Avui és notícia el corredor d'hidrogen #H2Med i l'entrada d'Alemanya al projecte. S'ha parlat molt de les característiques tècniques de l'hidrogen verd, dels seus usos, de l'eficiència en la producció, però es parla poc dels costos econòmics.
[Entro FIL🧵👇]
Fa només 5 anys l'hidrogen era totalment residual en els debats sobre transició energètica. Els fons de recuperació de la pandèmia, els Next Generation, impulsen l'H2 amb grans projectes de les grans empreses energètiques de la UE. Amb diner públic els actors privats sí aposten.
Per empreses com Enagas, Repsol o Petronor, l'hidrogen verd és la porta d'entrada a finançament públic destinat a projectes verds i, en general, mostrar-se "verd" és una estratègia de fundraising públic. Ara bé, ni petrolieres ni elèctriques volen abandonar el seu negoci fòssil.
El plantejament del que va ser el gasoducte Martorell-Figueres, que després va ser el MidCat, l'STEP, el BarMar i ara el H2Med; és blanquejar, més aviat "verdejar" una infraestructura fòssil amb un projecte insòlit on l'I+D+I, sobretot el D+I es pagarà amb diner públic.
Previsiblement, el H2Med rebrà diners dels NextGeneration i del Connecting Europe Facility, un fons dedicat a les interconnexions europees. Amb això, el "risc" privat de les empreses que emprenen el projecte es redueix a la mínima expressió
L'hidroducte més gran del món actualment està al EE.UU. Té 280km i transporta 1 milió de tones d'H2 a l'any. El H2Med es projecta amb més de 700km i per 2 milions de tones però la major dificultat, i també el major cost, és la part submarina que ha de passar pel Mediterrani.
El pressupost inicial és de 2.500milions d'€ però el final no es pot preveure. Tenim exemples com la MAT o el Castor que van multiplicar els seus pressupostos. Fins i tot si és un bluf, els estudis de viabilitat son milionaris i tb pagats amb diner públic, com el MidCat.
Per últim, actualment el pacte d'estabilitat europeu està en suspens. Els nivells de deute públic son molt elevats i Brussel·les prepara plans x eixugar-lo.
Si ja es preveu una contracció d la despesa pública, l'H2Med no seria viure per sobre de les possibilitats -corporatives-?
Aquí la compareixença al Parlament del company de @twitt_odg@JosepNuaCor1992 on explica amb detall totes les dimensions del #H2Med
Decrecimiento del qué al cómo. Propuestas para el Estado español" de @luisglezreyes y Adrián Almazán con prólogo de @yayo_herrero y @IcariaEditorial se publicó hace unos meses. Intentaré resumirlo y comentarlo.
Vamos con un hilo largo de #LlibresEnFils #LibrosEnHilos ! 🧵👇🏿
[Previa] Comentar este libro aquí es un reto porque tiene diagnóstico, justificación, radiografía de 10 sectores del Estado: energía, economía circular-residuos, silvicultura, agricultura, minería, transporte, industria, construcción, turismo y finanzas; y propuestas estratégicas
... pero vamos allá!
La tesis principal que subyace en el libro es que ni el Mercado ni el Estado son la solución para la crisis ecológica y que la tarea principal del Decrecimiento es construir comunalismos como sujeto institucional
La subida se justifica por la “fuerte recuperación económica”, un pasado invierno más frío, sobretodo en Asia, las olas de calor y el uso de aires acondicionados y la caída de la generación eólica.
👉 se dice poco de los máximos suministradores Argelia y Rusia de la UE
Como apunta Antonio Turiel @amturiel en su blog, tanto Argelia com Rusia están en su pico de suministro y, por tanto, hay un realidad física que tiene que ver con la propia extracción. La oferta se resiente ahora y se seguirá resintiendo