPAC li va encarregar un fotoreportatge sobre la realitat social i arquitectònica del barri Xino.
L'encàrrec formava part del Pla Macià, un projecte d'urbanisme racionalista que tenia en marxa el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), que previa sanejar i esponjar la part sud del Districte V (l'actual #Raval).
Seguint les directrius higienistes del GATCPAC, Michelis va retratar activitats com els mercats de carrer, on els aliments es posaven directament a les voreres.
Com aquestes parades al carrer de l'Om.
Tot i l'encàrrec del GATCPAC, sovint la mirada de Michelis se centraria més en la gent del Xino que no pas en l'urbanisme o l'arquitectura.
Una bona mostra és aquesta foto d'uns infants al carrer Sant Rafael.
Un altre exemple és aquesta instantània, al carrer Arc del Teatre. Michelis es va aturar per captar un nen creuant amb un gos en braços.
A la dreta hi apareixen Josep Lluís Sert i Antoni Bonet Castellana, dos arquitectes del GATCPAC que acompanyaven la fotògrafa a la seva ruta.
Michaelis va saber guanyar-se la confiança dels veïns, que li obrien les portes de casa seva. D'aquesta manera, va retratar una Barcelona que sempre havia quedat fora de les càmeres.
Carrer Arc del Teatre, 41.
Pati de llums del mateix edifici d'Arc del Teatre, on es veuen unes aigüeres que permetien l'abastiment de les cases, davant la manca d'aigua corrent.
Una imatge que resumeix la insalubritat i la precarietat dels habitatges del barri Xino.
Letrines i corrals al pati interior d'una finca del carrer d'en Robador, 5.
Al terrat del mateix edifici, Robador, 5.
Interior d'un habitatge al carrer de Sant Rafel, 24. Cuina, dormitori i el que la fotògrafa defineix com el "menjador d'estiu".
Dues fotos al pati interior de la finca del carrer Sant Oleguer, 20. Els nens miren amb curiositat a la fotògrafa.
Canalla, probablement sense escolaritzar, al carrer de les Tàpies, al costat d'una botiga de gomes i clínica venèria. Un establiment habitual del barri Xino, on es tractaven les malalties de transmissió sexual.
Una de les fotos més emblemàtiques del reportatge és aquesta de la Rosita, una prostituta (o potser una madame), a la porta d'una pensió, al número 1 del carrer de la Cadena.
Una altra imatge del carrer de la Cadena, desaparegut amb l'obertura de la Rambla del Raval.
En aquesta fotografia, presa des d'un terrat del carrer Cid, s'hi veu La Criolla, el cabaret més canalla i transgressor de la Barcelona dels anys vint i trenta.
Dues imatges del carrer de l'Est. A l'esquerra, un negoci recurrent al barri. A la dreta, l'aprofitament màxim de les finestres.
Moguda per la seva curiositat, Michaelis va fer algunes fotografies pel seu compte, que no va lliurar al GATCPAC.
Com aquestes de Cal Peret, coneguda popularment com la Taverna dels Tenors, al carrer Robador.
El juliol de 1934 les fotografies del barri Xino es van exposar al subsòl de la plaça Catalunya, dins la mostra "La Nova Barcelona".
Michelis va continuar col·laborant amb el GATCPAC, fent fotografia d'arquitectura, fins a 1936. A més, va obrir el seu estudi a #Vallcarca.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Michelis va treballar pel Comissionat de Propaganda i per la CNT-FAI. També aniria al front com a reportera gràfica.
L'any 1937 va marxar per establir-se a Austràlia. A Barcelona la seva figura va caure en l'oblit durant molts anys.
#TalDiaComAvui de 1984 la policia clausurava la Vaqueria Calvet, al carrer Torrijos de #Gràcia, una de les últimes que mantenia estable amb vaques a #Barcelona (📽️ TV3)
FIL 👇👇👇
Les vaqueries urbanes van aparèixer a Barcelona al segle XIX. Es van popularitzar especialment als anys de postguerra, quan es calcula que n'hi havia prop de 700 a la ciutat.
Amb les neveres domèstiques i el consum de llet envasada va començar el declivi de les vaqueries urbanes.
L'estocada final va ser una llei de 1961 (Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas) que prohibia les vaques a grans ciutats per motius higiènics
Les restes arqueològiques aparegudes al carrer Jonqueres durant les obres de la Via Laietana (que no es conservaran) i que corresponen a l'antic monestir de Santa Maria de Jonqueres.
Santa Maria de Jonqueres té el seu origen en un monestir femení, fundat al Vallès l'any 1214. Com que es trobava en una zona pantanosa i insalubre, l'any 1273 la comunitat es va traslladar a Barcelona.
El 1293 van iniciar la construcció d'un nou monestir, a tocar de la muralla.
La majoria de les monges de Jonqueres eren noies de bona família, que no feien vot de pobresa ni de castedat.
S'explica que se les podia veure al pati festejant amb nois, d'aquí que fossin popularment conegudes com les "monges casadores" de Jonqueres.
La inauguració es va fer coincidint amb les Festes de #laMercè de 1962. El bisbe de Barcelona va beneir el nou edifici i es va celebrar un concert dels Cors de Clavé a la plaça Catalunya.
La primera ampliació va arribar només quatre anys després, amb un nou edifici als núms. 4 i 6 de la ronda Sant Pere, amb façana idèntica al de plaça Catalunya.
Uns mesos abans, a l'abril de 1902, l'empresari italià Flaminio Mezzalama havia obert al carrer Escudellers, 8, el primer bar Torino. La decoració modernista d'aquest local va anar a càrrec de Ricard de Capmany.
Mezzalama, que era d'origen torinès, va introduir a Barcelona una beguda de la seva terra: el vermut Martini & Rosso. L'èxit va fer que l'empresari decidís obrir un segon local més gran.
#TalDiaComAvui de 1929 s'inauguraven els Jardinets de Gràcia, amb la desapareguda Font de l'Aurora, obra de Joan Borrell i Nicolau.
La font, desmuntada només dos anys després, va acabar repartida per tot Barcelona.
👇 FIL
Presidint el conjunt hi havia una escultura de marbre de la deessa Minerva, que després de passar pel parc de la Ciutadella, avui és a la seu de l'Institut Cartogràfic @ICGCat, a Montjuïc.
@ICGCat Al costat de Minerva hi havia un parell de bigues (carros de dos cavalls), conduïdes per Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna).
Rubió i Tudurí, que als anys '30 estava enjardinant el Turó Park, va aprofitar per col·locar-hi el carro d'Hèlios.